Potser no som tant diferents

Fullejant La Vanguardia he vist un reportatge sobre Paraguai del qual he escanejat 2 fotos que em recordaven alguna cosa.

La primera foto correspon a la avenida Eusebio Ayala.
La segona es la avenida de España

La tercera és a Catalunya, al carrer principal de Viella, foto feta per mi mateix.

En la manera de fer les coses sembla que potser no som tant diferents

Quan convé, ulls clucs

Estava mirant un programa de tele en el qual s'utilitzava a en Bin Laden per a entretenir amb diverses tonteries 'còmiques'.
Al meu entendre aquesta persona es un terrorista com qualsevol membre d' ETA. Si comptem el número de víctimes que ha generat hauria de ser el dolent mes dolent dels dolents.
Us imagineu a una televisió de les nostres contrades amb una representació còmica d'un etarra de veritat amb cara i ulls per a fer riure als televidents?
S'obriria una crisis profunda i una guerra política entre partits, debats, encabritaments, manifestacions de víctimes i de partits, i 1000 coses mes.
Però no, resulta que en Bin Laden es un terrorista simpàtic i els seus morts deuen ser diferents doncs per aquí no ens importa gaire si mata a la gent que no tenim aprop.
Si algú m'ho pot explicar que ho faci, jo això no ho entenc.

La millor època de l'any

Doncs si.
Aquesta es la millor època de l'any. L'estiu agonitza. Doncs que es foti, que ja ens ha fet suar prou una pila de mesos.
Es cert que hi ha moments que ve degust que faci calor. Però es incompatible amb treballar, activitats d'excercici a l'aire lliure durant el dia, i altres activitats d'apropament....
La calor fa pensar menys, ens paralitza les ganes de fer coses i ens convida a encarxofar-nos encara mes.
Respecte a tantes hores de claror... doncs que voleu que us digui... ja va be que hi hagi llum natural però una mica de foscor ajuda a recollir-nos a casa i anar mes a l'hora.
En fi, queda clar que no m'agrada l'estiu oi? Doncs ara el que em fa feliç es saber que falten 9 mesos per que torni... mes temps es impossible! quina llàstima! apa, adéu i ja pots anar a tocar els dellonses als de l'hemisferi sud

Cercle viciós

Si em permeteu l'expressió, vivim en un Món de merda.
Avui es permet de tot i una de les coses que mes em xoca és la tolerància a embrutar en una societat 'avançada'

Si s'embruta... ja ho netejaran.
Si s'embruta més, ja ho netejaran més.
Si encara superem la nostra guarreria, ja hi posaran mitjans mes grans i mes eficaços, faltaria mes!
Es així com es soluciona aquest problema

Glamur, un nou valor

Després del meu programa favorit de TV (El temps), si, si, es que poc mes m'agrada de la tele.... en fi, he canviat de canal i m'he quedat un moment a telecinco.
Feien una mena de mini reportatge sobre la fórmula 1 a l'estil dels que fa la cadena, suposo per que es una de les televisions quee donen en directe les carreres i en fan promoció.

En parar atenció he escoltat, entre altres begenades, que la fórmula 1 fomenta uns valors com l'esport, la competitivitat, l'esforç, la tecnologia, el glamur....

Aviam.
Encara no se per que es classifica una carrera de cotxes com a esport....(tema apart)... però.... si parlem de valors.... la tecnologia es un valor? el glamur?

A vegades no entenc res

Les coses com son

Aquest estiu he estat a Sant Andreu del Terri.
Com a tot arreu hi ha la placa o senyal que identifica el poble. Com si es tractés de restes arqueològiques que haguessin quedat al descobert, la placa es d'una època anterior, -no gaire llunyana-, en la qual es va rebatejar el nom del poble. Es veu que d'aquí no se'n recorda ni Déu i mira, s'ha quedat tal qual.
Daltrabanda el pont medieval, -on curiosament aquí si que s'hi posa el nom ben escrit-, crida l'antenció la seva restauració en la qual destacaría la fidelitat a l'època que es va construir, i es que aquella gent ja dominava les estructures de barana de ferro amb vidre, i ciment per al paviment del terra. I per postres un 'mini' piló discret de mig metre per que a algú no se li ocurreixi passar per aquest pont amb vehicle.

Geocaching

Per a mi avui es un dia assenyalat.
He trobat el cache nº100
He decidit que fos un tresor aprop de casa però també a un dels llocs que mes m'agrada, el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Aquesta vegada he anat al cim de La Pola, un magnífic lloc amb unes vistes espectaculars. A mes, el temps ha acompanyat doncs per estar a l'agost la temperatura ha sigut de luxe (22 graus) així que la passejada fins a La Pola ha estat d'allò mes agradable.

Enrera doncs queden un munt de desplaçaments, excursions, recerques de tresors fàcils i menys fàcils, indrets molt macos que en molts casos desconeixia, i que en tot cas aquesta afició m'ha fet 'bellugar el cul', distreure'm i moltes mes coses positives. El temps que hi he dedicat, -que ha sigut molt-, crec ha sigut ben aprofitat tant per la meva física com la meva psique i que totes aquestes hores que hi he dedicat les hagués passat al sofà o lo pitjor de tot, mirant la tele. Hi ha temps per tot.

www.geocaching.com

A Renfe la tenen curta

Es veu que a can RENFE la tenen curta. Em refereixo, naturalment a la pantalla de la la flamant i renovada estació de Sants.

La cosa denota una manca total de previsió o bé és que ja no saben com distreure el personal de les nombroses avaries que sofreixen constantment.

La cosa s'ha de llegir, evidentment, amb entonació castellana.

Publicitat

Durant els moments els quals estic escarxofat al sofà davant de la 'caixa tonta' podria dir que la meitat de l'estona me la passo empassant-me un munt d'anuncis.
Ja fa dies que em faig algunes reflexions sobre la publicitat però ara voldria incidir en un tema que trobo una mica estrany.
Les televisions mes vistes fan la programació en castellà tret d'una sola emisora, la TV3 i que crec es de lo poquet que ens queda en el nostre idioma. La qüestió és... per què cada dia hi ha mes anuncis en castellà a TV3?
En Món comercial tant agressiu i saturat com el que tenim a l'actualitat els departaments de publicitat han de fer els 1000 i un invents per atraure als clients. En el cas de l'idioma es pot comprovar que quasi tots els anuncis estan traduïts al català. El cost de la traducció és ínfim comparat en el total de diners que suma la producció d'un anunci però el producte que s'ha de vendre es mirat per un munt de gent de parla catalana.
Llavors, com es que hi ha algunes marques que ara no tradueixen els anuncis i es mostren en castellà?
De respostes moltes, podriem parlar de desconeixement de la nostra cultura, podriem parlar de passotisme (si son bilingües per què ho hem de traduir), es podria donar el cas de decisions polítiques gerencials de les empreses, i potser el mes preocupant, podria ser una mena de despreci vers nosaltres.
Tot això significa una mala política comercial, i em perdonareu si m'equivoco. El cas es utilitzar la publicitat per a vendre i en aquest cas es pot aconseguir l'efecte contrari, ves per ón, jo mateix m'hi fixo i em començen a caure malament alguns productes (i evidentment les empreses matrius les quals tenen mes productes) i com tinc un ventall a escollir, ara compro altres marques

Intelectuals?

