Acudits

En una prueba de alcoholemia el Guardia Civil le dice al conductor:

- Mire, ¿no le da vergüenza? (enseñándole el alcoholímetro que marcaba 3,45 )

- Coño, las cuatro menos cuarto, mi mujer me mata !

Le dice el niño al padre:

- Papa, papa ¿Por qué os casasteis tu y mama?

- Por tu culpa, cabrón.

Per què els xinos són grocs?

- Perquè pixen de cara el vent



Ring, ring...
- Digui'm?
- Doctor, doctor, la meva dona aquesta a punt de donar a llum!
- És el seu primer fill?
- No... sóc el seu marit!



Un mexicà borratxo a un altre:
- Que visqui la menstruació!
- Compadre, voldrà dir que visqui la revolució!
- És el mateix...; l'important és que corri la sang.

Arriba un jove desesperat a una farmàcia, on l'atén una dona.. madura... força madura...
-Senyora farmacèutica, tinc un problema seriós, sofreixo de priapisme, això és, que (com vostè bé sabrà) estic en estat d'erecció permanent...
què em pot oferir?

La senyora farmacèutica guarda silenci per un temps amb els ulls molt oberts i li diu:

- Doncs... tinc aquesta farmàcia en propietat, un pis i una caseta a la platja...

Israel, Líban i altres conflictes

No es poden treure conclusions desde aqui, tant lluny, i amb quatre ratlles a un conflicte que és etern i que cadascú creu que te la seva part de raó.

Hem decepciona però la passivitat dels que ens manen desde tot el Món(civilitzat?) per fer contribuir en fer entendre a totes les parts en conflicte que s'han de trobar camins per trencar l'espiral de violència i reconduir amb urgència aquesta situació.

Es cert que hi han molts interessos creats i tot al final és un tema de diners, de poder i de la llei del mes fort. Però es incomprensible que passin aquestes coses al segle XXI

Com al final te n'adones que no hi ha voluntat de resoldre-ho, la finalitat es que ho paguin sempre els inocents, fent mal a la gent que ha vingut al Món per viure i tirar endevant com la dels altres països del planeta però que no tindran mai aquesta sort simplement per haver nascut allà. S'els enganya per incitar a la violència i així hi hagi uns quants pocs que els hi vagi be que es vagin morint les persones i destruint el que puguin demostrant així que guanyen batalles.

No es pot generalitzar doncs sempre hi ha qui busca solucions i treballa en aquest sentit però al final, la falta d'èxit any rera any fa que dongui nota de SUSPESES i d'INCAPACITADES PER MANAR a les parts en conflicte, a la ONU i demés que ja els hi va bé aquest sidral.

La informació és poder. La gent de tot el Món està rebent les noticies a gust polític i per això la majoria es incapaç de tenir criteri i poder tenir l'oportunitat de saber el que està bé i el que no i poder decidir quins polítics els han de representar fent lo millor per a les persones i mantenir el dret a la vida de tothom. Com l'interès d'aquests es només de consevar la poltrona del poder i dels diners jo no li veig solució

Aeroport de Barcelona

Mes que fer comentaris sobre el que ha passat a l'aeroport de Barcelona jo proposaria que algú amb seny em respongués a un seguit de preguntes.


per què enlloc de potenciar tots els aeroports només s'inverteix realment en un de faraònic a Madrid i que paguem tots?

per què la majoria de vols han de sortir de Madrid quan de tant gran que és resulta ineficient donat els usuaris tenen que recórrer grans distancies per les instal.lacions perdent hores amb els enllaços?

per què en un negoci que, tot i retallant com han pogut els vols internacionals, va a més amb creixements espectaculars a Barcelona i Ibèria prèn la decissió d'abandonar-lo?

Per què Ibèria prèn decissions tant importants i il.lògiques a poc de l'època de les vacances?

Per què els treballadors han de fer una vaga per salvar els llocs de treball en un negoci que dona cada dia mes feina, dona diners a punta pala i que cada vegada s'en guanyen mes?

Per què savent que els treballadors farien la vaga ningú la va poder evitar?

Per què el president d'Ibèria no assisitia a les reunions de desbloqueig una vegada esclatat el conflicte?

Per què ho van pagar 200.000 persones amb el seu temps, disgust i diners?



