El tren

Quin sidral!

prou complicada que eś la vida i per a molta gent li han afegit un nou mal de cap... i segurament per només voler anar a la feina.

Quin desgavell!

en aquesta situació lamentable faré algunes reflexions respecte a aquesta nova línia.

Alguna cosa ha de fallar en un país en el qual les dues principals ciutats encara no estan comunicades amb el tren de gran velocitat. Aquest fet es pot entendre? es va donar prioritat a una línia Madrid-Sevilla... fa 15 anys que funciona!

Va haver-hi un dictador que fa establir un sistema principal de comunicacions per carretera anomenat 'radial'... totes les principals vies sortien de Madrid. Molt ha plogut des de llavors i representa que dels errors s'aprèn... doncs no. El sistema de trens d'alta velocitat està centralitzat a Madrid d'on surten totes les línies. Es veu que no hi han altres prioritats com per exemple el corredor mediterrani Barcelona-València, el més utilitzat, fet que no es pot entendre de cap manera.

Això de les prioritats també queda reflectit amb els aeroports.

Ara alguns tenen pressa per acabar. Per què? resulta que el 21 de desembre es volia inaugurar l'arribada a Barcelona ja que el dia 22 estrenen a Valladolid i el 23 a Màlaga. Prou lletja es la situació que ara altres dues petites ciutats passin davant.
Amb presses o no, han sortit mil problemes que dia a dia es fan mes grossos i quan sembla que no es pot anar pitjor... doncs això..... només ho sembla.

Jo crec que no s'han de buscar culpables, tothom ha fet el que ha pogut davant les pressions de les autoritats.

Les altres línies no han patit cap problema, les incidències només han passat aquí. Això dona a entendre que els catalans estem deixats de la mà de Déu, ja sigui per part del partit de torn que mani.... al poder hi han estat tots grans i això no ha funcionat amb cap d'ells. Daltrabanda els polítics catalans no han estat al lloro i només estan treballant de cara a mantenir la poltrona enlloc d'estar protegint al ciutadà. Només surten a les noticies amb molt de palabreria i bones intencions... però queda clar que quan hi han situacions límit son impotents per solucionar res.
La gent, acostumada a tot, ha tragat amb un servei car i deplorable i ara sense tenir cap culpa s'han de carregar a l'esquena unes obres d'un trent que segurament pocs agafaran mai.

Ara el mal ja està fet i els problemes no s'arreglen apretant una tecla d'un ordinador o demanant dimissions a tort i a dret.

La política a fracassat i qui ha suspès la gestió ha sigut tot el país... queda clar que no funciona com cal i menys respecte al tracte a Catalunya. Això està passant des de fa molts anys i dubto que tingui solució: no es poden fer les inversions a distància i sense gaires ganes de fer-les.

Per cert, per què hem d'anar tant de pressa amb el tren?
I si vui agafar un tren de gran velocitat per anar a Bilbao em tinc de fotre?
Amb les tecnologies actuals... es necessari fer tants viatges?
Per què hem de córrer tant amb les coses?
Per què no gastar tots aquests diners amb les línies actuals que utilitzen la immensa majoria de la gent?

Podeu afegir preguntes

Digues el que penses i corre

Sota el slogan "digues el que penses i corre" l'ajuntament de Barcelona ha organitzat un any mes la cursa de la Merçè.
A mi com em van parir diferent entenc que la frase no es del tot adequada, primer s'ha de mirar, escoltar, rebre informació, pensar, analitzar.... per tant jo sóc partidari de parlar després d'haver vist, o dit d'altra manera, corro i després dic el que penso.
Hi he participat en aquesta cursa, per tant puc opinar d'algunes coses.
La presència de les autoritats (polítics). Aquesta gent sobra. Aviam, no sobren si hi participen, però com només fan acte de presència per donar el 'tret' de sortida.... Jo els hi diria que no cal que vinguin, qualsevol persona (o fins i tot un ordinador) pot fer aquesta feina. Aquests somriures i bon rotllo de cara a la galeria se li enfot als presents doncs només hem vingut fins a la Fira per començar a córrer desde aquí (igual pensen que si no fos per ells baixaria la participació)

La recta de 3'5 kms per la Gran Via és una mica cansina per monòtona. Si pot ser, per altres vegades es podria canviar el recorregut i passar aprop del mar (no li tornem a donar l'esquena com abans!)