Quan un es va fent gran va acumulant gran nombre de coneixements i d'experiències. A vegades també errors però que al final es corregeixen.

Davant aquesta història sobre el manifiesto de la lengua signada per intelectuals se m'ha plantejat el dubte que aquestes persones ho fossin (d'intelectuals) doncs no se'm passa pel cap que tingui ni la mes mínima raó. Per aquest motiu he consultat a la wikipedia en castellà trobant la definició següent:

Un intelectual es aquella persona que dedica una parte importante de su actividad vital al estudio y a la reflexión crítica sobre la realidad. La intelectualidad es el colectivo de intelectuales, agrupados en razón de su proximidad nacional (intelectualidad española, francesa, mexicana, argentina...) o ideológica (intelectualidad liberal, conservadora, progresista, nacionalista, comunista, fascista, libertaria, etc....).

Meu error era pensar que en general aquesta gent podria tenir una visió mes que correcte sobre les coses i una gran cultura en general.

La primera frase (estudio y reflexión crítica) demostra que la gent que signa el manifest no ha fet els deures. Si realment han estudiat la situació veurien que estan fent el ridícul. Estudiar significa aprendre. Per aprendre es necessita recabar informació contrastada i en aquest cas 'trepitjar el terreny'


Entenc doncs que que no han sigut tant beneits de fer afirmacions sense estudiar la situació de la llengua a Catalunya. Per tant, només puc arribar a les conclusions següents:

- afirmen sense coneixements (em recorda a el 'profesor Ciruela que no sabia leer y puso una escuela')
- han tingut un mal professor (unes ràdios, alguns diaris, televisions, polítics i altres especímens)
- se'ls hi ha facilitat informació errònia (expressament, clar!)
- publicitat personal per a altres fins en benefici propi
- idees polítiques
- odi a Catalunya
- fascisme cultural
- poca capacitat cerebral per entendre les coses
- ganes de buscar conflictes
- ............ pots anar afeigint 1000 conclusions mes

Quedi clar que no tots els intelectuals son així! Es mes, crec que el 99% serien incapaç de creure en el que diuen aquests pocs.
Però bastants mitjants de comunicació, alguns partits polítics i certa gent amb poders fàctics continuen carregant contra nosaltres des de fa ja tant de temps que la veritat sigui dita fa fàstic que a 2008 passin aquestes coses.

Lamentablement quan faig reflexions sobre aquest tema sempre acabo pensant en que hi ha gent dolenta en aquest Món, alguns ja son així i altres han après a ser-ho per estar mal informats i això ja va be per molta gent. El nivell cultural de la nació espanyola continua sent pobre. Qui es un mínim espavilat, qui aprèn, qui te ganes de saber i entendre als demés, qui ha estat a Catalunya.... trobaria ridícul el que es pretén amb el manifest

Birmania

M'agradaria saber quina diferència hi ha entre tenir la sort de viure a occident o la desgràcia d'anar a néixer a un pais com Birmània.
Ho dic per que es tracta de persones que no han pogut escollir.
L'actual govern militar va perdre unes eleccions democràtiques a 1988 i va decidir fer un cop d'estat.
Ara, en una de les pitjors catàstrofes naturals que ha patit el pais i per coincidir en unes eleccions, -per cert totalment corruptes-, s'ha donat preferència a la jornada electoral tot impedint l'ajuda exterior, deixant morir i enfermar al munt de gent que s'ha quedat sense casa i sense menjar. Això a l'any 2008 (després de Crist)
Em pregunto una vegada mes on està el poder de l'ONU per fer-hi algo, on està la força militar exterior que tant fàcilment invaeix territoris aliens quan li convé, i tota aquesta gent que tant es manifesta pel tema Nepal que no veig que estiguin gens sensibilitats pel poble de Birmania, abandonat per quasi tothom.

30 anys

Fa uns dies va tenir lloc una efemèrides personal: 30 anys treballant a la mateixa empresa.

En tant de temps les coses han canviat molt. Des de fer tota la feina a mà als actuals super ordinadors amb els quals es també es pot treballar des de casa.

En els negocis quasi mai es mira enrera tret de fer estadístiques amb les quals es pretén ensenyar les magnífiques progressions econòmiques cercant assolir objectius any rera any.

Es mira l'avui per saber que falta per arribar al demà.

Lo demés poc importa. La feina de tantes hores dedicades, tants dies, tants mesos, tants anys pràcticament tenen poc valor, és història passada. El temps dedicat a que sortissin les coses, a que tot funcionés, a adaptar-nos als canvis permanents, a aprendre constantment, a tractar i conviure amb els companys de feina, a tractar diàriament amb els clients.... tot això resta en l'oblid.

Avui en dia només compta el present en un Món molt complicat. Serveixin aquestes línies per a la reflexió de tots plegats i per al record de tantes vivències a tants llocs on he treballat en aquesta feina.

Em de ser mes pulits

Es comentava darrerament que als teclats dels ordinadors hi ha mes bactèries que al seient del vàter.

Resulta que és una veritat com un temple i ja s'ha comprovat segons uns darrers estudis publicats a Alemanya.

Els teclats no s'acostumen a netejar.
A més, qualsevol resta de menjar que estigui als dits i entri en contacte amb el teclat o que senzillament gent que menja mentres treballa i que caigui restes a sobre de les tecles degenera amb tot tipus de bactèries que per exemple poden provocar diarrea. Entre daltres s'han troba l'anomenada escherichia colli que causa gastroenteritis i infeccions urinàries i el famós estafilococo áureo vinculat a diferents tipus d'infeccions i enterobacteries les quals poden produir enverinament.

Els mateixos estudis van analitzar els seients i tapes dels vàters dels mateixos llocs i estaven molt mes nets

Personatge

Val la pena quedar-se amb aquesta cara.

Es tracta del president del consell d'administració de SEAT i membre del consell d'administració del Volkswagen, sr. Francisco Garcia Sanz

Va estar a Berlin on en una roda de premsa a l'embaixada espanyola va facilitar mostrar la seva manera de fer i de dur una empresa 'a la espanyola'

Sembla que a SEAT s'ha acabat l'imaginació per a escollir i batejar un nou model de la marca i no es troba nom de cap ciutat ibèrica adequat. No hi ha dubte que davant de la pregunta d'algun ''''professional''' periodista amb ganes de gresca que li va demanar el per què no es posa el nom d'alguna ciutat catalana, aquest senyor va dir 'que nosotros somos españoles'.