Vist desde un punt de vista empresarial un fet com aquest significaria el despido immediat dels responsables. Començant pel president i tot l'equip directiu d'Ibèria. Pel que va passar no s'escaparia ningú de la criba. Son gent que cobra molts diners amb feina fàcil. Per tant, dit amb un sol adjectiu, son INEPTES PER LA SEVA FEINA

Daltrabanda un altre adjectiu també és correcte: ESTAFADORS. La gent ha pagat per un servei (gens barato) Com no han fet res per evitar aquest problemón són indirectament LLADRES. Lladres de temps, lladres de diners que han perdut els usuaris que han pagat amb els seus estalvis(o endeutant-se), lladres d'imatge d'un aeroport, lladres de la salut de les persones. Lladres de la seguretat de les persones.


El govern, que ha permès aquest desgavell i que ha trigat tant en intervenir, crec que també hauria de dimitir doncs la mesura de la qualitat de qui ens mana es la capacitat de reacció devant les adversitats. Per tant, aplico el mateix adjectiu: INEPTES PER ATENDRE AL POBLE


El personal que va fer la vaga mereix un comentari apart. Suposo que es futut veure que la gent s'en va de vacances amb avió i tu estàs treballant per quatre duros donant-lis servei quan tens tots els números per anar al carrer, sense saber ben be per què, doncs feina cada vegada n'hi ha mes i el que viatja paga al comptat, per tant no hi ha risc de devolucions. Ara, muntar aquest tinglado es esperpèntic. Quedo sorprès el mal que han fet senzillament sense fer res durant 2 dies. Els sindicats (existeixen?) no van fer res per evitar la magnitud del conflicte en uns dies clau amb récods d'usuaris. Em torna a sortir el mateix adjectiu: INEPTES



Ara, a mi hem queda clar que tot això no es fruit de la casualitat. Abans he dit que els directius eren ineptes però jo hi veig 'una mano oscura' planificada.
Què s'ha aconseguit?
- no es dona la gestió de l'aeroport als catalans, no sigui que ho facim be
- el merder només a passat a Barcelona
- la data en que Ibèria anuncia que es retira de Barcelona està cuidadosament planificada
- el problema era previsible i han evitat la solució per provocar el kaos
- desprestigi a l'aeroport (en benefici a un altre)
- desprestigi com a poble doncs a nivell internacional se n'ha assabentat a tot el Món
- donar pel sac a la ciutat de Barcelona com a primera afectada turísticament
- donar pel sac als usuaris catalans
- donar pel sac a Catalunya en sí


Per acabar de pendre el pel als que som d'aqui, devant les primeres crítiques catalanes es va dir desde Madrid que farien una linia de vols barats amb seu a Barcelona, anomenada CATair. Ara resulta que abans de fer res ja li han canviat el nom: CLICair.... el nom els deuria produir repelús.

Conclusió: s'hi guanyen diners, però aquest aeroport ha de quedar sempre a la sombra del de Madrid, els treballadors acabaran molts al carrer, altres amb jubilacions anticipades que pagarem entre tots, i 200.000 persones hauran tingut un 'bon' record d'aquests dies pagat amb la seva salud i de la seva butxaca. I dels responsables, no se sabrà mai qui és el pitjor, ara, igual li tallaran el cap a algú per a demostrar al poble que s'ha fet justicia, això si, aquest algú amb les butxaques plenes i la vida solucionada.

Es que hi ha molt de mentider

El dia 18 de juliol publicaba El Pais:

el 64% dels bitllets en circulació a Espanya son de 500€

i dins de l'article explicava també que aquest pais hi tenim quasi el 30% del total que hi ha en els 12 paisos que tenen aquesta moneda

Conclusió:
aquell acudit que diu " el bitllet de 500 € es com el Bil Laden, que tothom sap que hi existeix però ningú l'ha vist mai" doncs és mentida podrida.
O serà que estàn en poques mans.

Algunes dades inquietants

Algunes dades inquietants


Els 2 primers dies de juliol a Terrassa

Dia 1 temperatura màxima: 35 mínima: 22
Dia 2 37 22




Pluja recollida desde primers d'any

Gener 117 litres m/2
Febrer 9
Març 3
Abri 8
Maig 11
Juny 1

Això no te bona pinta i em sembla que no es prènen gaire precaucions per no dir cap.

Com resulta que els embassaments tenen aigua i no es passa sed crec no se li dona deguda importància a que el terra i els boscos estiguin secs com mai.

