Dedicat a tota aquesta gent que te una visió molt particular de la cultura.La nostra llengua i cultura continua sent motiu de conflictes. Hi ha gent a qui no li agradem pel fet de ser diferents a la resta de la gent de la nació.
Estem a 2008 i res a canviat.
En general nosaltres, amb les nostres virtuts i defectes, som treballadors, conciliadors, oberts, pacífics i, per què no dir-ho, bastant idiotes per aguantar que els de l'altre cantó siguin ser vers nosaltres egoistes, criticons, i que no acceptin ni difonguin la nostra cultura, això si, només s'enrecordin de nosaltres a l'hora de cobrar-nos uns impostos la xifra la quals hores d'ara encara es un secret gelosament guardat pel govern central.
Els mitjans de comunicació externs a Catalunya prediquen i promouen una foscor inexistent sobre tot lo relacionat amb nosaltres. En alguns casos força coneguts es ratlla la paranoia i es supera la mes ruin de les mentides amb total impunitat i passivitat, fet que dona a entendre que ja els hi està be.
La cultura serveix unir i disfrutar de la diversitat.
Fins fa poc el català estava prohibit. No fa gaire d'això. Ara que es ja no és així, continuem sent un gra a cul d'una Espanya profunda i s'ens utilitza en campanyes polítiques, s'ens ignora culturalment als mitjans de comunicació i s'ens abandona sense el suport necessari dels poders centrals de l'estat per una integració, ben al contrari.
Tot plegat genera en que des d'aquí es tingui de fer un sobre-esforç cultural constant per sobreviure, fet que des de fora es publiqui per als de fora que som encara mes dolents.
Ho trobo lamentable i pel que veig, el temps passa i res no canvia. Espanya, justeta culturalment parlant, enlloc d'aprofitar tota la riquesa que te a l'abast s'ha dedicat tota la vida a recordar-nos que no som com ells i que això no pot ser. Ara be, no tothom es així, però es tracta d'una minoria i que no te el poder de difondre la informació.