Ei, s'ha de saber que l'embaixador, el sr. Gabriel Busquets Aparicio va disfrutar de valent amb rialles sorolloses.

Posteriorment se li va recordar que una immensa fàbrica està en territori català i li va faltar temps per donar a entendre que si pogués se l'emportaria a Madrid.

Deixant a banda el maltracte a Catalunya, -estem acostumats-, em pregunto que deu pensar la gran massa de treballadors de Martorell que lluita per conservar el lloc de treball i també el departament comercial i de vendes, que prou difícil està la situació per que ara un personatge li surti de la seva boca aquesta aquestes declaracions justament davant la premsa.

No ens podem imaginar el munt de diners que cobra d'aquesta societat a qui precisament no li fa el be i que si aquesta es la seva manera de fer queda clar que no es pot esperar res de bo.

Jo soc un professional i puc assegurar que si faig unes declaracions com aquestes no passaria ni un minut i ja m'haguessin ''''convidat''' a plegar. Mai es pot perjudicar a l'empresa que et dona de menjar.

Per tant, aquest element no pot estar al capdavant d'una empresa de magnitud com aquesta. Ha de plegar.

I si pot ser que no s'acosti per aquí, i si te que fer alguna gestió amb Martorell millor que utilitzi la videoconferència, no sigui que li surti una urticària. I per a mi es una persona 'non grata'

Carregar-se la cultura

Dedicat a tota aquesta gent que te una visió molt particular de la cultura.

La nostra llengua i cultura continua sent motiu de conflictes. Hi ha gent a qui no li agradem pel fet de ser diferents a la resta de la gent de la nació.

Estem a 2008 i res a canviat.

En general nosaltres, amb les nostres virtuts i defectes, som treballadors, conciliadors, oberts, pacífics i, per què no dir-ho, bastant idiotes per aguantar que els de l'altre cantó siguin ser vers nosaltres egoistes, criticons, i que no acceptin ni difonguin la nostra cultura, això si, només s'enrecordin de nosaltres a l'hora de cobrar-nos uns impostos la xifra la quals hores d'ara encara es un secret gelosament guardat pel govern central.

Els mitjans de comunicació externs a Catalunya prediquen i promouen una foscor inexistent sobre tot lo relacionat amb nosaltres. En alguns casos força coneguts es ratlla la paranoia i es supera la mes ruin de les mentides amb total impunitat i passivitat, fet que dona a entendre que ja els hi està be.

La cultura serveix unir i disfrutar de la diversitat.

Fins fa poc el català estava prohibit. No fa gaire d'això. Ara que es ja no és així, continuem sent un gra a cul d'una Espanya profunda i s'ens utilitza en campanyes polítiques, s'ens ignora culturalment als mitjans de comunicació i s'ens abandona sense el suport necessari dels poders centrals de l'estat per una integració, ben al contrari.

Tot plegat genera en que des d'aquí es tingui de fer un sobre-esforç cultural constant per sobreviure, fet que des de fora es publiqui per als de fora que som encara mes dolents.

Ho trobo lamentable i pel que veig, el temps passa i res no canvia. Espanya, justeta culturalment parlant, enlloc d'aprofitar tota la riquesa que te a l'abast s'ha dedicat tota la vida a recordar-nos que no som com ells i que això no pot ser. Ara be, no tothom es així, però es tracta d'una minoria i que no te el poder de difondre la informació.

Jo tinc memòria

No diré res respecte a cap partit polític però si sobre les persones que surten a aquesta foto.

Avui El Periódico publicava en portada algunes dades respecte als 5 anys que fa de l'invasió a Iraq:

90.325 morts civils (tants com gent viu a Girona)
4.298 morts soldats 'aliats'
4.600.000 persones desplaçades/refugiades
Ferits: nombre impossible de determinar

Aquests 3 personatges encara justifiquen l'intervenció a casa dels demés. Lluny d'arreglar no se quin problema que no ha sigut mai el nostre, la xifra de persones que han pagat amb la seva vida (innocents) es desmesurable i sembla no tenir fi.

M'agradaria que això no s'oblidi i que se'ls jutgi, es lo mínim que s'ha de fer per les víctimes.... o es que la vida d'aquella gent no val res? Es de sentit comú

Motivació

S'ha parlat aquests dies que el president del F.C.Barcelona va oferir una prima per passar una eliminatòria d'un torneig de futbol.
Pregunto.... això es una motivació per a una gent que ja guanya milions (de €) a cabaços...tant si guanyen com si perden? Se la pot motivar amb 4 duros mes? Ep... per fer la feina que toca?

Mariconades primaverals

Després de carregar-se la Plaça del Progrés per la instal.lació d'un pàrking, la fasomía de tants anys ha deixat pas a una plaça dura carent d'història.

Això si, quatre arbrets mal repartits en els quals l'equip de jardineria fa el que pot. Es que no en deuen saber mes... sinó que és això que han plantat a la base de cada arbre? Potser utilitzen l'informàtica doncs sembla una graella d'Excel on a cada casella i ha un ram de flors incrustat a terra

A la foto no s'aprecia que hi ha mes restes de cigarrets que flors, això si no parlem dels pixums dels gossos.

Que quedi clar

Noticia espeluçnant:

El público elige a Rodolfo Chikilicuatre y su 'Chikichiki' para representar a España en Eurovisión

que consti que jo no he elegit res.
Que es pot esperar davant un concurs 'caspós' com el de l'Eurovision els espectadors del qual son horteres fidels a un patètic programa de l'estil 'cine de barrio' però amb color.....
A mes, es dona el poder de decidir al populatxo qui ha de ser el representat d'un 'país'... em queda clar que son un perill en prendre decisions, no voldria pas reflexionar sobre que deuen valorar aquesta gent a l'hora de votar als polítics que hem d'aguantar permanentment.
Doncs be, poc que em sento d'aquest 'país' que només falta veure com s'envia un pallasso per que siguem la riota dels demés. Ens prendran seriosament a partir d'ara? I una darrera pregunta.... que deuen sentir ara mateix els artistes amb talent, -que son molts-, en veure com es dona prioritat a qui no s'ho mereix? Això es la cultura que tenim

Eleccions

No acabo d'entendre que es faci una campanya electoral quan els polítics s'han passat 4 anys fent quasi el mateix de lo que han estat fent aquests darrers 15 dies.

A aquestes alçades ja tothom sap de quin peu calça cadascú.

Només han ensenyat com despotricar-se uns als altres i fomentar l'odi al qui no pensa com tu.

