| Extrems d'avui a Terrassa 28/05/06 | |
| Temperatura màx. | 34,4ºC a les 13:46 |
| Temperatura mín. | 20,1ºC a les 04:58 |
28/5/06
Això no pot ser!!!!
Voleu dir que això no és un càstig? però si estem encara a la primavera!
26/4/06
El gos
He posat aquesta imatge la qual he capturat d'un blog que he visitat.M'ha recordat una anècdota que em va explicar un client no fa gaire dies.
Tractava sobre un seu amic que li va explicar el que li va passar.
Quan arribava a casa després de treballar, a l'entrar el rebía el seu gos i tot cridant a la familia 'hola ja sóc aquí" i la seva dona de lluny li deia "hola", i els nens també desde la seva habitació el saludaven. Sempre igual, ningú el venia a rebre tret del gos.
Aixi anaven passant els dies.
Ell arribava i el gos el sortia a rebre tot remenant la cua de content, i la dona i els nens desde el menjador mirant la tele li deien 'hola' des de la distància i sense perdre el fil de la programació ni aixecant la vista de la 'caixa tonta'
Un dia, en arribar, i com un ritual, el seu gos que estava a l'altra punta de la casa li va venir corrent ben depressa al seu costat amb la cua fent moviments ràpids cap un cantó i cap a l'altre. S'el mira fixament i aquesta vegada no diu res. S'en va a la seva habitació, agafa el gos i una maleta amb 4 coses bàsiques, i s'en va de casa.
I li diu al meu client:
- m'en vaig donar compte que a l'únic jo l'importava i que m'estimava de veritat era el meu gos, per tant, m'en vaig anar a viure amb ell.
23/4/06
La pols i els fills de...
Una de les meves aficions o manies es la de sortir a córrer i fer uns quansts kms.
La finalitat? potser mantenir-me una mica en forma, deixar la ment en blanc una bona estona, i moltes més.
Dependència? doncs si, es cert que tinc depèndencia doncs si alguna setmana no he pogut sortir estic com algo alterat, noto com una necessitat de posar-me les espardenyes i arrencar.
Velocitat? poquet a poquet, sin prisas pero sin pausas, pero vaig acumuluant kms.
Lloc? he corregut per molts llocs i per posar alguns exemples rarets, doncs Paris, Chamonix, Canaries, Rio de Janeiro, Andorra....
Ara hem direu, i que te que veure tot això amb el títol del post?
El córrer es una activitat esportiva, d'esforç personal sever, i es depend molt de l'oxígen.
M'he donat compte al llarg dels anys que a l'estranger l'exercici es potencia i es cuida, i quan es veu a algú que córre entenen que fa.
Per tant, quan una persona està conduint un vehicle per un camí que aixeca pols i veu que aviat es creuarà amb algú que està corrent o senzillament caminant, lo natural es que reduiexin la marxa per que el núbol de pols que provoca el vehicle vagi disminuint i no arribi a molestar a ningú. Queda contrastat que els estrangers son així doncs quan corro a l'Estartit pels camins sense asfaltar son els primers que respecten a qui no va motoritzat.
Aqui on vivim això es veu que costa molt d'entendre i el cervell no dona per mes tot i que hauria d'anar lligat a una acció automàtica del subconscient. Per tant, tot i haver-hi excepcions, lo mes normal es que la pobre persona que va corrent una vegada li passi el vehicle s'ofegui amb el núbol de pols que genera i a més quedi força brut, de cap a peus.
Ja pots anar fent senyals per que moderin velocitat, res, no funciona.
En alguna ocasió m'he posat al mig del cami fent gestos per que es parés aquest mal conductor per a explicar-li (o educar-lo) i quasi m'atropellen.
Avui he sortit a córrer i he vist que s'acostava una moto d'aquestes de moda, de 4 rodes.... imagineu com he quedat que he tingut de parar 1 minut i m'ha trencat el ritme en una pujada. Tornar a arrencar m'ha costat moltíssim i a més amb el gust de la pols a la boca que no me l'he tret fins que m'he dutxat.
