Les coses com son

Aquest estiu he estat a Sant Andreu del Terri.
Com a tot arreu hi ha la placa o senyal que identifica el poble. Com si es tractés de restes arqueològiques que haguessin quedat al descobert, la placa es d'una època anterior, -no gaire llunyana-, en la qual es va rebatejar el nom del poble. Es veu que d'aquí no se'n recorda ni Déu i mira, s'ha quedat tal qual.
Daltrabanda el pont medieval, -on curiosament aquí si que s'hi posa el nom ben escrit-, crida l'antenció la seva restauració en la qual destacaría la fidelitat a l'època que es va construir, i es que aquella gent ja dominava les estructures de barana de ferro amb vidre, i ciment per al paviment del terra. I per postres un 'mini' piló discret de mig metre per que a algú no se li ocurreixi passar per aquest pont amb vehicle.

Geocaching

Per a mi avui es un dia assenyalat.
He trobat el cache nº100
He decidit que fos un tresor aprop de casa però també a un dels llocs que mes m'agrada, el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Aquesta vegada he anat al cim de La Pola, un magnífic lloc amb unes vistes espectaculars. A mes, el temps ha acompanyat doncs per estar a l'agost la temperatura ha sigut de luxe (22 graus) així que la passejada fins a La Pola ha estat d'allò mes agradable.

Enrera doncs queden un munt de desplaçaments, excursions, recerques de tresors fàcils i menys fàcils, indrets molt macos que en molts casos desconeixia, i que en tot cas aquesta afició m'ha fet 'bellugar el cul', distreure'm i moltes mes coses positives. El temps que hi he dedicat, -que ha sigut molt-, crec ha sigut ben aprofitat tant per la meva física com la meva psique i que totes aquestes hores que hi he dedicat les hagués passat al sofà o lo pitjor de tot, mirant la tele. Hi ha temps per tot.

www.geocaching.com

A Renfe la tenen curta

Es veu que a can RENFE la tenen curta. Em refereixo, naturalment a la pantalla de la la flamant i renovada estació de Sants.

La cosa denota una manca total de previsió o bé és que ja no saben com distreure el personal de les nombroses avaries que sofreixen constantment.

La cosa s'ha de llegir, evidentment, amb entonació castellana.

Publicitat

Durant els moments els quals estic escarxofat al sofà davant de la 'caixa tonta' podria dir que la meitat de l'estona me la passo empassant-me un munt d'anuncis.
Ja fa dies que em faig algunes reflexions sobre la publicitat però ara voldria incidir en un tema que trobo una mica estrany.
Les televisions mes vistes fan la programació en castellà tret d'una sola emisora, la TV3 i que crec es de lo poquet que ens queda en el nostre idioma. La qüestió és... per què cada dia hi ha mes anuncis en castellà a TV3?
En Món comercial tant agressiu i saturat com el que tenim a l'actualitat els departaments de publicitat han de fer els 1000 i un invents per atraure als clients. En el cas de l'idioma es pot comprovar que quasi tots els anuncis estan traduïts al català. El cost de la traducció és ínfim comparat en el total de diners que suma la producció d'un anunci però el producte que s'ha de vendre es mirat per un munt de gent de parla catalana.
Llavors, com es que hi ha algunes marques que ara no tradueixen els anuncis i es mostren en castellà?
De respostes moltes, podriem parlar de desconeixement de la nostra cultura, podriem parlar de passotisme (si son bilingües per què ho hem de traduir), es podria donar el cas de decisions polítiques gerencials de les empreses, i potser el mes preocupant, podria ser una mena de despreci vers nosaltres.
Tot això significa una mala política comercial, i em perdonareu si m'equivoco. El cas es utilitzar la publicitat per a vendre i en aquest cas es pot aconseguir l'efecte contrari, ves per ón, jo mateix m'hi fixo i em començen a caure malament alguns productes (i evidentment les empreses matrius les quals tenen mes productes) i com tinc un ventall a escollir, ara compro altres marques

Intelectuals?

Quan un es va fent gran va acumulant gran nombre de coneixements i d'experiències. A vegades també errors però que al final es corregeixen.