Els partits minoritaris quasi ni s'han vist, tot a quedat centrat amb els grans. (es el que interessa fer creure)

La classe política es bastant patètica.... per sort la majoria de la gent no es tonta i es queda al marge de la incompetència de qui ens mana (això si no es pateix directament algun desgavell com els que han passat darrerament)

Després de tants i tants anys Catalunya continua sent un zero a l'esquerra amb l'excepció de l'hora de pagar, clar. Per postres encara no ens estimen! no ens fem il·lusions, no ens estimaran mai

Bicing

S'està impulsant el bícing.
Els ajuntaments promouen l'ús de la bicicleta.
Els carrils bici faciliten la seva utilització. Però.... que passa quan de sobte el carril-bici s'acaba o desapareix? o quan et trobes un container d'obres o un cotxe aparcat a sobre? Doncs que tens que circular pel mig del carrer, al mateix nivell que cotxes, camions i autobusos.
S'ha de tenir fetge per veure com et passen arran de la pròpia fragilitat.
Jo recomano el retorn a les oracions que abans es feien per donar gracies a lo que sigui.... ara en aquest cas serien per desitjar sort a que no t'atropellin i que demà puguis tornar a pujar a la bicicleta.

Tard o dora es problable que molts tinguem d'anar en bici. El preu del petroli facilitarà aquesta situació. Es veurà llavors aquesta imatge de la foto als carrers de tot arreu?

Homenatge

Serveixin aquestes línies per a servir com a homenatge a tota la gent, -incluit jo-, que ens passem bona part de la nostra vida diària a la cecinquantavuit (autopista C58)
Perdoneu però m'ha entrat el riure... es que escriure la paraula autopista per definir aquesta via...

En fi, a totes les persones que compartim aquesta manera de passar les hores en aquest lloc... no us desanimeu... com podeu veure a la foto del costat hi ha llocs que encara ho tenen mes futut. Però tranquils, tot arribarà

Ajuda sisplau !!!

Tinc constància d'una maquineta que dona bitllets i no es un caixer automàtic! es petitona i es pot tenir al rebedor de casa.
S'assembla a un telèfon... però enlloc de marcar un número per establir una comunicació es tecleja una xifra desitjada i tot seguit s'apreta la tecla PRINT.
Automàticament surt el diner.

L'altra dia vaig estar a Andorra i tot i buscar per tot el principat resulta que encara no la tenen.

Com que em faria falta per 'tapar forats' o com diuen els castellans "arreglar cuatro trampas" si algú en sap alguna cosa , sisplau que no dubti en avisar-me.

El tren

Quin sidral!

prou complicada que eś la vida i per a molta gent li han afegit un nou mal de cap... i segurament per només voler anar a la feina.

Quin desgavell!

en aquesta situació lamentable faré algunes reflexions respecte a aquesta nova línia.

Alguna cosa ha de fallar en un país en el qual les dues principals ciutats encara no estan comunicades amb el tren de gran velocitat. Aquest fet es pot entendre? es va donar prioritat a una línia Madrid-Sevilla... fa 15 anys que funciona!

Va haver-hi un dictador que fa establir un sistema principal de comunicacions per carretera anomenat 'radial'... totes les principals vies sortien de Madrid. Molt ha plogut des de llavors i representa que dels errors s'aprèn... doncs no. El sistema de trens d'alta velocitat està centralitzat a Madrid d'on surten totes les línies. Es veu que no hi han altres prioritats com per exemple el corredor mediterrani Barcelona-València, el més utilitzat, fet que no es pot entendre de cap manera.

Això de les prioritats també queda reflectit amb els aeroports.

Ara alguns tenen pressa per acabar. Per què? resulta que el 21 de desembre es volia inaugurar l'arribada a Barcelona ja que el dia 22 estrenen a Valladolid i el 23 a Màlaga. Prou lletja es la situació que ara altres dues petites ciutats passin davant.
Amb presses o no, han sortit mil problemes que dia a dia es fan mes grossos i quan sembla que no es pot anar pitjor... doncs això..... només ho sembla.

Jo crec que no s'han de buscar culpables, tothom ha fet el que ha pogut davant les pressions de les autoritats.

Les altres línies no han patit cap problema, les incidències només han passat aquí. Això dona a entendre que els catalans estem deixats de la mà de Déu, ja sigui per part del partit de torn que mani.... al poder hi han estat tots grans i això no ha funcionat amb cap d'ells. Daltrabanda els polítics catalans no han estat al lloro i només estan treballant de cara a mantenir la poltrona enlloc d'estar protegint al ciutadà. Només surten a les noticies amb molt de palabreria i bones intencions... però queda clar que quan hi han situacions límit son impotents per solucionar res.
La gent, acostumada a tot, ha tragat amb un servei car i deplorable i ara sense tenir cap culpa s'han de carregar a l'esquena unes obres d'un trent que segurament pocs agafaran mai.

Ara el mal ja està fet i els problemes no s'arreglen apretant una tecla d'un ordinador o demanant dimissions a tort i a dret.

La política a fracassat i qui ha suspès la gestió ha sigut tot el país... queda clar que no funciona com cal i menys respecte al tracte a Catalunya. Això està passant des de fa molts anys i dubto que tingui solució: no es poden fer les inversions a distància i sense gaires ganes de fer-les.

Per cert, per què hem d'anar tant de pressa amb el tren?
I si vui agafar un tren de gran velocitat per anar a Bilbao em tinc de fotre?
Amb les tecnologies actuals... es necessari fer tants viatges?
Per què hem de córrer tant amb les coses?
Per què no gastar tots aquests diners amb les línies actuals que utilitzen la immensa majoria de la gent?

Podeu afegir preguntes

Digues el que penses i corre

Sota el slogan "digues el que penses i corre" l'ajuntament de Barcelona ha organitzat un any mes la cursa de la Merçè.
A mi com em van parir diferent entenc que la frase no es del tot adequada, primer s'ha de mirar, escoltar, rebre informació, pensar, analitzar.... per tant jo sóc partidari de parlar després d'haver vist, o dit d'altra manera, corro i després dic el que penso.
Hi he participat en aquesta cursa, per tant puc opinar d'algunes coses.
La presència de les autoritats (polítics). Aquesta gent sobra. Aviam, no sobren si hi participen, però com només fan acte de presència per donar el 'tret' de sortida.... Jo els hi diria que no cal que vinguin, qualsevol persona (o fins i tot un ordinador) pot fer aquesta feina. Aquests somriures i bon rotllo de cara a la galeria se li enfot als presents doncs només hem vingut fins a la Fira per començar a córrer desde aquí (igual pensen que si no fos per ells baixaria la participació)

La recta de 3'5 kms per la Gran Via és una mica cansina per monòtona. Si pot ser, per altres vegades es podria canviar el recorregut i passar aprop del mar (no li tornem a donar l'esquena com abans!)