De seguir així podem patir molt a mig termini i tenir un risc d'incèndis forestals extrem.

Algú responsable de qui ens mana pensa fer algo?
L'any passat vam tenir la sort de cara i en darrer moment va ploure a les capçaleres dels rius. Però.... i si aquesta vegada no passa?

El Vallès

Aquesta vista aèrea pertany al Vallès.

En veure la foto em va desconcertar una mica... quina zona deuria ser? però vaig tardar poc en saber-ho

Es que era evident!

Es tracta de Mollet (a l'esquerra) i Sant Fost (a la dreta)

Son 2 bonics indrets 

Gos sord?

Vaig estar aquest cap de setmana a La Pobla De Lillet.
Em van advertir que hi havia certs animals amb bigoti, per ser mes clars anomenats rates, de tamany considerable.
Apart d´algun que altre ocell només vaig veure a aquest gos, el seu propietari es el Sr. Prat.
Com era bastant maco li volia fer una foto. Li vaig cridar com unes dues-centes cinquanta mil vegades per que aixequés el cap de terra, i res, deuria ser sord... o punyetero... doncs al final s´em va posar de cul moment el qual vaig decidir inmortalitzar-lo... juraria que és un mascle. Al final el tenien que tancar i tampoc feia cas al seu amo... van tenir que utilitzar recursos d'arrastre per endur-se'l a casa... va deixar el terra del carrer ratllat amb les ungles.

Això no pot ser!!!!

Voleu dir que això no és un càstig? però si estem encara a la primavera!

Extrems d'avui a Terrassa 28/05/06
Temperatura màx.	34,4ºC a les 13:46
Temperatura mín.	20,1ºC a les 04:58

El gos

He posat aquesta imatge la qual he capturat d'un blog que he visitat.

M'ha recordat una anècdota que em va explicar un client no fa gaire dies.
Tractava sobre un seu amic que li va explicar el que li va passar.

Quan arribava a casa després de treballar, a l'entrar el rebía el seu gos i tot cridant a la familia 'hola ja sóc aquí" i la seva dona de lluny li deia "hola", i els nens també desde la seva habitació el saludaven. Sempre igual, ningú el venia a rebre tret del gos.
Aixi anaven passant els dies.
Ell arribava i el gos el sortia a rebre tot remenant la cua de content, i la dona i els nens desde el menjador mirant la tele li deien 'hola' des de la distància i sense perdre el fil de la programació ni aixecant la vista de la 'caixa tonta'

Un dia, en arribar, i com un ritual, el seu gos que estava a l'altra punta de la casa li va venir corrent ben depressa al seu costat amb la cua fent moviments ràpids cap un cantó i cap a l'altre. S'el mira fixament i aquesta vegada no diu res. S'en va a la seva habitació, agafa el gos i una maleta amb 4 coses bàsiques, i s'en va de casa.

I li diu al meu client:
- m'en vaig donar compte que a l'únic jo l'importava i que m'estimava de veritat era el meu gos, per tant, m'en vaig anar a viure amb ell.

La pols i els fills de...

Una de les meves aficions o manies es la de sortir a córrer i fer uns quansts kms.
La finalitat? potser mantenir-me una mica en forma, deixar la ment en blanc una bona estona, i moltes més.
Dependència? doncs si, es cert que tinc depèndencia doncs si alguna setmana no he pogut sortir estic com algo alterat, noto com una necessitat de posar-me les espardenyes i arrencar.
Velocitat? poquet a poquet, sin prisas pero sin pausas, pero vaig acumuluant kms.
Lloc? he corregut per molts llocs i per posar alguns exemples rarets, doncs Paris, Chamonix, Canaries, Rio de Janeiro, Andorra....

Ara hem direu, i que te que veure tot això amb el títol del post?

El córrer es una activitat esportiva, d'esforç personal sever, i es depend molt de l'oxígen.
M'he donat compte al llarg dels anys que a l'estranger l'exercici es potencia i es cuida, i quan es veu a algú que córre entenen que fa.

Per tant, quan una persona està conduint un vehicle per un camí que aixeca pols i veu que aviat es creuarà amb algú que està corrent o senzillament caminant, lo natural es que reduiexin la marxa per que el núbol de pols que provoca el vehicle vagi disminuint i no arribi a molestar a ningú. Queda contrastat que els estrangers son així doncs quan corro a l'Estartit pels camins sense asfaltar son els primers que respecten a qui no va motoritzat.