Davant aquesta història sobre el manifiesto de la lengua signada per intelectuals se m'ha plantejat el dubte que aquestes persones ho fossin (d'intelectuals) doncs no se'm passa pel cap que tingui ni la mes mínima raó. Per aquest motiu he consultat a la wikipedia en castellà trobant la definició següent:

Un intelectual es aquella persona que dedica una parte importante de su actividad vital al estudio y a la reflexión crítica sobre la realidad. La intelectualidad es el colectivo de intelectuales, agrupados en razón de su proximidad nacional (intelectualidad española, francesa, mexicana, argentina...) o ideológica (intelectualidad liberal, conservadora, progresista, nacionalista, comunista, fascista, libertaria, etc....).

Meu error era pensar que en general aquesta gent podria tenir una visió mes que correcte sobre les coses i una gran cultura en general.

La primera frase (estudio y reflexión crítica) demostra que la gent que signa el manifest no ha fet els deures. Si realment han estudiat la situació veurien que estan fent el ridícul. Estudiar significa aprendre. Per aprendre es necessita recabar informació contrastada i en aquest cas 'trepitjar el terreny'


Entenc doncs que que no han sigut tant beneits de fer afirmacions sense estudiar la situació de la llengua a Catalunya. Per tant, només puc arribar a les conclusions següents:

- afirmen sense coneixements (em recorda a el 'profesor Ciruela que no sabia leer y puso una escuela')
- han tingut un mal professor (unes ràdios, alguns diaris, televisions, polítics i altres especímens)
- se'ls hi ha facilitat informació errònia (expressament, clar!)
- publicitat personal per a altres fins en benefici propi
- idees polítiques
- odi a Catalunya
- fascisme cultural
- poca capacitat cerebral per entendre les coses
- ganes de buscar conflictes
- ............ pots anar afeigint 1000 conclusions mes

Quedi clar que no tots els intelectuals son així! Es mes, crec que el 99% serien incapaç de creure en el que diuen aquests pocs.
Però bastants mitjants de comunicació, alguns partits polítics i certa gent amb poders fàctics continuen carregant contra nosaltres des de fa ja tant de temps que la veritat sigui dita fa fàstic que a 2008 passin aquestes coses.

Lamentablement quan faig reflexions sobre aquest tema sempre acabo pensant en que hi ha gent dolenta en aquest Món, alguns ja son així i altres han après a ser-ho per estar mal informats i això ja va be per molta gent. El nivell cultural de la nació espanyola continua sent pobre. Qui es un mínim espavilat, qui aprèn, qui te ganes de saber i entendre als demés, qui ha estat a Catalunya.... trobaria ridícul el que es pretén amb el manifest

Birmania

M'agradaria saber quina diferència hi ha entre tenir la sort de viure a occident o la desgràcia d'anar a néixer a un pais com Birmània.
Ho dic per que es tracta de persones que no han pogut escollir.
L'actual govern militar va perdre unes eleccions democràtiques a 1988 i va decidir fer un cop d'estat.
Ara, en una de les pitjors catàstrofes naturals que ha patit el pais i per coincidir en unes eleccions, -per cert totalment corruptes-, s'ha donat preferència a la jornada electoral tot impedint l'ajuda exterior, deixant morir i enfermar al munt de gent que s'ha quedat sense casa i sense menjar. Això a l'any 2008 (després de Crist)
Em pregunto una vegada mes on està el poder de l'ONU per fer-hi algo, on està la força militar exterior que tant fàcilment invaeix territoris aliens quan li convé, i tota aquesta gent que tant es manifesta pel tema Nepal que no veig que estiguin gens sensibilitats pel poble de Birmania, abandonat per quasi tothom.

30 anys

Fa uns dies va tenir lloc una efemèrides personal: 30 anys treballant a la mateixa empresa.

En tant de temps les coses han canviat molt. Des de fer tota la feina a mà als actuals super ordinadors amb els quals es també es pot treballar des de casa.

En els negocis quasi mai es mira enrera tret de fer estadístiques amb les quals es pretén ensenyar les magnífiques progressions econòmiques cercant assolir objectius any rera any.

Es mira l'avui per saber que falta per arribar al demà.