Em pregunto per la finalitat d'aquesta cursa.
Es una tradició anyal? Suposo que si. Hi ha gent que l'espera per poder córrer per la ciutat sense cotxes. Donat el número de participants, es tracta una cursa popular. Què vol dir això? resposta: doncs que la finalitat de la cursa es participar i acabar-la. Afegiria que també es tracta de promoure l'esport i d'il·lusionar a persones que encara no s'han decidit a practicar-lo.
Els mitjans de comunicació a vegades no s'enteren de que va la pel·lícula. Avui mateix, des del sofà on em refaig de les agulletes he vist per la tv3 el mini reportatge sobre aquest esdeveniment: només s'ha parlat de l'home i la dona que han arribat primers deixant a banda la immensa majoria de les 9.998 persones restants que hi hem participat i per les quals no ens han dedicat ni una sola imatge.
Qui érem? doncs de tot una mica, gent molt preparada, gent iniciada, grans, petits, de tota condició física, de totes mides. Si per la tele haguessin ensenyat aquestes imatges segur que algú s'animaria per l'any vinent
No crec que veure com un marroquí fora de sèrie aixeca la pols de l'asfalt mentres arriba a la meta animi a ningú

I si comencem a repartir?

Es veu que queden pessetes per un valor que superen els 1.804 milions d'euros encara per descanviar. Es una xifra desmesurada i desconec el motiu de guardar-les al 'calaix' però segurament molt està perdut i la resta deuen estar amagats per motius 'foscos'
Gairebé la meitat son bitllets.
No se qui els te... jo us asseguro que no tinc ni una miserable pesseta.

Jo vui ser espabilat i demanaria a les autoritats que, com ja ha passat molt de temps, que es repartissin amb el populacho, tocaria a uns 40 milions d'euros per barba. Es podrien fer moltes coses no? almenys els feria'm "treballar"

Tempestes

Portada de La Vanguardia del 13 d'agost de 2007, un llamp immortalitzat quan cau a sobre de la torre Mapfre.
Van caure quasi 55.000 llamps a Catalunya i així ens ho van fer saber. Clar que no va ser l'endemà, van tardar 2 dies. Serà que van tenir feina comptant-los un per un. En tot cas bonica la foto, ara vista amb tranquil·litat, no pas en aquell moment doncs tant de llamp feia una mica de cosa. (por?)

Plou

L'altra vaig fer aquesta foto al llac de Banyoles quan començava a ploure.
No te res d'especial, només per recordar que el lloc es bonic tant si fa sol com si plou

Com un guiri

Aquest passat dissabte d'agost a la tarda vam estar a Barcelona.
Ón? doncs a can Guirilandia. Passeig de Gràcia, plaça Catalunya i les Rambles.
Hora punta per als estrangers invasors... cues enormes per veure La Pedrera, el Bus turístic ple com el metro de Tokyo i unes rambles infestades d'alienígenes vestits la majoria de lo mes hortera possible.
Si li afegim una calor de quasi 30º, una humitat que es mastegava a l'ambient, la típica brutícia dels carrers d'aquesta zona i per que no dir-ho clar i català, les pudors habituals.... es pot resumir en una paraula: insuportable. Però mira, això te èxit.
Finalment vam acabar al Txapela per menjar alguna cosa per sopar a base de pinxos els quals s'escolleixen a les estovalles de paper. Lo millor de la tarda després de sentir-me com un guiri

Compreu-me!

Els estrangers venen aquí a comprar alcohol, no se si tenen gaire bon paladar, el cas es que s'emporten begudes a dojo, els hi surt mes econòmic emborratxar-se amb els nostres preus. Un dels productes que te bastanta sortida és la marca del meu nom jejeje.
A un super de l'Estartit vaig veure una estanteria enorme plena d'ampolles de RICARD.
Proveu-me, no arribo als 18€

Compte al conduir!

Cada dia es més difícil conduir.

Els embussos, les rotondes, el estar alerta dels 'radars punyeteros', de no oblidar-te de posar-te el cinturó ni que sigui per fer amb el cotxe 5 kms. en una hora, també del canibalisme (jungla del asfalto) on tothom es transforma i no te pietat dels demés éssers humans.... vaja, que no et pots distreure ni un segon.

Darrerament també es comença a parlar que els navegadors GPS poden donar peu a sancions pel seu ús en marxa.

Però compte! ara hi ha un nou tema 'pre-sancions'.... et venen a dir que no et distreguis amb la persona que tens al costat, que no sigui que la cosa vagi a més i us doneu petons. Per si de cas, els amables senyors de tràfic ens alerten que aquesta activitat és perillosa (però divertida no?)

7 de julio........ san Fermín

Avui he vist per la tele com una dona ha donat foc a un filet.... el filet del chupinazo. En 2 segons el cohet s'ha enlairat a tota pastilla cap al cel i abans que explotés, la gent que estava apilotonada a la plaça de l'ajuntament de Pamplona s'ha tornat una mica mes boja del que estava, per cert, molts ja anaven 'calats' d'alcohol.... ja abans de començar.

Llavors lo de sempre... imatges de persones que van a la festa a passar-s'ho be, algunes d'elles amb tot un arsenal alcoholic apunt de consumir.
No em posaré amb aquesta disbauxa doncs cadascú que faci el que vulgui. Personalment crec que no fa falta anar tant lluny per disfrutar d'una festa major d'aquesta manera-

Ara bé, sembla que allà 'vale todo'. Aquest es el fet diferencial. Permetre que la gent faci lo que li doni la gana. Així es guanyen vots i es troba una projecció internacional.

No es pot posar a tothom dins del mateix sac però quan per disfrutar el que fa molta gent es beure tant com es pugui i voler perdre el control, pixar-se al carrer, tirar a terra les ampolles i vasos.... doncs no se que exactament quina finalitat te tot això. Una festa ha de ser divertida, permetre les relacions personals, voler un ambient festiu, oblidar el dia a dia i trobar la satisfacció de passar aquelles estones de forma agradable i mil coses mes. Segur que molts dels visitants a Pamplona aconsegueixen desmarcar-se de tot allò i s'ho passen molt mes be que els demés.

Si portes als fills a aquella festa suposo que s'els hi hauria d'explicar el que està be o el que no del panorama que veuen, aprendre dels errors dels demés. Però clar, com justifiques que hi hagin centenars de milers de persones borratxes a tota hora, que molts dormen al mateix carrer, les vomitades i tot això.... com es que hi ha tanta gent que fa això? els nens que entendran? per molt que els hi expliquis, poden caure en l'error que lo que fa tanta gent no deu estar tant malament (o equivocats)

L'altra tema és el taurí.
Sóc anti toros, o dit d'una altra manera, jo m'estimo als animals.
No entraré a dir el que penso de 'la fiesta'
Però si dels 'encierros'. Una persona només te una vida. Potser te responsabilitats fermes. Córrer riscos és anar en contra de la llògica. Anar a córrer devant un toro no es de sentit comú.
Permetre-ho, tampoc. Es molt distret veure les corredisses, la televisió fent la transmissió en directe i repetint a càmara lenta com algun desgraciat li toca el rebre en mes o menys mesura. Això si, una pila d'equips d'emergència estant a punt per a curar (si poden) a qui li fotin una cornada. Si et fas mal i t'espatllen tranquil, ja et curaran. Que divertit. I sino, et desgracien per a tota la vida, a tu, el participant, o a la familia que s'en portarà un bonic record d'aquests dies. Potser mira, t'enterren i tot.