Això si, li he dit de tot i lo mes maco ha sigut fill de puta.
Això al 2006 !!! es que no evolucionem....
La finalitat? potser mantenir-me una mica en forma, deixar la ment en blanc una bona estona, i moltes més.
Dependència? doncs si, es cert que tinc depèndencia doncs si alguna setmana no he pogut sortir estic com algo alterat, noto com una necessitat de posar-me les espardenyes i arrencar.
Velocitat? poquet a poquet, sin prisas pero sin pausas, pero vaig acumuluant kms.
Lloc? he corregut per molts llocs i per posar alguns exemples rarets, doncs Paris, Chamonix, Canaries, Rio de Janeiro, Andorra....
Ara hem direu, i que te que veure tot això amb el títol del post?
El córrer es una activitat esportiva, d'esforç personal sever, i es depend molt de l'oxígen.
M'he donat compte al llarg dels anys que a l'estranger l'exercici es potencia i es cuida, i quan es veu a algú que córre entenen que fa.
Per tant, quan una persona està conduint un vehicle per un camí que aixeca pols i veu que aviat es creuarà amb algú que està corrent o senzillament caminant, lo natural es que reduiexin la marxa per que el núbol de pols que provoca el vehicle vagi disminuint i no arribi a molestar a ningú. Queda contrastat que els estrangers son així doncs quan corro a l'Estartit pels camins sense asfaltar son els primers que respecten a qui no va motoritzat.
Aqui on vivim això es veu que costa molt d'entendre i el cervell no dona per mes tot i que hauria d'anar lligat a una acció automàtica del subconscient. Per tant, tot i haver-hi excepcions, lo mes normal es que la pobre persona que va corrent una vegada li passi el vehicle s'ofegui amb el núbol de pols que genera i a més quedi força brut, de cap a peus.
Ja pots anar fent senyals per que moderin velocitat, res, no funciona.
En alguna ocasió m'he posat al mig del cami fent gestos per que es parés aquest mal conductor per a explicar-li (o educar-lo) i quasi m'atropellen.
Avui he sortit a córrer i he vist que s'acostava una moto d'aquestes de moda, de 4 rodes.... imagineu com he quedat que he tingut de parar 1 minut i m'ha trencat el ritme en una pujada. Tornar a arrencar m'ha costat moltíssim i a més amb el gust de la pols a la boca que no me l'he tret fins que m'he dutxat.
Això si, li he dit de tot i lo mes maco ha sigut fill de puta.
Això al 2006 !!! es que no evolucionem....
12/3/06
Compte amb el 'sòfing'
A La Vanguardia d'aquest diumenge hi he trobat aquesta imatge, simbolitza el perill de d'agafar el costum de quedar-se al sofà sense fer res, altrament dit 'sòfing' o 'pànxing'.
El dibuixant no hi ha posat la TV però a ben segur està al devant d'aquest pobre home.
Encara que la fletxa de la 'descàrrega' senyali al cor hagués sigut més llògic que fos al cap, al cervell, doncs en aquest inici de la mort per inactivitat lo primer que reb son les neurones.
Malgrat s'emprenyi el colectiu de venedors de sofàs per la mala propaganda que ara els hi faig us aconsello evitar al màxim l'activitat del 'sòfing'.
Per tant, si no esteu cansats feu qualsevol altra cosa a les estones d'oci i tranquilitat: utilitzeu l'ordinador i internet(activitat interactiva), xategeu, aneu a passejar, escolteu música, doneu un tomb com per exemple al llac de Banyoles, agafel la targeta de crèdit i aneu de compres a La Roca, aneu a una calçotada, compreu un llibre(i el llegiu, clar), practiqueu esports 'horitzontals'... i mil coses més
En sortireu guanyant, el cap el tindreu despert i el sofà us durarà uns quants anys més.