Em pregunto per la finalitat d'aquesta cursa.
Es una tradició anyal? Suposo que si. Hi ha gent que l'espera per poder córrer per la ciutat sense cotxes. Donat el número de participants, es tracta una cursa popular. Què vol dir això? resposta: doncs que la finalitat de la cursa es participar i acabar-la. Afegiria que també es tracta de promoure l'esport i d'il·lusionar a persones que encara no s'han decidit a practicar-lo.
Els mitjans de comunicació a vegades no s'enteren de que va la pel·lícula. Avui mateix, des del sofà on em refaig de les agulletes he vist per la tv3 el mini reportatge sobre aquest esdeveniment: només s'ha parlat de l'home i la dona que han arribat primers deixant a banda la immensa majoria de les 9.998 persones restants que hi hem participat i per les quals no ens han dedicat ni una sola imatge.
Qui érem? doncs de tot una mica, gent molt preparada, gent iniciada, grans, petits, de tota condició física, de totes mides. Si per la tele haguessin ensenyat aquestes imatges segur que algú s'animaria per l'any vinent
No crec que veure com un marroquí fora de sèrie aixeca la pols de l'asfalt mentres arriba a la meta animi a ningú

I si comencem a repartir?

Es veu que queden pessetes per un valor que superen els 1.804 milions d'euros encara per descanviar. Es una xifra desmesurada i desconec el motiu de guardar-les al 'calaix' però segurament molt està perdut i la resta deuen estar amagats per motius 'foscos'
Gairebé la meitat son bitllets.
No se qui els te... jo us asseguro que no tinc ni una miserable pesseta.

Jo vui ser espabilat i demanaria a les autoritats que, com ja ha passat molt de temps, que es repartissin amb el populacho, tocaria a uns 40 milions d'euros per barba. Es podrien fer moltes coses no? almenys els feria'm "treballar"

Tempestes

Portada de La Vanguardia del 13 d'agost de 2007, un llamp immortalitzat quan cau a sobre de la torre Mapfre.
Van caure quasi 55.000 llamps a Catalunya i així ens ho van fer saber. Clar que no va ser l'endemà, van tardar 2 dies. Serà que van tenir feina comptant-los un per un. En tot cas bonica la foto, ara vista amb tranquil·litat, no pas en aquell moment doncs tant de llamp feia una mica de cosa. (por?)

Plou

L'altra vaig fer aquesta foto al llac de Banyoles quan començava a ploure.
No te res d'especial, només per recordar que el lloc es bonic tant si fa sol com si plou

Com un guiri

Aquest passat dissabte d'agost a la tarda vam estar a Barcelona.
Ón? doncs a can Guirilandia. Passeig de Gràcia, plaça Catalunya i les Rambles.
Hora punta per als estrangers invasors... cues enormes per veure La Pedrera, el Bus turístic ple com el metro de Tokyo i unes rambles infestades d'alienígenes vestits la majoria de lo mes hortera possible.
Si li afegim una calor de quasi 30º, una humitat que es mastegava a l'ambient, la típica brutícia dels carrers d'aquesta zona i per que no dir-ho clar i català, les pudors habituals.... es pot resumir en una paraula: insuportable. Però mira, això te èxit.
Finalment vam acabar al Txapela per menjar alguna cosa per sopar a base de pinxos els quals s'escolleixen a les estovalles de paper. Lo millor de la tarda després de sentir-me com un guiri

Compreu-me!

