tot fa pujada

Doncs si, tot fa pujada.

Hagués pogut posar una foto dels preus d'avui d'una benzinera però quan llegeixis això ja estarien desactualitzats (a l'alça, clar)

Així que poso una imatge d'algo que també ens transporta cap amunt

cursa el corte de ingles

Avui he participat, -una vegada mes-, a la cursa del corte de ingles.

Es poden explicar 1.000 anècdotes doncs amb tanta gent passa de tot.

En aquesta edició era'm quasi 60.000.

M'ha fet gracia el speaker que animava l'arribada i entre tants i tants comentaris que ha deixat anar se li escapaven algunes tonteries (perdonables) i es que això de no parar de xerrar te aquestes coses.

De tant en tant se li apropava algú per a dir-li el lloc de procedència de "l'atleta" amb la finalitat de fer sortir pels altaveus el nom se la seva població i així emocionar-se personalment.

En l'estoneta que passat pel davant he escoltat:

- Lugo, Galicia

- Morella, Castelló

- Perpinyà, Catalunya Nord

- Fapu, Do de Suat

etz.

La locució, quasi tota en català, ha tingut algun detallet en castellà "os damos las gracias por venir muchos de vosotros desde el estranjero" que en poc segons ha afeigit "y de otros lugares de España"

No explicaré la meva marca doncs no te gaire rellevància doncs des de que s'ha donat el tret de sortida fins que he passat per a la sortida deuen haver passat uns 10 minuts com a mínim, i quan estavem a dins de l'estadi olímpic s'haurien de comptar uns altres 10 minuts per poder passar tanta gent per aquella estreta porta de sortida on hi havia embut impressionant a l'estil "apeset" als dies punta d'estiu.

primavera a tope

Ja ha arribat la primavera, no em refereixo a l'astronòmica, parlo de la de sensació. Així que avui, escoltant una mica de de jazz a la plaça vella he passat calor, i es que no es pot portar tanta roba a sobre!

150 tresors

Fa pocs dies vaig superar els 150 caches trobats.

Lluny queda aquell 11 de març de 2006 en que vaig cercar el primer, "la espiral", a dalt d'una muntanya de Castellfollit del Boix, un poblet d'aquells en que si t'hi perds no et troben.

A finals de febrer vaig anar a Andorra, al santuari de Meritxell hi havia un tresor. El 150 de la meva llista.

Entre mig, vaig he trobat 148 tresors de tota mena i que m'han permès conèixer bona part de la geografia catalana que si no fos per aquesta afició mai hagués conegut i gaudit.

Necessito activitat tempestuosa

Necessito activitat tempestuosa. Tot i que m'agrada l'hivern, es avorridot. Així que com ja s'ha acabat ara arriba aquella època on hi ha mes facilitats per haver-hi tempestes. M'agraden els canvis de temps sobtats, aquells creixements de cumulunimbus fotogènics amb els que descarrego la bateria de la càmera. Sisplau, que vinguin ja!

La plaça del c.... la plaça de l'aigua

Quanta facilitat de paraula que tenim en aquest país!
Vet aquí la plaza del coño, un nom que certa gent va decidir batejar a aquest indret.
Resulta que al centre de la rotonda hi ha una font-surtidor d'aigua que no pretén res mes que fer bonic el mig de la plaça.
Hi aquests il·luminats que tant aporten a la societat van començar a anomenar-la "la plaza del coño" per que "que coño es eso?"
Cultura, si senyor!
Oye, donde vives? -ahi, en la plaza del coño
Certament algo desagradable per a depèn de quines persones, i mes quan aquelles plaquetes que es posen a les cantonades queda clar que posen per escrit "plaça de l'aigua".
Doncs be, mira si ha passat temps i no hi ha manera. Però ja es veu quin es el llenguatge amb que parlen aquesta gent

postres

Ahir vaig assistir al comiat d'un company afectat per l'ERE.
En el seu cas es un comiat amb final feliç doncs poca gent es queda sense feina d'aquesta manera.
No vaig poder evitar fer una foto als postres, un coulant de torró amb xocolata. Tot disseny! (i comestible)