Lo demés poc importa. La feina de tantes hores dedicades, tants dies, tants mesos, tants anys pràcticament tenen poc valor, és història passada. El temps dedicat a que sortissin les coses, a que tot funcionés, a adaptar-nos als canvis permanents, a aprendre constantment, a tractar i conviure amb els companys de feina, a tractar diàriament amb els clients.... tot això resta en l'oblid.

Avui en dia només compta el present en un Món molt complicat. Serveixin aquestes línies per a la reflexió de tots plegats i per al record de tantes vivències a tants llocs on he treballat en aquesta feina.

Em de ser mes pulits

Es comentava darrerament que als teclats dels ordinadors hi ha mes bactèries que al seient del vàter.

Resulta que és una veritat com un temple i ja s'ha comprovat segons uns darrers estudis publicats a Alemanya.

Els teclats no s'acostumen a netejar.
A més, qualsevol resta de menjar que estigui als dits i entri en contacte amb el teclat o que senzillament gent que menja mentres treballa i que caigui restes a sobre de les tecles degenera amb tot tipus de bactèries que per exemple poden provocar diarrea. Entre daltres s'han troba l'anomenada escherichia colli que causa gastroenteritis i infeccions urinàries i el famós estafilococo áureo vinculat a diferents tipus d'infeccions i enterobacteries les quals poden produir enverinament.

Els mateixos estudis van analitzar els seients i tapes dels vàters dels mateixos llocs i estaven molt mes nets

Personatge

Val la pena quedar-se amb aquesta cara.

Es tracta del president del consell d'administració de SEAT i membre del consell d'administració del Volkswagen, sr. Francisco Garcia Sanz

Va estar a Berlin on en una roda de premsa a l'embaixada espanyola va facilitar mostrar la seva manera de fer i de dur una empresa 'a la espanyola'

Sembla que a SEAT s'ha acabat l'imaginació per a escollir i batejar un nou model de la marca i no es troba nom de cap ciutat ibèrica adequat. No hi ha dubte que davant de la pregunta d'algun ''''professional''' periodista amb ganes de gresca que li va demanar el per què no es posa el nom d'alguna ciutat catalana, aquest senyor va dir 'que nosotros somos españoles'.

Ei, s'ha de saber que l'embaixador, el sr. Gabriel Busquets Aparicio va disfrutar de valent amb rialles sorolloses.

Posteriorment se li va recordar que una immensa fàbrica està en territori català i li va faltar temps per donar a entendre que si pogués se l'emportaria a Madrid.

Deixant a banda el maltracte a Catalunya, -estem acostumats-, em pregunto que deu pensar la gran massa de treballadors de Martorell que lluita per conservar el lloc de treball i també el departament comercial i de vendes, que prou difícil està la situació per que ara un personatge li surti de la seva boca aquesta aquestes declaracions justament davant la premsa.

No ens podem imaginar el munt de diners que cobra d'aquesta societat a qui precisament no li fa el be i que si aquesta es la seva manera de fer queda clar que no es pot esperar res de bo.

Jo soc un professional i puc assegurar que si faig unes declaracions com aquestes no passaria ni un minut i ja m'haguessin ''''convidat''' a plegar. Mai es pot perjudicar a l'empresa que et dona de menjar.

Per tant, aquest element no pot estar al capdavant d'una empresa de magnitud com aquesta. Ha de plegar.

I si pot ser que no s'acosti per aquí, i si te que fer alguna gestió amb Martorell millor que utilitzi la videoconferència, no sigui que li surti una urticària. I per a mi es una persona 'non grata'

Carregar-se la cultura

Dedicat a tota aquesta gent que te una visió molt particular de la cultura.

La nostra llengua i cultura continua sent motiu de conflictes. Hi ha gent a qui no li agradem pel fet de ser diferents a la resta de la gent de la nació.

Estem a 2008 i res a canviat.

En general nosaltres, amb les nostres virtuts i defectes, som treballadors, conciliadors, oberts, pacífics i, per què no dir-ho, bastant idiotes per aguantar que els de l'altre cantó siguin ser vers nosaltres egoistes, criticons, i que no acceptin ni difonguin la nostra cultura, això si, només s'enrecordin de nosaltres a l'hora de cobrar-nos uns impostos la xifra la quals hores d'ara encara es un secret gelosament guardat pel govern central.