Es allò que deia abans, 'todo vale'. Que divertit.

Però com es una festa simpàtica resulta que tot es tolera. Sisplau! no caiguem en l'error del que ens mostren per a la televisió. A Pamplona també hi ha una altre festa, però desgraciadament aquella no vend. Però hi és. Gora San Fermin!!!!!!!!! Vui anar a Pamplona!


Per acabar, una mostra de lo que la gent es deixa anar i s'involucra amb la festa major... com la senten a dins del cor!

Benvinguda sigui aquesta involucració!!!

Dues noticies de portada

M'ha fet gràcia.

La portada de La Vanguardia portava entre d'altres, un parell de noticies de les quals no faré cap comentari.

1) El govern recolça el model de gestió d' AENA.
jajajaja (això no es cap comentari, només unes rises iròniques sobre una gestió lamentable)

2) Els homes parlen tant com les dones (fet testat científicament)
jajajaja (mira, m'ha fet gracia aquesta xorrarda en una portada, es nota que ja arriba l'estiu i ja baixa el volum de noticies)

Curiositat

Fan gràcia alguns indicadors que hi ha pel Món i que algú els ha dissenyat i suposo que algú altre els ha instal.lat sense tenir ni idea de geografia.
N'hi han per tot arreu i aqui n'ensenyo un d'exemple i de ben sonat. Una vegada has arribat a l'Estartit hi ha un indicador que t'indica com "anar a l'Estartit". Aviam!!!!! com pot ser que es tingui d'agafar un carrer de dins del poble per que et porti al poble?

Un antic governant patètic

Però que m'està passant?
com es que parlo tant de política?
De fet no es així però clar... a vegades parlar d'algú que es dedica a la política és inevitable.
Hores d'ara sembla increïble que aquest senyor de la foto tingui la consciència tranquil·la.
Les darreres noticies que tenim d'aquest personatge es que es dedica a donar conferències(mare de Déu!) però ara surt de nou a escena per la seva irresponsabilitat en frivolitzar en declaracions sobre un tema prou sensible com es l'alcohol i la conducció que genera milers de morts i de ferits greus anyals. Em sembla que ningú ha quedat indiferent davant una nova irresponsabilitat d'una persona pública i que representa que va estar al poder buscant lo millor pel país i els ciutadans.
Aviam, per què no dir les coses pel seu nom?
Deixant de banda el seu partit polític i la seva manera de fer, el seu comportament i només estar en el seu afany de fer història va provocar que morís molta gent a Madrid. Es cert que no es un terrorista físic però si que és culpable directe. Les seves ànsies de protagonisme el va conduir a formar part d'uns interessos estranys i lletjos... em pregunto què buscava en entrar a formar part dels senyors de la guerra a Irak. (altrament dit els senyors de la mort)
Que jo sàpiga ara aquell país està pitjor que mai i els atentats diaris ja no son ni noticia, potser quan arribin als 250.000 civils morts se'n tornarà a parlar com a estadística d'arribar a un número rodó.
I em repeteixo la pregunta d'abans: com pot tenir la consciència tranquil·la per haver participat en això?
Com pot ser que estiguéssim en mans d'aquest senyor?
Crec que hauria de respondre davant la justícia. Si fos així seria declarat culpable. Jo el tinc sentenciat.
Pel be de tots sisplau que desapareixi, no fa cap be a ningú.

Eleccions franceses

Cada dia trobo mes insoportable la política. Amb els anys veig cada vegada mes clar que l'objectiu real es el d'assegurar-se la poltrona i guadir del poder, de la informació privilegiada i l'enriquiment personal com també de familiars i amics
Que ningú cregui que el poble estarà emparat per qui ens mana.
Potser un primer pas d'un bon professional seria afrontar el problema de l'herència històrica de problemes no resolts i treballar com en una empresa, es a dir, que hi hagués un director general amb uns objectius ben definits enlloc d'un busto parlant manipulador de la informació i per què no dir-ho, manipulat pels poders fàctics (televisió, premsa, banca, colectius especials etz etz etz)

Comentaris sobre aquesta noia de la foto que en principi se'ns mostra fan del Sarkozy
La gent que surt en les campanyes està cuidadosament seleccionada. Jo hem pregunto... per quatre duros aniria a fer el mateix si es que tingués el perfil de sortir en aquestes fotos? per que després te n'enteris del següent: aquest home guanyador de les eleccions franceses va dir que en acabar la campanya electoral es retiraria uns dies en un monestir o similar per descansar, reflexionar i preparar la nova etapa presidencial. La realitat ha sigut una altra, doncs lo primer que ha fet i que ha vist el populatxo es descansar en un barco de luxe de 60 mts d'eslora cedit temporalment per un magnate dels negocis francessos.
Bonica manera de començar al poder

El diner negre

El país on ens ha tocat viure tenim una càrrega fiscal desproporcionada. A aquest fet se li han d'afegir altres conceptes que conviuen en el dia a dia com son la corrupció d'alt stànding(la que quasi no sap ningú), la corrupció tipus Marbella(la que tothom sap que hi és però que ben pocs sortiran escaldats), el sector immobiliari on ha anat a parar o ha generat quasi tot el diner negre, ajuntaments, governs etz.
No cal oblidar la economia submergida a la que hi ha molta gent, alguns per lucrar-se però molts per subsistència vital.
Però que ningú s'enganyi, tots hem participat alguna vegada en mes o menys mesura a evadir impostos com per exemple pagar una factura sense IVA ja sigui per que no ens l'han posat o per que ho hem demanat.
La classe mitja assalariada és la que suporta el pes de la recaptació dels impostos i es així doncs paguen els trams mes alts de l'impost de l'IRPF, i a més es a qui es colla cada vegada mes cusin a tributs que no paren de pujar malgrat diguin el contrari.
I les persones 'riques'? paguen el mateix que la classe mitja o senzillament no paguen dons disposen de diner negre i d'instruments financers mitjançant empreses o diferents inversions pels quals l'aportació a l'Estat és reduït o nul.
Difícil solució te el problema fiscal davant aquesta situació amb el beneplàcit de quins mana.
Així no ens ha d'estranyar que Espanya tingui quasi el 40% del diner negre (o diga-li que te el 40% dels bitllets de 500€). Per cert, jo no en tinc cap