moda urbana

Que be que queden els acabats de l'obra pública.
Aquestes formes rectilínies amb angles perfectament delimitats en forma de punxes.
Ahir davant dels meus nassos un cotxe va entrar a la plaça del Progrés amb poca fortuna..... va girar massa just i va trepitjar 'el bordillo'. El seu pneumàtic va petar com un globus del Viena.
El conductor va baixar del cotxe. Se li podia llegir als llavis tot el repertori de renecs i els seus braços gesticulaven uns moviments que feien por mentres l'olor a goma cremada encara flotava a l'ambient..... una escena no apta per a la canalla!

tots som iguals?

Ves per ón quan avui arribo a casa hem trobo un vehicle estacionat a l'aparcament reservat a autocars escolars.

Em pregunto on estava avui la grua municipal la qual mai no perd passada i no para en cap moment de 'salvaguardar' la llei.

Resulta que a un servidor la grua se li va emportar el cotxe un dia de setmana santa, es a dir, sense escoles i quan no hi havia ni Déu pels carrers.

I es que quan ho recordo m'entra una mala llet que em surt el pitjor vocabulari (que finolis oi?)

En canvi hi ha qui pot deixar 'lo que sigui' a on li vingui degust i tant tranquil !

Mitjanit des de La Mola

Aquesta mitjanit he pujat a La Mola.
Feien la missa del gall, excusa per anar a fer el cim de la muntanya.
He pujat des de Cavall Bernat quan la majoria de gent pujava pel camí dels monjos.
Es curiosa aquesta sensació d'anar sol a les fosques només amb un lot pel mig del bosc i muntanya amunt. Al final t'acostumes al soroll del vent i d'alguna bestiola que desperto al passar pel costat.
A dalt, -3º i un ventet d'allò mes emprenyador.
La missa la feien amb lots, el capellà en portava un enclastat al front com un miner d'Astúries. De feligresos Deu midó, però dubto que tots estesin dins del monestir per escoltar el sermó, i es que almenys allà dins no glaçava.

La Cris i la seva 'L'

Renoi amb la Cris, en pocs dies han passat dos aconteixements remarcables: acaba de fer els 18 i ha aprovat el carnet a la primera.
Com a pare de la criatura tinc de dir que estic content.
La nena s'ha fet gran!!!! qui ho anava a dir, tant menuda que era quan va néixer com s'ha espavilat.
Que deu ser això que em cau boca avall? jeje
Ara que com recentment m'ha comentat algú amb experiència per partida doble, a partir d'ara toca patir! aixxxx

perplexitats pre-electorals

Qui em coneixeu sabreu que parlo poc de política.
Hi ha coses però que val la pena comentar com aquesta campanya dels socialistes anunciant a 'supermontilla' o 'granmontilla' o lo que sigui.
Déu meu! (es només una expressió)
No sabria dir si és ridícul, si es lamentable o senzillament si en el darrer 'suspiro de vida' que li queda com a president es vulguin enfotre'ns de nosaltres per enèsima vegada.
I es que qui te una mica de seny (quasi tothom) veu amb perplexitat que les tonteries que contínuament ens obsequien aquesta lamentable trepa d'inútils que ens mana sembla que no te límits.

I respecte a la sra.Tura, pobreta, no sap pas on s'ha ficat.... de copilot en un cotxe que està apunt de caure a un estimbat.

estampes no habituals de Lisboa

Curiosos aquests lisboetes.
A la zona de bars es fa campanya en contra del botellón amb cartells disuasoris.
Entrar en una zona peatonal fa una mica de gracia.