(un altra dia us parlaré de les menjades de coco per part dels informatius de TV, mereix un post apart)
10/3/06
El pruno
Després d'esquilar el pruno i passar tot l'hivern pelat al zero,resulta que ara està ressucitant.
Què bé que s'acosta la primavera, senyal que falta menys per l'estiu
(proverbi català)
8/3/06
Es ben bé que aquest pais no avança
Es ben bé que aquest pais no avança
El catalán del Arsenal tiene un nombre que los comentaristas de su propio país no saben pronunciar
MAGÍ CAMPS - 07/03/2006 (La Vanguardia)
Vaya problema ha acarreado Cesc Fàbregas con su debut en la selección española. Resulta que el nombre del muchacho es impronunciable en su propio país. No así en Gran Bretaña, donde los comentaristas deportivos pronuncian el nombre del centrocampista del Arsenal sin mayor problema.
En nuestra península, sin embargo, la cuestión es más compleja, consecuencia directa del monolingüismo cerril imperante. Porque hasta la fecha ningún comentarista deportivo había protestado cuando tenía que pronunciar el nombre del azulgrana Rijkaard o del madridista Woodgate. Todos saben idiomas y todos se esfuerzan en decirlo de la mejor manera posible.
Pero Cesc no es sólo un nombre, es una metáfora. Más de uno debe de ver las orejas de Carod asomando por detrás del rostro del chaval. Igual es otra estrategia del tripartito y figura en los pactos secretos del Tinell. El caso es que Manolo Lama, de la Ser, por poner un ejemplo, no quiso llamarle Cesc porque le sonaba a jugador extranjero. Y pretendía llamarle Francisco o Paco, pero acabó por usar el apellido: Fàbregas. Lama es el locutor de los videojuegos de fútbol de la FIFA, y pronuncia con corrección el nombre de todos los jugadores de las ligas extranjeras. ¿Tanto cuesta decir / sesk/? Es como sex (/ seks/) invirtiendo los dos últimos fonemas.
En sus desplazamientos laborales a Madrid, a un amigo homónimo lo llaman Sex. Y él agradece el esfuerzo, antes de que le llamen Francisco o Paco. Tomen nota los comentaristas: seguro que Fàbregas prefiere Sex a otro nombre que no respete su identidad. Y sex sí lo saben pronunciar, ¿verdad?
El catalán del Arsenal tiene un nombre que los comentaristas de su propio país no saben pronunciar
MAGÍ CAMPS - 07/03/2006 (La Vanguardia)
Vaya problema ha acarreado Cesc Fàbregas con su debut en la selección española. Resulta que el nombre del muchacho es impronunciable en su propio país. No así en Gran Bretaña, donde los comentaristas deportivos pronuncian el nombre del centrocampista del Arsenal sin mayor problema.
En nuestra península, sin embargo, la cuestión es más compleja, consecuencia directa del monolingüismo cerril imperante. Porque hasta la fecha ningún comentarista deportivo había protestado cuando tenía que pronunciar el nombre del azulgrana Rijkaard o del madridista Woodgate. Todos saben idiomas y todos se esfuerzan en decirlo de la mejor manera posible.
Pero Cesc no es sólo un nombre, es una metáfora. Más de uno debe de ver las orejas de Carod asomando por detrás del rostro del chaval. Igual es otra estrategia del tripartito y figura en los pactos secretos del Tinell. El caso es que Manolo Lama, de la Ser, por poner un ejemplo, no quiso llamarle Cesc porque le sonaba a jugador extranjero. Y pretendía llamarle Francisco o Paco, pero acabó por usar el apellido: Fàbregas. Lama es el locutor de los videojuegos de fútbol de la FIFA, y pronuncia con corrección el nombre de todos los jugadores de las ligas extranjeras. ¿Tanto cuesta decir / sesk/? Es como sex (/ seks/) invirtiendo los dos últimos fonemas.