Els mitjans de comunicació externs a Catalunya prediquen i promouen una foscor inexistent sobre tot lo relacionat amb nosaltres. En alguns casos força coneguts es ratlla la paranoia i es supera la mes ruin de les mentides amb total impunitat i passivitat, fet que dona a entendre que ja els hi està be.

La cultura serveix unir i disfrutar de la diversitat.

Fins fa poc el català estava prohibit. No fa gaire d'això. Ara que es ja no és així, continuem sent un gra a cul d'una Espanya profunda i s'ens utilitza en campanyes polítiques, s'ens ignora culturalment als mitjans de comunicació i s'ens abandona sense el suport necessari dels poders centrals de l'estat per una integració, ben al contrari.

Tot plegat genera en que des d'aquí es tingui de fer un sobre-esforç cultural constant per sobreviure, fet que des de fora es publiqui per als de fora que som encara mes dolents.

Ho trobo lamentable i pel que veig, el temps passa i res no canvia. Espanya, justeta culturalment parlant, enlloc d'aprofitar tota la riquesa que te a l'abast s'ha dedicat tota la vida a recordar-nos que no som com ells i que això no pot ser. Ara be, no tothom es així, però es tracta d'una minoria i que no te el poder de difondre la informació.

Jo tinc memòria

No diré res respecte a cap partit polític però si sobre les persones que surten a aquesta foto.

Avui El Periódico publicava en portada algunes dades respecte als 5 anys que fa de l'invasió a Iraq:

90.325 morts civils (tants com gent viu a Girona)
4.298 morts soldats 'aliats'
4.600.000 persones desplaçades/refugiades
Ferits: nombre impossible de determinar

Aquests 3 personatges encara justifiquen l'intervenció a casa dels demés. Lluny d'arreglar no se quin problema que no ha sigut mai el nostre, la xifra de persones que han pagat amb la seva vida (innocents) es desmesurable i sembla no tenir fi.

M'agradaria que això no s'oblidi i que se'ls jutgi, es lo mínim que s'ha de fer per les víctimes.... o es que la vida d'aquella gent no val res? Es de sentit comú

Motivació

S'ha parlat aquests dies que el president del F.C.Barcelona va oferir una prima per passar una eliminatòria d'un torneig de futbol.
Pregunto.... això es una motivació per a una gent que ja guanya milions (de €) a cabaços...tant si guanyen com si perden? Se la pot motivar amb 4 duros mes? Ep... per fer la feina que toca?

Mariconades primaverals

Després de carregar-se la Plaça del Progrés per la instal.lació d'un pàrking, la fasomía de tants anys ha deixat pas a una plaça dura carent d'història.

Això si, quatre arbrets mal repartits en els quals l'equip de jardineria fa el que pot. Es que no en deuen saber mes... sinó que és això que han plantat a la base de cada arbre? Potser utilitzen l'informàtica doncs sembla una graella d'Excel on a cada casella i ha un ram de flors incrustat a terra

A la foto no s'aprecia que hi ha mes restes de cigarrets que flors, això si no parlem dels pixums dels gossos.

Que quedi clar

Noticia espeluçnant:

El público elige a Rodolfo Chikilicuatre y su 'Chikichiki' para representar a España en Eurovisión

que consti que jo no he elegit res.
Que es pot esperar davant un concurs 'caspós' com el de l'Eurovision els espectadors del qual son horteres fidels a un patètic programa de l'estil 'cine de barrio' però amb color.....
A mes, es dona el poder de decidir al populatxo qui ha de ser el representat d'un 'país'... em queda clar que son un perill en prendre decisions, no voldria pas reflexionar sobre que deuen valorar aquesta gent a l'hora de votar als polítics que hem d'aguantar permanentment.
Doncs be, poc que em sento d'aquest 'país' que només falta veure com s'envia un pallasso per que siguem la riota dels demés. Ens prendran seriosament a partir d'ara? I una darrera pregunta.... que deuen sentir ara mateix els artistes amb talent, -que son molts-, en veure com es dona prioritat a qui no s'ho mereix? Això es la cultura que tenim

Eleccions

No acabo d'entendre que es faci una campanya electoral quan els polítics s'han passat 4 anys fent quasi el mateix de lo que han estat fent aquests darrers 15 dies.