Aqui on vivim això es veu que costa molt d'entendre i el cervell no dona per mes tot i que hauria d'anar lligat a una acció automàtica del subconscient. Per tant, tot i haver-hi excepcions, lo mes normal es que la pobre persona que va corrent una vegada li passi el vehicle s'ofegui amb el núbol de pols que genera i a més quedi força brut, de cap a peus.

Ja pots anar fent senyals per que moderin velocitat, res, no funciona.
En alguna ocasió m'he posat al mig del cami fent gestos per que es parés aquest mal conductor per a explicar-li (o educar-lo) i quasi m'atropellen.

Avui he sortit a córrer i he vist que s'acostava una moto d'aquestes de moda, de 4 rodes.... imagineu com he quedat que he tingut de parar 1 minut i m'ha trencat el ritme en una pujada. Tornar a arrencar m'ha costat moltíssim i a més amb el gust de la pols a la boca que no me l'he tret fins que m'he dutxat.

Això si, li he dit de tot i lo mes maco ha sigut fill de puta.

Això al 2006 !!! es que no evolucionem....

Compte amb el 'sòfing'

A La Vanguardia d'aquest diumenge hi he trobat aquesta imatge, simbolitza el perill de d'agafar el costum de quedar-se al sofà sense fer res, altrament dit 'sòfing' o 'pànxing'.

El dibuixant no hi ha posat la TV però a ben segur està al devant d'aquest pobre home.

Encara que la fletxa de la 'descàrrega' senyali al cor hagués sigut més llògic que fos al cap, al cervell, doncs en aquest inici de la mort per inactivitat lo primer que reb son les neurones.

Malgrat s'emprenyi el colectiu de venedors de sofàs per la mala propaganda que ara els hi faig us aconsello evitar al màxim l'activitat del 'sòfing'.

Per tant, si no esteu cansats feu qualsevol altra cosa a les estones d'oci i tranquilitat: utilitzeu l'ordinador i internet(activitat interactiva), xategeu, aneu a passejar, escolteu música, doneu un tomb com per exemple al llac de Banyoles, agafel la targeta de crèdit i aneu de compres a La Roca, aneu a una calçotada, compreu un llibre(i el llegiu, clar), practiqueu esports 'horitzontals'... i mil coses més

En sortireu guanyant, el cap el tindreu despert i el sofà us durarà uns quants anys més.


(un altra dia us parlaré de les menjades de coco per part dels informatius de TV, mereix un post apart)

El pruno

Després d'esquilar el pruno i passar tot l'hivern pelat al zero,
resulta que ara està ressucitant.


Què bé que s'acosta la primavera, senyal que falta menys per l'estiu
(proverbi català)

Es ben bé que aquest pais no avança

Es ben bé que aquest pais no avança


El catalán del Arsenal tiene un nombre que los comentaristas de su propio país no saben pronunciar

MAGÍ CAMPS - 07/03/2006 (La Vanguardia)


Vaya problema ha acarreado Cesc Fàbregas con su debut en la selección española. Resulta que el nombre del muchacho es impronunciable en su propio país. No así en Gran Bretaña, donde los comentaristas deportivos pronuncian el nombre del centrocampista del Arsenal sin mayor problema.

En nuestra península, sin embargo, la cuestión es más compleja, consecuencia directa del monolingüismo cerril imperante. Porque hasta la fecha ningún comentarista deportivo había protestado cuando tenía que pronunciar el nombre del azulgrana Rijkaard o del madridista Woodgate. Todos saben idiomas y todos se esfuerzan en decirlo de la mejor manera posible.

Pero Cesc no es sólo un nombre, es una metáfora. Más de uno debe de ver las orejas de Carod asomando por detrás del rostro del chaval. Igual es otra estrategia del tripartito y figura en los pactos secretos del Tinell. El caso es que Manolo Lama, de la Ser, por poner un ejemplo, no quiso llamarle Cesc porque le sonaba a jugador extranjero. Y pretendía llamarle Francisco o Paco, pero acabó por usar el apellido: Fàbregas. Lama es el locutor de los videojuegos de fútbol de la FIFA, y pronuncia con corrección el nombre de todos los jugadores de las ligas extranjeras. ¿Tanto cuesta decir / sesk/? Es como sex (/ seks/) invirtiendo los dos últimos fonemas.