En sus desplazamientos laborales a Madrid, a un amigo homónimo lo llaman Sex. Y él agradece el esfuerzo, antes de que le llamen Francisco o Paco. Tomen nota los comentaristas: seguro que Fàbregas prefiere Sex a otro nombre que no respete su identidad. Y sex sí lo saben pronunciar, ¿verdad?
4/3/06
Què en penso?
Si ens ho mirem desde un punt de vista eclíptic,
la faceta monofàsica del prisma pericoineal
junt amb les reaccions pròpies de l'intervenció
provoquen que la qüestió esdevingui més clara.
Clar que la tridimorfologia de la cèlula
amb la suficiència analògica, que ara passa a ser digital,
esdevé motiu crònic i només amb un glop de Jack Daniels
podré donar claretat a aquest assumpte.
la faceta monofàsica del prisma pericoineal
junt amb les reaccions pròpies de l'intervenció
provoquen que la qüestió esdevingui més clara.
Clar que la tridimorfologia de la cèlula
amb la suficiència analògica, que ara passa a ser digital,
esdevé motiu crònic i només amb un glop de Jack Daniels
podré donar claretat a aquest assumpte.
27/2/06
Suposo que exageren però algo de cert deu haver-hi
Beckham confiesa que no entiende los deberes de su hijo
PATRICIA TUBELLA - 27/02/2006LONDRES
David Beckham, a quien los medios británicos atribuyen tanta destreza con el balón como escasa agilidad mental, ha admitido que se siente incapaz de entender los deberes de su hijo mayor de tan sólo 6 años.
En una sorprendente confesión al Mail on Sunday,el futbolista del Real Madrid, de 30 años, explicó que no pudo ayudar a Brooklyn con sus tareas escolares - unos sencillísimos cálculos para la clase de matemáticas-, por lo que se vio obligado a recurrir a su esposa Victoria. "Sus deberes son tan difíciles estos días... totalmente diferentes de lo que me enseñaban cuando iba al colegio", ha confesado al dominical el famoso centrocampista, quien ante el reto planteado por el pequeño, como, por ejemplo, dividir 12 entre 3 o multiplicar 5 por 10, exclamó: "Oh, Dios, no puedo hacer esto". Ante la insistencia de Brooklyn, quien estudia en el exclusivo Runnymede College de la capital española, Beckham se ofreció, a cambio a leerle un libro, algo que la ex Spice - como ella misma ha confesado- no ha hecho en su vida "porque no tengo tiempo".
19/2/06
La dona treballadora
L'altra dia donava un cop d'ull al monument a la dona treballadora. El veig desde el menjador de casa i moltes vegades passo amb cotxe per la rotonda que li dona la volta. Està bé. Però se m'obrien uns quants interrogants.Què te a veure una dona treballadora amb aquesta ferralla?
Per intentar trobar respostes he buscat informació al respecte i he trobat:
Realitzada per l´artista valencià Andreu Alfaro i situada a la cruïlla de quatre importants vies de la Ciutat. És l´escultura més costosa tant econòmica com logísticament, de les que s´han instal·lat a la nostra Ciutat fins ara.
L´obra consta d´un tirabuixó cònic de 40 metres d´alçada i 63 tones de pes. Formada per 3 trenes que es van entrellaçant entre si i, reduïnt mentre s´enfilen. Són unes formes i unes corbes femenines que juguen molt bé amb les llums i les ombres.
El material emprat és el corten , un tipus d´acer molt gruixut, resistent i que es va rovellant amb el temps aconseguint l´efecte estètic d´envelliment que busca l´artista.
Es el què hi ha. No cal donar-li gaires voltes i millor no buscar el paralel.lisme que jo indagava. Deixem-ho en un homenatge a la dona treballadora que l'ajuntament va voler fer donant-li el nom al monument i llestos
Tu estàs paralitzat?