Els estrangers venen aquí a comprar alcohol, no se si tenen gaire bon paladar, el cas es que s'emporten begudes a dojo, els hi surt mes econòmic emborratxar-se amb els nostres preus. Un dels productes que te bastanta sortida és la marca del meu nom jejeje.
A un super de l'Estartit vaig veure una estanteria enorme plena d'ampolles de RICARD.
Proveu-me, no arribo als 18€

Compte al conduir!

Cada dia es més difícil conduir.

Els embussos, les rotondes, el estar alerta dels 'radars punyeteros', de no oblidar-te de posar-te el cinturó ni que sigui per fer amb el cotxe 5 kms. en una hora, també del canibalisme (jungla del asfalto) on tothom es transforma i no te pietat dels demés éssers humans.... vaja, que no et pots distreure ni un segon.

Darrerament també es comença a parlar que els navegadors GPS poden donar peu a sancions pel seu ús en marxa.

Però compte! ara hi ha un nou tema 'pre-sancions'.... et venen a dir que no et distreguis amb la persona que tens al costat, que no sigui que la cosa vagi a més i us doneu petons. Per si de cas, els amables senyors de tràfic ens alerten que aquesta activitat és perillosa (però divertida no?)

7 de julio........ san Fermín

Avui he vist per la tele com una dona ha donat foc a un filet.... el filet del chupinazo. En 2 segons el cohet s'ha enlairat a tota pastilla cap al cel i abans que explotés, la gent que estava apilotonada a la plaça de l'ajuntament de Pamplona s'ha tornat una mica mes boja del que estava, per cert, molts ja anaven 'calats' d'alcohol.... ja abans de començar.

Llavors lo de sempre... imatges de persones que van a la festa a passar-s'ho be, algunes d'elles amb tot un arsenal alcoholic apunt de consumir.
No em posaré amb aquesta disbauxa doncs cadascú que faci el que vulgui. Personalment crec que no fa falta anar tant lluny per disfrutar d'una festa major d'aquesta manera-

Ara bé, sembla que allà 'vale todo'. Aquest es el fet diferencial. Permetre que la gent faci lo que li doni la gana. Així es guanyen vots i es troba una projecció internacional.

No es pot posar a tothom dins del mateix sac però quan per disfrutar el que fa molta gent es beure tant com es pugui i voler perdre el control, pixar-se al carrer, tirar a terra les ampolles i vasos.... doncs no se que exactament quina finalitat te tot això. Una festa ha de ser divertida, permetre les relacions personals, voler un ambient festiu, oblidar el dia a dia i trobar la satisfacció de passar aquelles estones de forma agradable i mil coses mes. Segur que molts dels visitants a Pamplona aconsegueixen desmarcar-se de tot allò i s'ho passen molt mes be que els demés.

Si portes als fills a aquella festa suposo que s'els hi hauria d'explicar el que està be o el que no del panorama que veuen, aprendre dels errors dels demés. Però clar, com justifiques que hi hagin centenars de milers de persones borratxes a tota hora, que molts dormen al mateix carrer, les vomitades i tot això.... com es que hi ha tanta gent que fa això? els nens que entendran? per molt que els hi expliquis, poden caure en l'error que lo que fa tanta gent no deu estar tant malament (o equivocats)

L'altra tema és el taurí.
Sóc anti toros, o dit d'una altra manera, jo m'estimo als animals.
No entraré a dir el que penso de 'la fiesta'
Però si dels 'encierros'. Una persona només te una vida. Potser te responsabilitats fermes. Córrer riscos és anar en contra de la llògica. Anar a córrer devant un toro no es de sentit comú.
Permetre-ho, tampoc. Es molt distret veure les corredisses, la televisió fent la transmissió en directe i repetint a càmara lenta com algun desgraciat li toca el rebre en mes o menys mesura. Això si, una pila d'equips d'emergència estant a punt per a curar (si poden) a qui li fotin una cornada. Si et fas mal i t'espatllen tranquil, ja et curaran. Que divertit. I sino, et desgracien per a tota la vida, a tu, el participant, o a la familia que s'en portarà un bonic record d'aquests dies. Potser mira, t'enterren i tot.

Es allò que deia abans, 'todo vale'. Que divertit.

