M'agradaria saber quina diferència hi ha entre tenir la sort de viure a occident o la desgràcia d'anar a néixer a un pais com Birmània.
Ho dic per que es tracta de persones que no han pogut escollir.
L'actual govern militar va perdre unes eleccions democràtiques a 1988 i va decidir fer un cop d'estat.
Ara, en una de les pitjors catàstrofes naturals que ha patit el pais i per coincidir en unes eleccions, -per cert totalment corruptes-, s'ha donat preferència a la jornada electoral tot impedint l'ajuda exterior, deixant morir i enfermar al munt de gent que s'ha quedat sense casa i sense menjar. Això a l'any 2008 (després de Crist)
Em pregunto una vegada mes on està el poder de l'ONU per fer-hi algo, on està la força militar exterior que tant fàcilment invaeix territoris aliens quan li convé, i tota aquesta gent que tant es manifesta pel tema Nepal que no veig que estiguin gens sensibilitats pel poble de Birmania, abandonat per quasi tothom.
10/5/08
5/5/08
30 anys
Fa uns dies va tenir lloc una efemèrides personal: 30 anys treballant a la mateixa empresa.
En tant de temps les coses han canviat molt. Des de fer tota la feina a mà als actuals super ordinadors amb els quals es també es pot treballar des de casa.
En els negocis quasi mai es mira enrera tret de fer estadístiques amb les quals es pretén ensenyar les magnífiques progressions econòmiques cercant assolir objectius any rera any.
Es mira l'avui per saber que falta per arribar al demà.
Lo demés poc importa. La feina de tantes hores dedicades, tants dies, tants mesos, tants anys pràcticament tenen poc valor, és història passada. El temps dedicat a que sortissin les coses, a que tot funcionés, a adaptar-nos als canvis permanents, a aprendre constantment, a tractar i conviure amb els companys de feina, a tractar diàriament amb els clients.... tot això resta en l'oblid.
Avui en dia només compta el present en un Món molt complicat. Serveixin aquestes línies per a la reflexió de tots plegats i per al record de tantes vivències a tants llocs on he treballat en aquesta feina.
En tant de temps les coses han canviat molt. Des de fer tota la feina a mà als actuals super ordinadors amb els quals es també es pot treballar des de casa.
En els negocis quasi mai es mira enrera tret de fer estadístiques amb les quals es pretén ensenyar les magnífiques progressions econòmiques cercant assolir objectius any rera any.
Es mira l'avui per saber que falta per arribar al demà.
Lo demés poc importa. La feina de tantes hores dedicades, tants dies, tants mesos, tants anys pràcticament tenen poc valor, és història passada. El temps dedicat a que sortissin les coses, a que tot funcionés, a adaptar-nos als canvis permanents, a aprendre constantment, a tractar i conviure amb els companys de feina, a tractar diàriament amb els clients.... tot això resta en l'oblid.
Avui en dia només compta el present en un Món molt complicat. Serveixin aquestes línies per a la reflexió de tots plegats i per al record de tantes vivències a tants llocs on he treballat en aquesta feina.
1/5/08
Em de ser mes pulits
Es comentava darrerament que als teclats dels ordinadors hi ha mes bactèries que al seient del vàter.
Resulta que és una veritat com un temple i ja s'ha comprovat segons uns darrers estudis publicats a Alemanya.
Els teclats no s'acostumen a netejar.
A més, qualsevol resta de menjar que estigui als dits i entri en contacte amb el teclat o que senzillament gent que menja mentres treballa i que caigui restes a sobre de les tecles degenera amb tot tipus de bactèries que per exemple poden provocar diarrea. Entre daltres s'han troba l'anomenada escherichia colli que causa gastroenteritis i infeccions urinàries i el famós estafilococo áureo vinculat a diferents tipus d'infeccions i enterobacteries les quals poden produir enverinament.
Els mateixos estudis van analitzar els seients i tapes dels vàters dels mateixos llocs i estaven molt mes nets
Subscriure's a:
Missatges (Atom)