El Papa afirma que la humanidad está paralizada por el signo del pecado
Ciudad del Vaticano.(EFE).- Benedicto XVI advirtió hoy de que la humanidad lleva “los signos del pecado” y éstos le impiden avanzar en los valores de “fraternidad, justicia y paz” que se propone en “solemnes declaraciones”.
Pecadorrrrrr
Aviam. No entenc el missatge. Què em de fer? Potser caldria especificar quins signes son aquests, mes que res per deixar-ho més clar i tranquilitzar a la gent "no pecadora".
Ciudad del Vaticano.(EFE).- Benedicto XVI advirtió hoy de que la humanidad lleva “los signos del pecado” y éstos le impiden avanzar en los valores de “fraternidad, justicia y paz” que se propone en “solemnes declaraciones”.
Pecadorrrrrr
Aviam. No entenc el missatge. Què em de fer? Potser caldria especificar quins signes son aquests, mes que res per deixar-ho més clar i tranquilitzar a la gent "no pecadora".
29/1/06
Bonics caps de setmana(nubolusistat a tope)
Caram amb aquests darrers cas de setmana.
Ara entenc millor als estrangers que venen de centre Europa a torrar-se i que estant tot el sant dia al Sol
Ara entenc millor als estrangers que venen de centre Europa a torrar-se i que estant tot el sant dia al Sol
14/1/06
18/12/05
Descifrada del tot?
Leaonardo Da Vinci, any 1503
Poc s'ho pensava aquest home que faria anar a tothom de corcoll pintant a la Gioconda
Què amaga el seu enigmàtic somriure?
Fàcil. Alguna gent d'Amsterdan i Illinois s'han gastat les neurones fent un programa informàtic per a un super ordinador i s'ha descifrat el mistèri:
84% felicitat
9% indiferència, menyspreu
6% por
2% còlera
Però resulta que el software no està disenyat per a reconeixer emocions subtils ni el desig sexual, resultats que donarien molt de que parlar.
Estarà subvencionat per la Conferència Episcopal?
Una pregunta mes: es podria analitzar el somriure del nou Papa?
i aquesta darrera foto, també es podria analitzar?
Poc s'ho pensava aquest home que faria anar a tothom de corcoll pintant a la Gioconda
Què amaga el seu enigmàtic somriure?
Fàcil. Alguna gent d'Amsterdan i Illinois s'han gastat les neurones fent un programa informàtic per a un super ordinador i s'ha descifrat el mistèri:
84% felicitat
9% indiferència, menyspreu
6% por
2% còlera
Però resulta que el software no està disenyat per a reconeixer emocions subtils ni el desig sexual, resultats que donarien molt de que parlar.
Estarà subvencionat per la Conferència Episcopal?
Una pregunta mes: es podria analitzar el somriure del nou Papa?
i aquesta darrera foto, també es podria analitzar?
13/12/05
Abans no hi havien aquestes frivolitats
Avui he rebut una felicitacio de Nadal per carta. Aixo ja es pot considerar una costum a la baixa pero s'ha d'aplaudir la fe d'alguns que encara envien aquestes felicitacions i tot s'ha de dir.... si et desitgen lo millor... doncs no els hi fare escarafalls.
Mentre mirava el sobre m'he donat comte del segell. Evidentment ja no es posa el del Generalissssimo ni tampoc del ja mes reçent Juan Carlos. Avui en dia en que tot ha de ser diferent, s'hi posat qualsevol imatge. La d'aquest m'ha fet gracia. Ben be podria ser el segell de la carta als Reis d'Orient
Mentre mirava el sobre m'he donat comte del segell. Evidentment ja no es posa el del Generalissssimo ni tampoc del ja mes reçent Juan Carlos. Avui en dia en que tot ha de ser diferent, s'hi posat qualsevol imatge. La d'aquest m'ha fet gracia. Ben be podria ser el segell de la carta als Reis d'Orient
4/12/05
2/12/05
Reflexions d'actualitat
Després de veure la noticia de l'accident d'helicòpter en el que hi viatjaba el Rajoy i la Epe em faig les següents reflexions
1ª
Un locutor fa el comentari de com es va produir l'accident, es mostra les imatges de com va passar i explica que en Rajoy es va fer mal a 2 dits.