Però com es una festa simpàtica resulta que tot es tolera. Sisplau! no caiguem en l'error del que ens mostren per a la televisió. A Pamplona també hi ha una altre festa, però desgraciadament aquella no vend. Però hi és. Gora San Fermin!!!!!!!!! Vui anar a Pamplona!


Per acabar, una mostra de lo que la gent es deixa anar i s'involucra amb la festa major... com la senten a dins del cor!

Benvinguda sigui aquesta involucració!!!

Dues noticies de portada

M'ha fet gràcia.

La portada de La Vanguardia portava entre d'altres, un parell de noticies de les quals no faré cap comentari.

1) El govern recolça el model de gestió d' AENA.
jajajaja (això no es cap comentari, només unes rises iròniques sobre una gestió lamentable)

2) Els homes parlen tant com les dones (fet testat científicament)
jajajaja (mira, m'ha fet gracia aquesta xorrarda en una portada, es nota que ja arriba l'estiu i ja baixa el volum de noticies)

Curiositat

Fan gràcia alguns indicadors que hi ha pel Món i que algú els ha dissenyat i suposo que algú altre els ha instal.lat sense tenir ni idea de geografia.
N'hi han per tot arreu i aqui n'ensenyo un d'exemple i de ben sonat. Una vegada has arribat a l'Estartit hi ha un indicador que t'indica com "anar a l'Estartit". Aviam!!!!! com pot ser que es tingui d'agafar un carrer de dins del poble per que et porti al poble?

Un antic governant patètic

Però que m'està passant?
com es que parlo tant de política?
De fet no es així però clar... a vegades parlar d'algú que es dedica a la política és inevitable.
Hores d'ara sembla increïble que aquest senyor de la foto tingui la consciència tranquil·la.
Les darreres noticies que tenim d'aquest personatge es que es dedica a donar conferències(mare de Déu!) però ara surt de nou a escena per la seva irresponsabilitat en frivolitzar en declaracions sobre un tema prou sensible com es l'alcohol i la conducció que genera milers de morts i de ferits greus anyals. Em sembla que ningú ha quedat indiferent davant una nova irresponsabilitat d'una persona pública i que representa que va estar al poder buscant lo millor pel país i els ciutadans.
Aviam, per què no dir les coses pel seu nom?
Deixant de banda el seu partit polític i la seva manera de fer, el seu comportament i només estar en el seu afany de fer història va provocar que morís molta gent a Madrid. Es cert que no es un terrorista físic però si que és culpable directe. Les seves ànsies de protagonisme el va conduir a formar part d'uns interessos estranys i lletjos... em pregunto què buscava en entrar a formar part dels senyors de la guerra a Irak. (altrament dit els senyors de la mort)
Que jo sàpiga ara aquell país està pitjor que mai i els atentats diaris ja no son ni noticia, potser quan arribin als 250.000 civils morts se'n tornarà a parlar com a estadística d'arribar a un número rodó.
I em repeteixo la pregunta d'abans: com pot tenir la consciència tranquil·la per haver participat en això?
Com pot ser que estiguéssim en mans d'aquest senyor?
Crec que hauria de respondre davant la justícia. Si fos així seria declarat culpable. Jo el tinc sentenciat.
Pel be de tots sisplau que desapareixi, no fa cap be a ningú.

Eleccions franceses

Cada dia trobo mes insoportable la política. Amb els anys veig cada vegada mes clar que l'objectiu real es el d'assegurar-se la poltrona i guadir del poder, de la informació privilegiada i l'enriquiment personal com també de familiars i amics
Que ningú cregui que el poble estarà emparat per qui ens mana.
Potser un primer pas d'un bon professional seria afrontar el problema de l'herència històrica de problemes no resolts i treballar com en una empresa, es a dir, que hi hagués un director general amb uns objectius ben definits enlloc d'un busto parlant manipulador de la informació i per què no dir-ho, manipulat pels poders fàctics (televisió, premsa, banca, colectius especials etz etz etz)

