Frases....

És fotut ser cec, però pitjor seria ser negre (Stevie Wonder)

Oprimiré als caiguts i aixecaré els grans (el sostenidor)

La meva dona té un bon físic (Albert Einstein)

Mai vaig poder estudiar dret (El geperut de NotreDame)

A mi el que em rebenta són els camions (un gripau)

Me les pagaràs (Fons Monetari Internacional)

Fins demà si jo vull (Déu)

M'encanta signar autògrafs en pilotes (crack del futbol)

Tinc un passat molt negre (Michael Jackson)

Convèncer a la reina em va costar un ou (Cristòfol Colom)

El cotxe mai reemplaçarà el caball (l'euga)

El meu pare és un vell verd (l'Increïble Hulk)

Tinc un nus a la gola (un condemnat a la soga)

No hi ha Marx que cent anys duri (Lenin)

Si hi ha res que em rebenta, són els filferros (un globus)

X (un analfabet)

Viatgi amb nosaltres; el tractarem com una vaca (aerolínies Índies)

Se me'n va anar la mà (Mazinger Z)

Les hores em passen volant (un pilot d'avió)

Estic fet a trossos (Frankenstein)

M'agrada la humanitat (un caníbal)

Visca Txernobil! (la formiga atòmica)

Els reis són els pares (el príncep Felip)

No temeu res, només és un núvol passatger (Noè)

Frases que marquen una època

"No hay nada tan importante que no podamos olvidarlo" (Alzheimer)
"Mi vida está llena de aspiraciones!" (Un asmático)
"El día que nosotros gobernemos, todos temblarán!" (Los epilépticos)
"Vayamos al grano" (Un dermatólogo)
"No a la donación de órganos!" ( Yamaha Instruments)
"Yo empecé comiéndome las uñas" (Venus de Milo)
"Siempre quise ser el primero" (Juan Pablo II)
"Creo en la reencarnación" (La uña)
"Me gusta la humanidad" (Un caníbal)
"Estoy rodeado de animales" (Noé)
"Eres la única mujer en mi vida" (Adán)
"Estoy en cinta" (Scotch)
"Mi novia es una perra (Pluto)
"Nosotras apoyamos la liberación femenina" (Cárcel de mujeres)
"¡Me encanta ir a la escuela!" (Un piojo)
"¡Estoy hecha una vaca!" (Un toro gay)
"Es mejor dar que recibir" (Un boxeador)

No perdre el temps al WC

Hi ha aquella frase feta, per cert bastant barruera, que diu "a la feina s'ha de venir menjat, pixat i cagat".
Com s'ha posat de moda els managements, coachings, brainstormings i moltes mes collonades de models i actitus a les gestions empresarials, l'empleat nº 10432, Sr. Vicenç Fula Nítez, va tenir l'orgull moral (no econòmic) que es recompensés la seva iniciativa, senzillament posant-la en marxa. El seu treball "al lavabo, poca estona" va obtenir el 86% dels vots del comitè de valoracions d'iniciatives.
El premi, anomenat "El millor innovador" va celebrar la nit de dissabte la seva XXIV edició amb assistència de la cúpula directiva, l'alcalde de la ciutat i el bisbe de la nova catedral qui va ser encarregat d'entregar el premi.
Els empleats assistents a l'acte (tota la plantilla) van manifestar, -una vegada acabat aquest-, que el fet de ser dissabte a la nit i malgrat donguessin per tv el "Barça-Madrid" estaven satisfets i mostraven el suport als directius a seguir un any mes amb el concurs alhora tenien moltes ganes de tornar-hi a participar.

Després de 6 mesos d'intens treball i gràcies al departament d'organització, es va adaptar la idea d'en Vicenç Fula Nítez per a fer-la operativa, i aqui hi ha una imatge del resultat.


La productivitat desde leshores ha augmentat un 2% i s'ha reduit el temps mig d'utilització dels urinaris en un 12%
Les ràtios demostren una caiguda linial del temps perdut en tots els departaments en excepció dels de la 4ª planta que no han millorat com els demès, i a qui se'ls hi aplicarà un comitè de crisi amb el seu seguiment i objectiu de millora.

Panellets

S'informa als catalans que s'han venut 690.000 quilos de panellets.
Per 10.000 quilos hem quedat malament i no hem assolit la xifra rodona dels 700.000
Només incrementant el consum per persona 1 gram i mig ho haguessim fet
L'any vinent ho hem d'aconseguir! Encara que sigui a costa de michelins (i no em refereixo a cap marca de neumàtics)


No tinc estadístiques pel que fa a castanyes i moniatos (de menjar, eh?)

Ubicació dels suicidis al Golden Gate bridge

Remenant per internet m'ha sortit aquesta imatge. Correspon a un mapa del pont de Sant Francisco, el Golden Gate bridge.
Cada puntet negre representa gràficament l'ubicació d'un suicidi.
No fa falta ser un lumbreres de la deducció per arribar a la conclusió que hi ha molta mes gent que te tendencia a matar-se per un dels costats, el que mira cap a la ciutat.
Serà que hi ha millor vista cap a l'oest i la mort dona mes gust? o hi ha qui es pensa que per l'altre cantó el pont és més alt i caure fa mes mal?

On està la noticia?

La nit que va néixer la nova princeseta ens van fer passar per l'arc del triomf.
Un exemple:
després de repetits talls a la programació de tv, en tornen a fer un altre. Surt un presentador que anuncia la connexió amb l'hospital. Quan a a la subpantalla surt l'enviat especial, a aquest se li pregunta: hi ha alguna novetat? i l'altre li respòn, encara no.
Jo em pregunto: ón està la noticia?