Tot seguit conecta a una unitat mòbil devant de l'hospital on van portar als accidentats on apareix un altre locutor per continuar dient que es una lessió menor, la dels 2 dits.
Per si no hi hagués prou, s'ens diu que més endevant tornaran a conectar amb l'hospital per si hi ha mes novetats.
Jo em pregunto... quines novetats volen que hi hagi? Algun descerebrat preten filmar si en sortir per la porta de l'hospital s'enganxa uns altres 2 dits mes?
2ª
Frase mítica de l'Esperanza Aguirre "nos pudimos matar todos". Coi, dons te raó aquesta senyora. Suposo que es referia als que anaven en helicòpter
11/11/05
Frases....
És fotut ser cec, però pitjor seria ser negre (Stevie Wonder)
Oprimiré als caiguts i aixecaré els grans (el sostenidor)
La meva dona té un bon físic (Albert Einstein)
Mai vaig poder estudiar dret (El geperut de NotreDame)
A mi el que em rebenta són els camions (un gripau)
Me les pagaràs (Fons Monetari Internacional)
Fins demà si jo vull (Déu)
M'encanta signar autògrafs en pilotes (crack del futbol)
Tinc un passat molt negre (Michael Jackson)
Convèncer a la reina em va costar un ou (Cristòfol Colom)
El cotxe mai reemplaçarà el caball (l'euga)
El meu pare és un vell verd (l'Increïble Hulk)
Tinc un nus a la gola (un condemnat a la soga)
No hi ha Marx que cent anys duri (Lenin)
Si hi ha res que em rebenta, són els filferros (un globus)
X (un analfabet)
Viatgi amb nosaltres; el tractarem com una vaca (aerolínies Índies)
Se me'n va anar la mà (Mazinger Z)
Les hores em passen volant (un pilot d'avió)
Estic fet a trossos (Frankenstein)
M'agrada la humanitat (un caníbal)
Visca Txernobil! (la formiga atòmica)
Els reis són els pares (el príncep Felip)
No temeu res, només és un núvol passatger (Noè)5/11/05
Frases que marquen una època
"No hay nada tan importante que no podamos olvidarlo" (Alzheimer)
"Mi vida está llena de aspiraciones!" (Un asmático)
"El día que nosotros gobernemos, todos temblarán!" (Los epilépticos)
"Vayamos al grano" (Un dermatólogo)
"No a la donación de órganos!" ( Yamaha Instruments)
"Yo empecé comiéndome las uñas" (Venus de Milo)
"Siempre quise ser el primero" (Juan Pablo II)
"Creo en la reencarnación" (La uña)
"Me gusta la humanidad" (Un caníbal)
"Estoy rodeado de animales" (Noé)
"Eres la única mujer en mi vida" (Adán)
"Estoy en cinta" (Scotch)
"Mi novia es una perra (Pluto)
"Nosotras apoyamos la liberación femenina" (Cárcel de mujeres)
"¡Me encanta ir a la escuela!" (Un piojo)
"¡Estoy hecha una vaca!" (Un toro gay)
"Es mejor dar que recibir" (Un boxeador)
"Mi vida está llena de aspiraciones!" (Un asmático)
"El día que nosotros gobernemos, todos temblarán!" (Los epilépticos)
"Vayamos al grano" (Un dermatólogo)
"No a la donación de órganos!" ( Yamaha Instruments)
"Yo empecé comiéndome las uñas" (Venus de Milo)
"Siempre quise ser el primero" (Juan Pablo II)
"Creo en la reencarnación" (La uña)
"Me gusta la humanidad" (Un caníbal)
"Estoy rodeado de animales" (Noé)
"Eres la única mujer en mi vida" (Adán)
"Estoy en cinta" (Scotch)
"Mi novia es una perra (Pluto)
"Nosotras apoyamos la liberación femenina" (Cárcel de mujeres)
"¡Me encanta ir a la escuela!" (Un piojo)
"¡Estoy hecha una vaca!" (Un toro gay)
"Es mejor dar que recibir" (Un boxeador)
4/11/05
No perdre el temps al WC
Hi ha aquella frase feta, per cert bastant barruera, que diu "a la feina s'ha de venir menjat, pixat i cagat".