Soroll

Se'n parla una mica però al final sembla que sigui un mal menor.
El soroll és una plaga que, com una broca de fer forats a la paret, ens barrina el cervell dia rera dia.
A la nostra societat li encanta fer xivarri. A tota hora.
Les conseqüències son mes que evidents i anomeno per exemple la falta de concentració, mals de cap, costar de dormir, distraccions... etz.
Les persones que viuen a una avinguda transitada, al costat d'una autopista, que tenen una terrassa d'un bar aprop o mil exemples mes pateixen de valent, i alguns han arribat a quasi immunitzar-se del soroll que ni se n'adonen.
La col·laboració de veïns sense miraments amb el volum de la televisió ben alt, motos adaptades per fer mes soroll totalment impunes a la vigilància municipal, escoles que de ben petits ja el ofereixen aprenentatge amb complements sorollosos, camions de repartiment de gas butà, festes nocturnes de botellón sense preocupar-se lo mes mínim dels veïns.... la llista seria ben llarga.
Jo convido a la reflexió.
El silenci va be per la ment, allibera distraccions, ens fa mes intel·ligents i mes productius.
Amb tot això no vui dir que estigui ni paranoic ni totalment en contra de l'estil de societat, només que hi ha un temps per a cada cosa i que s'ha de respectar a qui no vol conviure a tota hora amb soroll i que costa ben poc pensar amb els demés i amb els beneficis que comportaria una reducció de decibelis. Només es qüestió de voluntat i que qui ens mana, a part de cobrar impostos eduqui la societat i ens protegeixi d'aquesta plaga invisible però tant evident

Regalets rarets

De platino i diamants està fet el darrer regal que li ha fet David Beckham a la seva doneta.

No es tracta d'un collar per penjar del coll o d'una pulsera per lluir al canell sino d'un vibrador, diuen valorat en 2 milions de dòlars.

El valor de les peles amb les que es podria comprar una luxosa mansió el podrá tenir ara la Victoria Beckham entre les cames. L'artilugi li podrà fer veure les estrelles? pot ser fins i tot la galaxia sencera!

Pobre

Vaig estar a una exposició canina a Castellar del Vallès.
M'agraden els gossos, son uns animals agraïts.
Que podem dir dels seus amos?
que hi ha de tot, una mostra de la població. Per a mostra aqui teniu un gos de color rosa.
Davant d'això, se m'obren interrogants.
Te prou consciència el gos per saber que està tenyit de rosa i està ridícul?
Es un càstig del seu amo?
Es per que tingui un fet diferenciador sobre els altres gossos?
Quin coeficient intelectual te el seu propietari?
Espero que almenys se l'estimi ni el tracti be

La India

Entre mig de les habituals noticies diaries de desgracies i del atentats habituals a l'Irak aquesta setmana es publicava un petit article a La Vanguardia que parlava d'un tema que fa esfareir. No se el per què d'estar resumir en tant poques linies. Després de llegir-lo un parell de vegades, -mes que res per si l'havia entès be-, vaig arribar a la conclusió que era un article petit per no ferir sensibilitats personals i culturals.

El govern de la India posarà en tots els districtes del pais llitets per que quan els pares decideixin defer-se se les seves filles les puguin abandonar allà enlloc de matar-les. No estem parlant d'animals de granja o de companyia, estem parlant de nenes, sang de la propia sang. Es veu que cada any es registren 2 milions i mig de feticidis i assessinats i ara pensen que posan els llitets almenys rebaixaran la xifra de mortes.

No ho puc entendre. Quina mena de cultura tenen aquesta gent i que ha passat per que una vegada arribat al segle XXI passin aquestes coses amb el vist i plau de qui els 'mana' i per que no dir-ho, de la comunitat internacional que s'entretent amb guerres diverses de dubtoses finalitats i no s'aborda temes essencials per fan avergonyir a la humanitat

Alguns fan política rara

No m'agrada fer publicacions de política. Però llegint La Vanguardia del 25 de gener m'ha portat a escriure aquestes petites ratlles per que es reflexioni sobre la manera de fer política per part d'alguns.
La campanya del PP per recollir signatures contre l'estatut ha estat denunciada per l'agència de Protecció de Dades per infraccions greus.
Això de per si ja es patètic però permeteu-me que us expliqui el que ha comprovat un advocat de Móstoles, el Sr. José Luis Prieto.
L'home va comprovar 'atònit' com la web el PP admitia qualsevol disparat per recolzar la iniciativa de la recollida de firmes. Ell mateix va signar virtualment amb el nom de Osama Bin Laden i amb un DNI imaginari.
Per exemple altra gent que consta a les llistes de firmes són Kennedy i Spiderman.
A part de la manera de fer política basant-se amb la crispació i la confrontació s'ha de sumar la de les mentides(aquesta és una més).
Francament a mi tot això em fa una mica de por i em recorden altres temps que no son gaire llunyants

Aquests francessos....

Les empreses volen vendre. La publicitat ajuda a menjar-nos el coco per que el populacho compri. A França hi ha una campanya d'una coneguda marca d'aigua certament agressiva.

Clar que s'ha de saber el per què.

El govern de Paris ha anat fent campanyes perdiòdiques i molt explícites per que la gent begui aigua de l'aixeta aurgumentat la bona qualitat del preciat i vital líquid.
Això ha desencadenat una baixada progressiva de les vendes d'aigua embotellada i els empressaris s'han anat irritant del que consideren una 'competència deslleial'
Doncs aqui us adjunto un parell d'imatges de la nova publicitat de 'Cristaline' per veure fins a quin punt hi ha una guerra oberta entre l'administració i el sector
Està en francès però em sembla no cal traducció

Aigua a Marte

Gran descubriment el d'aquests darrers dies.
S'ha trobat indicis que pot haver-hi aigua al planeta vermell.
Sembla que això anima a seguir en les investigacions per a la recerca d'algun tipus de vida a Marte.

L'humanitat s'està carregant La Terra a marxes forçades, després em deixat milers de tones de basura en òrbita, ai perdoneu, volia dir satèlits i altres cosetes que quan s'els hi acaba la vida útil per allà es queden... Com a la lluna no hi ha res que ara per ara es pugui aprofitar s'ha canviat l'objectiu per Marte. Aprofitem doncs que de moment es tracta d'un planeta verge per veure'l tal qual.

Si em permeteu una mica d'ironia, m'imagino algunes iniciatives empresarials per aprofitar els recursos líquids del planeta de moda.