En sus desplazamientos laborales a Madrid, a un amigo homónimo lo llaman Sex. Y él agradece el esfuerzo, antes de que le llamen Francisco o Paco. Tomen nota los comentaristas: seguro que Fàbregas prefiere Sex a otro nombre que no respete su identidad. Y sex sí lo saben pronunciar, ¿verdad?

Què en penso?

Si ens ho mirem desde un punt de vista eclíptic,
la faceta monofàsica del prisma pericoineal
junt amb les reaccions pròpies de l'intervenció
provoquen que la qüestió esdevingui més clara.

Clar que la tridimorfologia de la cèlula
amb la suficiència analògica, que ara passa a ser digital,
esdevé motiu crònic i només amb un glop de Jack Daniels
podré donar claretat a aquest assumpte.

Grip aviar.

Val mes ser previsors

Suposo que exageren però algo de cert deu haver-hi

Beckham confiesa que no entiende los deberes de su hijo

PATRICIA TUBELLA - 27/02/2006
LONDRES

David Beckham, a quien los medios británicos atribuyen tanta destreza con el balón como escasa agilidad mental, ha admitido que se siente incapaz de entender los deberes de su hijo mayor de tan sólo 6 años.

En una sorprendente confesión al Mail on Sunday,el futbolista del Real Madrid, de 30 años, explicó que no pudo ayudar a Brooklyn con sus tareas escolares - unos sencillísimos cálculos para la clase de matemáticas-, por lo que se vio obligado a recurrir a su esposa Victoria. "Sus deberes son tan difíciles estos días... totalmente diferentes de lo que me enseñaban cuando iba al colegio", ha confesado al dominical el famoso centrocampista, quien ante el reto planteado por el pequeño, como, por ejemplo, dividir 12 entre 3 o multiplicar 5 por 10, exclamó: "Oh, Dios, no puedo hacer esto". Ante la insistencia de Brooklyn, quien estudia en el exclusivo Runnymede College de la capital española, Beckham se ofreció, a cambio a leerle un libro, algo que la ex Spice - como ella misma ha confesado- no ha hecho en su vida "porque no tengo tiempo".

La dona treballadora

L'altra dia donava un cop d'ull al monument a la dona treballadora. El veig desde el menjador de casa i moltes vegades passo amb cotxe per la rotonda que li dona la volta. Està bé. Però se m'obrien uns quants interrogants.
Què te a veure una dona treballadora amb aquesta ferralla?
Per intentar trobar respostes he buscat informació al respecte i he trobat:

Realitzada per l´artista valencià Andreu Alfaro i situada a la cruïlla de quatre importants vies de la Ciutat. És l´escultura més costosa tant econòmica com logísticament, de les que s´han instal·lat a la nostra Ciutat fins ara.

L´obra consta d´un tirabuixó cònic de 40 metres d´alçada i 63 tones de pes. Formada per 3 trenes que es van entrellaçant entre si i, reduïnt mentre s´enfilen. Són unes formes i unes corbes femenines que juguen molt bé amb les llums i les ombres.

El material emprat és el corten , un tipus d´acer molt gruixut, resistent i que es va rovellant amb el temps aconseguint l´efecte estètic d´envelliment que busca l´artista.

Es el què hi ha. No cal donar-li gaires voltes i millor no buscar el paralel.lisme que jo indagava. Deixem-ho en un homenatge a la dona treballadora que l'ajuntament va voler fer donant-li el nom al monument i llestos

Tu estàs paralitzat?

El Papa afirma que la humanidad está paralizada por el signo del pecado

Ciudad del Vaticano.(EFE).- Benedicto XVI advirtió hoy de que la humanidad lleva “los signos del pecado” y éstos le impiden avanzar en los valores de “fraternidad, justicia y paz” que se propone en “solemnes declaraciones”.

Pecadorrrrrr

Aviam. No entenc el missatge. Què em de fer? Potser caldria especificar quins signes son aquests, mes que res per deixar-ho més clar i tranquilitzar a la gent "no pecadora".

Bonics caps de setmana(nubolusistat a tope)

Caram amb aquests darrers cas de setmana.
Ara entenc millor als estrangers que venen de centre Europa a torrar-se i que estant tot el sant dia al Sol

Prova

Com diuen que soc seriós, aquí hi ha un exemple