Comentaris sobre aquesta noia de la foto que en principi se'ns mostra fan del Sarkozy
La gent que surt en les campanyes està cuidadosament seleccionada. Jo hem pregunto... per quatre duros aniria a fer el mateix si es que tingués el perfil de sortir en aquestes fotos? per que després te n'enteris del següent: aquest home guanyador de les eleccions franceses va dir que en acabar la campanya electoral es retiraria uns dies en un monestir o similar per descansar, reflexionar i preparar la nova etapa presidencial. La realitat ha sigut una altra, doncs lo primer que ha fet i que ha vist el populatxo es descansar en un barco de luxe de 60 mts d'eslora cedit temporalment per un magnate dels negocis francessos.
Bonica manera de començar al poder

El diner negre

El país on ens ha tocat viure tenim una càrrega fiscal desproporcionada. A aquest fet se li han d'afegir altres conceptes que conviuen en el dia a dia com son la corrupció d'alt stànding(la que quasi no sap ningú), la corrupció tipus Marbella(la que tothom sap que hi és però que ben pocs sortiran escaldats), el sector immobiliari on ha anat a parar o ha generat quasi tot el diner negre, ajuntaments, governs etz.
No cal oblidar la economia submergida a la que hi ha molta gent, alguns per lucrar-se però molts per subsistència vital.
Però que ningú s'enganyi, tots hem participat alguna vegada en mes o menys mesura a evadir impostos com per exemple pagar una factura sense IVA ja sigui per que no ens l'han posat o per que ho hem demanat.
La classe mitja assalariada és la que suporta el pes de la recaptació dels impostos i es així doncs paguen els trams mes alts de l'impost de l'IRPF, i a més es a qui es colla cada vegada mes cusin a tributs que no paren de pujar malgrat diguin el contrari.
I les persones 'riques'? paguen el mateix que la classe mitja o senzillament no paguen dons disposen de diner negre i d'instruments financers mitjançant empreses o diferents inversions pels quals l'aportació a l'Estat és reduït o nul.
Difícil solució te el problema fiscal davant aquesta situació amb el beneplàcit de quins mana.
Així no ens ha d'estranyar que Espanya tingui quasi el 40% del diner negre (o diga-li que te el 40% dels bitllets de 500€). Per cert, jo no en tinc cap

Soroll

Se'n parla una mica però al final sembla que sigui un mal menor.
El soroll és una plaga que, com una broca de fer forats a la paret, ens barrina el cervell dia rera dia.
A la nostra societat li encanta fer xivarri. A tota hora.
Les conseqüències son mes que evidents i anomeno per exemple la falta de concentració, mals de cap, costar de dormir, distraccions... etz.
Les persones que viuen a una avinguda transitada, al costat d'una autopista, que tenen una terrassa d'un bar aprop o mil exemples mes pateixen de valent, i alguns han arribat a quasi immunitzar-se del soroll que ni se n'adonen.
La col·laboració de veïns sense miraments amb el volum de la televisió ben alt, motos adaptades per fer mes soroll totalment impunes a la vigilància municipal, escoles que de ben petits ja el ofereixen aprenentatge amb complements sorollosos, camions de repartiment de gas butà, festes nocturnes de botellón sense preocupar-se lo mes mínim dels veïns.... la llista seria ben llarga.
Jo convido a la reflexió.
El silenci va be per la ment, allibera distraccions, ens fa mes intel·ligents i mes productius.
Amb tot això no vui dir que estigui ni paranoic ni totalment en contra de l'estil de societat, només que hi ha un temps per a cada cosa i que s'ha de respectar a qui no vol conviure a tota hora amb soroll i que costa ben poc pensar amb els demés i amb els beneficis que comportaria una reducció de decibelis. Només es qüestió de voluntat i que qui ens mana, a part de cobrar impostos eduqui la societat i ens protegeixi d'aquesta plaga invisible però tant evident

Regalets rarets

De platino i diamants està fet el darrer regal que li ha fet David Beckham a la seva doneta.