coses de la tramuntana

El vent....
empipador per qui no hi està acostumat... i molt mes per qui hi te que conviure.
Diuen els natius afortunats a la ventolera que quan fa massa temps que no bufa el vent el troben a faltar, que neteja l'aire i nosequèmés.
Ara que quan ja porten una pila de dies seguits descabellats.... i que m'en dieu d'aquells dies d'hivern que el fred es filtra per tot arreu a gran velocitat... no crec que n'estiguin tant orgullosos d'aquest factor climàtic i per això l'índex de renecs augmenta per sobre de la mitjana habitual.
També la dita aquella de 'estar tocat per la tramuntana' per no dir que està tocat de l'ala... però així estan alguns amb vent o sense.
D'embolics a causa del vent n'hi ha d'altres que dels cabells... sinó mireu la senyera que vaig veure l'altre dia al Port de la Selva

coses que no s'entenen

Ahir vaig anar a buscar una barra de pa a l'Opencor.
Després de pagar-la a preu de petroli vaig adonar-me'n que encara avui, -ja ben entrat el 2010-, el nom de la ciutat continua escrit malament.
No ho entenc doncs serà que no hi ha passat quantitat de treballadors que han facturat milers de milers de tickets... o que no tenen un responsable de la botiga....
T'imagines que en el ticket poses 'Barselona' ? o 'Sabadel' ? o 'Granolers' ? o potser l'error mes bèstia que podria ser 'Madid? potser llavor si que ho haguessin subsanat
des del primer dia.

Ara, aquesta deixadesa no és exclusiva de l'Opencor.
Els mapes de Microsoft també ens bategen! aquesta tot-poderosa gent son igual de beneïts!!!!

suicidis amb infecció?

L'altre dia vaig estar a Vic.
En travessar el pont sobre la via de la renfe vaig comprovar la
brutícia acumulada a les vies.
Pocs llocs hi ha a aquest poble per tirar-se al tren i, aquest indret
que ho podria ser, resulta que fa una mica de fàstic. Es que ta
podries matar tot agafant una infecció de primera divisió.

Ave (maria puríssima)

Algun dia passaran trens per damunt d'aquest pont.

L'any 1992 es va iniciar el servei AVE deixant de banda les nostres contrades. Van preferir fer primer una línia Madriz-Sevilla
L'any 2005 fan arribar l'AVE a Huesca (es que es una ciutat tant i tant gran i amb tantes connexions.... clar, tenien gran necessitat d'AVE). Tot seguit el van fer arribar fins a Antequera (la 2ª ciutat del pais)
A 2007 Sempre sortint de Madriz, el fan arribar fins a Tarragona, Màlaga i Valladolid
A 2008 Arriba a Barcelona. No faré cap comentari sobre els 16 anys de retard) doncs a Segovia, ciutat on arriben als 5 milions d'habitants també arriba tard.
Ara s'està construint el tram Barcelona-França el qual tindrà trams adequats a l'alta velocitat però amb d'altres dignes de la mes 'xapusseria espanyola' com es el de col·locar un tercer rail a la lina existent i així no demorar 10 anys mes la finalització del tram català.
I ni rastre de projectes de línies que no surtin de Madriz.
Per exemple, la línia València-Barcelona, la de mes volum de passatgers i la mes rentable, es veu que no mereix el mateix tracte que la resta dels mortals d'aquest estat tant centralista.
No m'estranya que n'estiguem fins als c.... d'aquestes i de moltes mes coses.

El valor de les persones

Osti si poguessim quantificar el valor de cada persona...
Si mireu la foto... no us espanteu, no patiu per mi, jo valg mes
diners que el preu de l'ampolla, que sino fora molt trist no arribar
ni als 10 euros

coi d'avions

Avui en dia costa fer fotos amb cel en les quals no hi surti l'estela d'algun avió....
Contaminació visual?

Córrer al llac de Banyoles

Un que ja porta acumulats una pila de kms. corrent per els llocs de sempre ha decidit canviar d'estratègia i explorar nous camins.

Lo d'aquest dissabte ja ho portava en ment des de fa temps i ahir vaig pujar expressament a Banyoles per a fer corrent la volta al llac.

No es d'estranyar la quantitat de gent que ho fa, ja sigui a peu, corrent o amb bici doncs és una passejada molt agradable en un lloc molt bonic.

Sense esforçar-me gaire vaig trigar una mica mes de 3 quarts d'hora per a fer els 7.400 mts. del perímetre del llac.

Ho recomano i.... hi tornaré!