A aquestes alçades ja tothom sap de quin peu calça cadascú.

Només han ensenyat com despotricar-se uns als altres i fomentar l'odi al qui no pensa com tu.

Els partits minoritaris quasi ni s'han vist, tot a quedat centrat amb els grans. (es el que interessa fer creure)

La classe política es bastant patètica.... per sort la majoria de la gent no es tonta i es queda al marge de la incompetència de qui ens mana (això si no es pateix directament algun desgavell com els que han passat darrerament)

Després de tants i tants anys Catalunya continua sent un zero a l'esquerra amb l'excepció de l'hora de pagar, clar. Per postres encara no ens estimen! no ens fem il·lusions, no ens estimaran mai

Bicing

S'està impulsant el bícing.
Els ajuntaments promouen l'ús de la bicicleta.
Els carrils bici faciliten la seva utilització. Però.... que passa quan de sobte el carril-bici s'acaba o desapareix? o quan et trobes un container d'obres o un cotxe aparcat a sobre? Doncs que tens que circular pel mig del carrer, al mateix nivell que cotxes, camions i autobusos.
S'ha de tenir fetge per veure com et passen arran de la pròpia fragilitat.
Jo recomano el retorn a les oracions que abans es feien per donar gracies a lo que sigui.... ara en aquest cas serien per desitjar sort a que no t'atropellin i que demà puguis tornar a pujar a la bicicleta.

Tard o dora es problable que molts tinguem d'anar en bici. El preu del petroli facilitarà aquesta situació. Es veurà llavors aquesta imatge de la foto als carrers de tot arreu?

Homenatge

Serveixin aquestes línies per a servir com a homenatge a tota la gent, -incluit jo-, que ens passem bona part de la nostra vida diària a la cecinquantavuit (autopista C58)
Perdoneu però m'ha entrat el riure... es que escriure la paraula autopista per definir aquesta via...

En fi, a totes les persones que compartim aquesta manera de passar les hores en aquest lloc... no us desanimeu... com podeu veure a la foto del costat hi ha llocs que encara ho tenen mes futut. Però tranquils, tot arribarà

Ajuda sisplau !!!

Tinc constància d'una maquineta que dona bitllets i no es un caixer automàtic! es petitona i es pot tenir al rebedor de casa.
S'assembla a un telèfon... però enlloc de marcar un número per establir una comunicació es tecleja una xifra desitjada i tot seguit s'apreta la tecla PRINT.
Automàticament surt el diner.

L'altra dia vaig estar a Andorra i tot i buscar per tot el principat resulta que encara no la tenen.

Com que em faria falta per 'tapar forats' o com diuen els castellans "arreglar cuatro trampas" si algú en sap alguna cosa , sisplau que no dubti en avisar-me.

El tren

Quin sidral!

prou complicada que eś la vida i per a molta gent li han afegit un nou mal de cap... i segurament per només voler anar a la feina.

Quin desgavell!

en aquesta situació lamentable faré algunes reflexions respecte a aquesta nova línia.

Alguna cosa ha de fallar en un país en el qual les dues principals ciutats encara no estan comunicades amb el tren de gran velocitat. Aquest fet es pot entendre? es va donar prioritat a una línia Madrid-Sevilla... fa 15 anys que funciona!

Va haver-hi un dictador que fa establir un sistema principal de comunicacions per carretera anomenat 'radial'... totes les principals vies sortien de Madrid. Molt ha plogut des de llavors i representa que dels errors s'aprèn... doncs no. El sistema de trens d'alta velocitat està centralitzat a Madrid d'on surten totes les línies. Es veu que no hi han altres prioritats com per exemple el corredor mediterrani Barcelona-València, el més utilitzat, fet que no es pot entendre de cap manera.

Això de les prioritats també queda reflectit amb els aeroports.

Ara alguns tenen pressa per acabar. Per què? resulta que el 21 de desembre es volia inaugurar l'arribada a Barcelona ja que el dia 22 estrenen a Valladolid i el 23 a Màlaga. Prou lletja es la situació que ara altres dues petites ciutats passin davant.
Amb presses o no, han sortit mil problemes que dia a dia es fan mes grossos i quan sembla que no es pot anar pitjor... doncs això..... només ho sembla.