Nota.
Personalment no crec que sigui una noticia tant interessant

TV, parcs naturals i Francisco Franco

Poc que miro la tele i quan ho faig veig que encara hi ha programes que sorprenen.

El passat dissabte al matí feien un reportatge al 33 que hem va cridar l'atenció. Aviam... quan es parla de parcs naturals amb boniques imatges ja m'hi entretinc força be. Si a més es tracta d'Aigües Tortes i Sant Maurici encara més.

Ara be (que vol dir moro) quan penses que mes o menys ja estàs al corrent de moltes coses resulta que no es ben be així.

Coincidint amb el 50 è anniversari de la declaració d'aquest indret com a parc natural el reportatge de 'Temps d'aventura' ens informava del que va passar aquella tardor de 1955.
El dictador Francisco Franco va crear per decret el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.
Es veu que aquest home va estar-hi de visita i li va agradar.

El programa oferia boniques imatges intercalades amb les bestiesses dels seus capritxets a la zona.

Sorpren la construcció d'un inmens palacete (La Farga) per tenir totes les comoditats en les seves mini estades i que va fer construir una pista forestal per unir les dues valls per superar el Port de Portarró. Centenars de treballadors van construir aquesta carretera en 40 dies perquè Franco pogués travessar el coll amb el seu jeep, es a dir, sense suar ni una gota.




La natura és sabia. La pista forestal ben aviat es va fer malbé degut als temporals i les esllavissades pròpies de l'alçada (2.500 mts) i un clima infernal a l'hivern.

Es veu que al sector de la vall de Boí el primer guarda del parc li va ensenyar a pescar.
Podem estar contents que després preferís continuar aquesta afició a les aigües de l'Atlàntic i que anés oblidant el parc.



Els Encantats. Segons Josep M. Espinàs, "un immens cartell publicitari penjat del cel"

Tenir un conill a casa canvia la vida.

Tenir un conill a casa canvia la vida.
Per a saciar la il·lusió de la Cristina la qual, -tot s'ha de dir-, va estar negociant amb els seus pares durant molt de temps fins a l'extenuació (dels pares), fa uns mesos ja conviu amb nosaltres el seu desitjat conill.
Però si és un animalet que val pocs diners: aviam... entre el conill, la gàbia, el menjar i altres necessitats bàsiques de la bèstia, el veterinari amb les revisions rutinàries, les de la castració... je! pocs diners!
En arribar les vacances, el conill forma part de l'equipatge. A afaigir el pinso que menja i altres materials que necessita... doncs si el cotxe fins ara anava ple ara ja necessitem una furgoneta.
Aquest estiu ha fet uns 1.500 kms., disfrutant del clima de la costa brava i del Somontano aragonés. Contrasta amb la gent que no surt mai de casa!
El senyorito viu com un marquès. Disposa de 60 m2 amb 2 terrasses les quals disposen de tot tipus de plantes que li encanta rossegar.
Tornant als 60 m2 de l'interior, disposa de tot tipus de cablejat elèctric i cables d'ordenador per a trinxar amb les seves dents. Ahir mateix, coi, no anava la impressora. Vaig estar una hora revisant el software, el PC, i res. Finalment vaig adonar-me que hi havia una part del cable de connexió que se li veien les tripes.
Li encanta rossegar les enciclopèdies de tapa dura. Sort que no deixa cap llibre sense mossegar i així tots tenen el mateix aspecte.
La incontinència de les seves necessitats fa que tinguem la casa quasi sempre mes neta que abans (una vegada passada l'escombra 3 ó 4 vegades diàries).
Un conill es un animal que fa lo que li dona la gana, ja el pots cridar per que vingui! ja! com no li portis menjar i es dongui el cas que tingui gana....
Tot i això, aquests problemilles que he exposat, al final tothom està pendent del conill, i li parlem de tu a tu. Be... li parlem nosaltres doncs aquest tipus d'animals no diuen ni mu.
Per cert.... ja fa mesos que he decidit no menjar mai més conill

No voliem aigua?

Tant desitg per que plogués... tant resar per que vinguessin les plujes, tants ciris encesos a Montserrat implorant la precipitació... al final Sant Pere (l'organitzador allà dalt dels recursos hídrics) ens ha fet cas hi ha deixat anar l'aigua, amb molt poca gràcia en alguns llocs.

Si voleu manifestar-li la vostra queixa per la falta de regularitat de les nostres plujes, li podeu enviar un email a santpere_queixes@alladalt.cel

Humor

El meu amic Pepe de Saragossa em va enviar una tonterieta, uns acudits del seu sector. No hi ha res com tenir sentit de l'humor sobre la feina que fas.





Doctor vengo a que me ayude con mi problema de doble personalidad...
-OK ; pase y hablemos los cuatro.

A ver señorita, desnúdese por completo.
-Si su colega me revisó hace 5 minutos y me dijo que estoy fantástica.
-Precisamente, quiero comprobarlo...


¿Cómo está mi corazón?
-Podría estar mejor, pero no se desanime: durará tanto como usted.


El médico al paciente : Usted debería haber venido a verme antes.
-En realidad fui a ver a un curandero.
- ¿Y qué huevada le dijo?
-Que viniera a verlo a usted.

El médico al paciente: - No encuentro la causa de sus dolores de estómago, pero pienso que se debe a la bebida.
-Bueno doc,tor volveré cuando usted esté sobrio.

Dr. tengo los dientes muy amarillos, ¿qué me recomienda?
-Corbata marrón

Doctor, a mi amigo lo atropelló un tren y vengo a verlo.
-Lo encontrará en las habitaciones 20, 21 y 22.

Una anciana a su odontólogo: Vengo a que me saque los dientes...
-Pero señora, si usted no tiene dientes.
-Sí, doctor; acabo de tragármelos.