Com s'ha posat de moda els managements, coachings, brainstormings i moltes mes collonades de models i actitus a les gestions empresarials, l'empleat nº 10432, Sr. Vicenç Fula Nítez, va tenir l'orgull moral (no econòmic) que es recompensés la seva iniciativa, senzillament posant-la en marxa. El seu treball "al lavabo, poca estona" va obtenir el 86% dels vots del comitè de valoracions d'iniciatives.
El premi, anomenat "El millor innovador" va celebrar la nit de dissabte la seva XXIV edició amb assistència de la cúpula directiva, l'alcalde de la ciutat i el bisbe de la nova catedral qui va ser encarregat d'entregar el premi.
Els empleats assistents a l'acte (tota la plantilla) van manifestar, -una vegada acabat aquest-, que el fet de ser dissabte a la nit i malgrat donguessin per tv el "Barça-Madrid" estaven satisfets i mostraven el suport als directius a seguir un any mes amb el concurs alhora tenien moltes ganes de tornar-hi a participar.
Després de 6 mesos d'intens treball i gràcies al departament d'organització, es va adaptar la idea d'en Vicenç Fula Nítez per a fer-la operativa, i aqui hi ha una imatge del resultat.
La productivitat desde leshores ha augmentat un 2% i s'ha reduit el temps mig d'utilització dels urinaris en un 12%
Les ràtios demostren una caiguda linial del temps perdut en tots els departaments en excepció dels de la 4ª planta que no han millorat com els demès, i a qui se'ls hi aplicarà un comitè de crisi amb el seu seguiment i objectiu de millora.
Com s'ha posat de moda els managements, coachings, brainstormings i moltes mes collonades de models i actitus a les gestions empresarials, l'empleat nº 10432, Sr. Vicenç Fula Nítez, va tenir l'orgull moral (no econòmic) que es recompensés la seva iniciativa, senzillament posant-la en marxa. El seu treball "al lavabo, poca estona" va obtenir el 86% dels vots del comitè de valoracions d'iniciatives.
El premi, anomenat "El millor innovador" va celebrar la nit de dissabte la seva XXIV edició amb assistència de la cúpula directiva, l'alcalde de la ciutat i el bisbe de la nova catedral qui va ser encarregat d'entregar el premi.
Els empleats assistents a l'acte (tota la plantilla) van manifestar, -una vegada acabat aquest-, que el fet de ser dissabte a la nit i malgrat donguessin per tv el "Barça-Madrid" estaven satisfets i mostraven el suport als directius a seguir un any mes amb el concurs alhora tenien moltes ganes de tornar-hi a participar.
Després de 6 mesos d'intens treball i gràcies al departament d'organització, es va adaptar la idea d'en Vicenç Fula Nítez per a fer-la operativa, i aqui hi ha una imatge del resultat.
La productivitat desde leshores ha augmentat un 2% i s'ha reduit el temps mig d'utilització dels urinaris en un 12%
Les ràtios demostren una caiguda linial del temps perdut en tots els departaments en excepció dels de la 4ª planta que no han millorat com els demès, i a qui se'ls hi aplicarà un comitè de crisi amb el seu seguiment i objectiu de millora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)