Jo crec que no s'han de buscar culpables, tothom ha fet el que ha pogut davant les pressions de les autoritats.

Les altres línies no han patit cap problema, les incidències només han passat aquí. Això dona a entendre que els catalans estem deixats de la mà de Déu, ja sigui per part del partit de torn que mani.... al poder hi han estat tots grans i això no ha funcionat amb cap d'ells. Daltrabanda els polítics catalans no han estat al lloro i només estan treballant de cara a mantenir la poltrona enlloc d'estar protegint al ciutadà. Només surten a les noticies amb molt de palabreria i bones intencions... però queda clar que quan hi han situacions límit son impotents per solucionar res.
La gent, acostumada a tot, ha tragat amb un servei car i deplorable i ara sense tenir cap culpa s'han de carregar a l'esquena unes obres d'un trent que segurament pocs agafaran mai.

Ara el mal ja està fet i els problemes no s'arreglen apretant una tecla d'un ordinador o demanant dimissions a tort i a dret.

La política a fracassat i qui ha suspès la gestió ha sigut tot el país... queda clar que no funciona com cal i menys respecte al tracte a Catalunya. Això està passant des de fa molts anys i dubto que tingui solució: no es poden fer les inversions a distància i sense gaires ganes de fer-les.

Per cert, per què hem d'anar tant de pressa amb el tren?
I si vui agafar un tren de gran velocitat per anar a Bilbao em tinc de fotre?
Amb les tecnologies actuals... es necessari fer tants viatges?
Per què hem de córrer tant amb les coses?
Per què no gastar tots aquests diners amb les línies actuals que utilitzen la immensa majoria de la gent?

Podeu afegir preguntes

Digues el que penses i corre

Sota el slogan "digues el que penses i corre" l'ajuntament de Barcelona ha organitzat un any mes la cursa de la Merçè.
A mi com em van parir diferent entenc que la frase no es del tot adequada, primer s'ha de mirar, escoltar, rebre informació, pensar, analitzar.... per tant jo sóc partidari de parlar després d'haver vist, o dit d'altra manera, corro i després dic el que penso.
Hi he participat en aquesta cursa, per tant puc opinar d'algunes coses.
La presència de les autoritats (polítics). Aquesta gent sobra. Aviam, no sobren si hi participen, però com només fan acte de presència per donar el 'tret' de sortida.... Jo els hi diria que no cal que vinguin, qualsevol persona (o fins i tot un ordinador) pot fer aquesta feina. Aquests somriures i bon rotllo de cara a la galeria se li enfot als presents doncs només hem vingut fins a la Fira per començar a córrer desde aquí (igual pensen que si no fos per ells baixaria la participació)

La recta de 3'5 kms per la Gran Via és una mica cansina per monòtona. Si pot ser, per altres vegades es podria canviar el recorregut i passar aprop del mar (no li tornem a donar l'esquena com abans!)

Em pregunto per la finalitat d'aquesta cursa.
Es una tradició anyal? Suposo que si. Hi ha gent que l'espera per poder córrer per la ciutat sense cotxes. Donat el número de participants, es tracta una cursa popular. Què vol dir això? resposta: doncs que la finalitat de la cursa es participar i acabar-la. Afegiria que també es tracta de promoure l'esport i d'il·lusionar a persones que encara no s'han decidit a practicar-lo.
Els mitjans de comunicació a vegades no s'enteren de que va la pel·lícula. Avui mateix, des del sofà on em refaig de les agulletes he vist per la tv3 el mini reportatge sobre aquest esdeveniment: només s'ha parlat de l'home i la dona que han arribat primers deixant a banda la immensa majoria de les 9.998 persones restants que hi hem participat i per les quals no ens han dedicat ni una sola imatge.
Qui érem? doncs de tot una mica, gent molt preparada, gent iniciada, grans, petits, de tota condició física, de totes mides. Si per la tele haguessin ensenyat aquestes imatges segur que algú s'animaria per l'any vinent
No crec que veure com un marroquí fora de sèrie aixeca la pols de l'asfalt mentres arriba a la meta animi a ningú