No es tracta d'un collar per penjar del coll o d'una pulsera per lluir al canell sino d'un vibrador, diuen valorat en 2 milions de dòlars.

El valor de les peles amb les que es podria comprar una luxosa mansió el podrá tenir ara la Victoria Beckham entre les cames. L'artilugi li podrà fer veure les estrelles? pot ser fins i tot la galaxia sencera!

Pobre

Vaig estar a una exposició canina a Castellar del Vallès.
M'agraden els gossos, son uns animals agraïts.
Que podem dir dels seus amos?
que hi ha de tot, una mostra de la població. Per a mostra aqui teniu un gos de color rosa.
Davant d'això, se m'obren interrogants.
Te prou consciència el gos per saber que està tenyit de rosa i està ridícul?
Es un càstig del seu amo?
Es per que tingui un fet diferenciador sobre els altres gossos?
Quin coeficient intelectual te el seu propietari?
Espero que almenys se l'estimi ni el tracti be

La India

Entre mig de les habituals noticies diaries de desgracies i del atentats habituals a l'Irak aquesta setmana es publicava un petit article a La Vanguardia que parlava d'un tema que fa esfareir. No se el per què d'estar resumir en tant poques linies. Després de llegir-lo un parell de vegades, -mes que res per si l'havia entès be-, vaig arribar a la conclusió que era un article petit per no ferir sensibilitats personals i culturals.

El govern de la India posarà en tots els districtes del pais llitets per que quan els pares decideixin defer-se se les seves filles les puguin abandonar allà enlloc de matar-les. No estem parlant d'animals de granja o de companyia, estem parlant de nenes, sang de la propia sang. Es veu que cada any es registren 2 milions i mig de feticidis i assessinats i ara pensen que posan els llitets almenys rebaixaran la xifra de mortes.

No ho puc entendre. Quina mena de cultura tenen aquesta gent i que ha passat per que una vegada arribat al segle XXI passin aquestes coses amb el vist i plau de qui els 'mana' i per que no dir-ho, de la comunitat internacional que s'entretent amb guerres diverses de dubtoses finalitats i no s'aborda temes essencials per fan avergonyir a la humanitat

Alguns fan política rara

No m'agrada fer publicacions de política. Però llegint La Vanguardia del 25 de gener m'ha portat a escriure aquestes petites ratlles per que es reflexioni sobre la manera de fer política per part d'alguns.
La campanya del PP per recollir signatures contre l'estatut ha estat denunciada per l'agència de Protecció de Dades per infraccions greus.
Això de per si ja es patètic però permeteu-me que us expliqui el que ha comprovat un advocat de Móstoles, el Sr. José Luis Prieto.
L'home va comprovar 'atònit' com la web el PP admitia qualsevol disparat per recolzar la iniciativa de la recollida de firmes. Ell mateix va signar virtualment amb el nom de Osama Bin Laden i amb un DNI imaginari.
Per exemple altra gent que consta a les llistes de firmes són Kennedy i Spiderman.
A part de la manera de fer política basant-se amb la crispació i la confrontació s'ha de sumar la de les mentides(aquesta és una més).
Francament a mi tot això em fa una mica de por i em recorden altres temps que no son gaire llunyants

Aquests francessos....

Les empreses volen vendre. La publicitat ajuda a menjar-nos el coco per que el populacho compri. A França hi ha una campanya d'una coneguda marca d'aigua certament agressiva.

Clar que s'ha de saber el per què.

El govern de Paris ha anat fent campanyes perdiòdiques i molt explícites per que la gent begui aigua de l'aixeta aurgumentat la bona qualitat del preciat i vital líquid.
Això ha desencadenat una baixada progressiva de les vendes d'aigua embotellada i els empressaris s'han anat irritant del que consideren una 'competència deslleial'
Doncs aqui us adjunto un parell d'imatges de la nova publicitat de 'Cristaline' per veure fins a quin punt hi ha una guerra oberta entre l'administració i el sector
Està en francès però em sembla no cal traducció