Font Vella ha iniciat la construcció de peces de maquinaria per muntar allà dalt una planta embotelladora d'aigua 'pura'

A Murcia, Alacant i Almeria reclamen un trasvassament alhora es planeja la construcció en primera linia de costa mediterrània de 500.000 nous habitatges i 4 camps del golf

La empresa 'Emocions Fortes SA', capdavantera en esports d'aventura a les terres de Lleida obre llista d'espera per els primers descensos en ràfting per baixar els nous rius turbulents

Però potser l'empresari que ferà mes diners serà en Jordi Capcigrany el qual ja te la patent per instal.lar un tren de rentat per a les naus espacials complementat amb mangueres a pressió i servei d'aspiradora a 1 € per minut (impostos directes no inclosos). -"No sabeu quanta pols hi ha a Marte" -assegura Capcigrany, i afageix -"les missions espacials volen sortir a les fotos amb la carrosseria de les naus ben neta"

Que mal repartit està tot

Tret de El Periódico del 29/11/2006

Un article comenta les fortunes dels espanyols guardades als bancs, aviam, no ens enganyem.... les fortunes 'oficials' en diner líquid, dit d'una altra manera 'saldo en comptes bancaris que no es poden amagar'. (Queden exclosos els feixos de bitllets de 500€ guardats jo no se ón, joies, accions, participacions, propietats immobiliaries etz etz etz)

Per a facilitar la comprensió es fan 3 categories

Banca Personal
Clients bancaris amb un patrimoni en comptes diversos de 100.000 a 500.000€
Hi ha 291.789 clients amb un saldo mig de 356.288€ per client

Banca Privada I
Clients bancaris amb un patrimoni en comptes diversos de 500.000 a 3.000.000€
Hi ha 29.501 clients amb un saldo mig de 1.893.155€ per client

Banca Privada II
Clients bancaris amb un patrimoni en comptes diversos a partir de 3.000.000€
Hi ha 2.581 clients amb un saldo mig de 12.894.343€ per client

Si es dona el cas que formeu part d'alguna d'aquestes exclusives 3 categories... doncs molt be, moltes felicitats.
Com es tracta de només d'informar-vos sense ànim de conseguir res mes que la vostra sorpresa no us informaré de la realitat de la resta de mortals, vaja, de la immensa majoria que enlloc de 'tenir' resulta que 'deuen'... hipotecats fins a 40 anys...., altres que no tenen ni 4 duros... i altres que ni això

No m'hauria d'emprenyar per això però... si

Estava tranquilament fullejant el diari de Terrassa d'aquest dissabte fins que he trobat aquesta esquela i al meu cos l'hi ha passat alguna cosa... no es que m'afectés a mi personalment però si que he sentit 'verguenza ajena'. Per què?



Com és possible que al diari de la meva ciutat aparegui aquesta esquela? per favor!!!!!!!!!!

Quina mena de gent s'ha gastat diners per a publicar-la?
Amb quina finalitat? Puc contestar a aquesta pregunta: la de quedar com uns perfectes imbècils i curts de gambals. S'accepten més adjectius qualificatius.

A partir d'aqui no puc amagar algun que altre somriure, per exemple per:

* posa PRESENTE! jajaja com pot estar present un difunt?

* està signat per "Comisión Francisco Franco de Tarrasa". Que jo sàpiga la ciutat sempre s'ha anomenat "Terrassa" tret de l'època que aquest senyor va decidir, -com algun altre ja va fer amb anterioritat-, batejar la ciutat amb castellà per que li va sortir dels c....ns No oblidem que va ser un dictador amb tot lo que comporta aquest 'títol' i que a més amb Catalunya va dedicar-s'hi especialment i això de canviar el nom es de lo mes suau que ens va fer.
Lo de la Comissió... deuen ser seguidors adeptes, avui en dia en diriem 'fans' però amb una salvetat.... que han d'estar molt sonats per que a l'any 2006 no tinguin res mes a fer o ninguna altra persona que serveixi de model.
Per acabar afeigiria que els membres d'aquesta comissió els hi va això del massoquisme per que si realment son de Terrassa pot ser no s'en van donar comte que visquent aqui aquella època van rebre per part del seu caudillo el mateix tracte que tots els demés. I encara l'adoren!

Eleccions 2006

No puc evitar fer unes petites reflexions respecte als resultats de les eleccions.

Que consti que suspendria a tots els polítics per l'egoisme que duen a sobre per conservar o assolir el poder enlloc d'estar al servei i necessitats del populacho.

Mal gastats han sigut els diners de la campanya.

1. no se com està muntat això però algo falla si guanya un partit amb certa diferència de vots i això no serveix de res. Potser abans de tot caldria revisar aquest sistema.

2. Això de que els perdedors s'alien per a governar em costa d'entendre. Diuen es per que son tots 3 d'esquerres i clar, els camins son comuns. Ai perdoneu, es que estic plorant de riure.

3. Els perdedors poden passar a guanyadors. Dit d'aquesta manera encara sona a més surrealista.

4. La majoria de vots està repartida en els 2 primers partits. La resta, son de Cal Pobret. Potser Esquerra Repúblicana despunta una mica. Permeteu-me que digui algo als que van darrera. No és res de bò. El partit popular amb una política nefasta i destructiva, aviam, no puc entendre que els que vivim a Catalunya i patim l'atac constant d'aquesta gent que només busquen liar-la ... que hi hagi algú d'entre nosaltres que els hi dongui suport. Tot i que van a menys.... què motiva a votar a qui no ens estima? D'això s'anomena sadomasoquisme en estat pur. A qui li agradi això de autofer-se mal pot provar de fuetejar-se, deixar-se mossegar per gossos agressius, anar al Bernabeu amb una senyera, etz.... pot-ser hi trobaran mes gust i plaer. D'Iniciativa per Catalunya i Verds, abans de tot, perquè s'han apoderat del nom Verds? si Verds ho hem de ser tots amb coherència, clar. O només són verds els comunistes? Tot i que han augmentat, molt de poc continua sent poc. Per acabar, una gent nova, un partit nou que juga al despiste: Ciutadans. Voldria preguntar per què no s'anomenen Ciudadanos. A més, què pretenen aquesta gent?(*) a que és bona la pregunta?

(*) Liar-la com els altres

Després es lamenta de l'increment de l'abstenció. Devant d'aquest panorama no m'estranya.

L'imatge gràfica ha estat capturada d'un altre blog, espero que no es molesti del meu atreviment de "copiar i pegar"

Es veu que ara les dites fallen

COM MES RIC MES FELIÇ

Publicat al diari El Periódico d'avui diumenge

Els diners sí que poden comprar la felicitat. Així ho determina un estudi de la Universitat de Nottingham que posa en dubte la dita popular i confortable que assegurava el contrari.
Aquesta universitat ha fet una enquesta entre els guanyadors i no guanyadors de la loteria. Els primers es mostren més satisfets amb la seva vida que abans. Ara viuen més bé, menys angoixats, més contents i en parella.

Em sembla que dono la raó a aquest estudi però crec no feia falta perdre el temps ni diners en enquestes.
Però clar, els que tenim poc calaix la dita popular ens produeix efectes balsàmics. En fi.