Déu es terrible?

A l'article de La Contra de La Vanguardia del dia 8 de juny hi havia una entrevista a l'escriptor jueu neoyorquí Shalom Auslander.
Vaig riure molt. Hi poso les dues darreres preguntes i respostes que dona aquest home a l'entrevistador


Déu te sentit de l'humor?
Déu mai riu, i si rigués.... tindria un sentit de l'humor molt sàdic
Qui sap si una vegada estiguem tots morts descobrim que tot plegat es un "acudit" seu

Que està fent Déu ara?
Preparant alguna cosa desagradable. Tota felicitat es només el preludi d'alguna tragèdia.
Déu està sempre cabrejat i no s'hi pot fer res.
De res serveix resar

Minut 12 de la final de la champions

Minut 12 de partit de la final de la champions, totalment atent a la tele... sona el telèfon.
Apart d'emprenyar per trencar aquest moment penso... osti, haurà passat alguna cosa a algú?
Dons el tema està en que em volen vendre una ADSL, per la veu i manera de parlar segur que truquen des de les Antípodes o del sud de Chile i no s'enteren que avui no es precisament un dia per tocar allò que no sona

Per cert, aquesta gent de Jazztel em truquen unes 3 vegades cada mes.
Son mes burrus....

i ara què, eh?

L'han trobat (això diuen). Carpetasso al tema Bin Laden.

I ara què? eh?
A partir d'ara com li haurem de dir a un bitllet de 500€ ?

homenatge a un apareill

Vui rendir homenatge a la meva càmera de fotos doncs avui m'he fixat en que el comptador marca la foto 0075, es a dir la foto 20.075 (ja li he donat ja 2 voltes).
Santa paciència te aquest trasto que treballa incansablement. I a mes, fa miracles doncs el seu propietari no és un bon fotògraf i com s'en deu donar compte ja s'encarrega ella soleta que surtin bones imatges.

xurros

Definció de xurro:

El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada. El nom prové originàriament de la raça d'ovella xurra, una ovella considerada inferior i típica de l'interior del País Valencià, les anomenades comarques xurres, i les terres contígües a la Manxa i a l'Aragó. Arran del nom compartit, es postula que aquest menjar el van inventar els pastors de l'interior i fins i tot que podria ser originari d'aquestes comarques valencianes, tot i que la majoria de les fonts apunten a un origen purament castellà. Tanmateix no hi ha un consens sobre el seu origen exacte, ja que se'l disputen diversos territoris de la Península Ibèrica.

Actualment és un aliment molt popular a les falles de València, a Madrid i arreu d'Espanya, i també a Mèxic i a la resta d'Hispanoamèrica a causa, sobretot, de les xurreries ambulants, que els van anar popularitzant en fires i mercats i que algunes s'han acabat instal·lant permanentment a viles i ciutats.

Els xurros poden ser ensucrats o no, recoberts de xocolata o farcits de crema, i tradicionalment es venen dins de paperines.

I finalment un xurro pot ser tirar una foto amb una intenció i que no surti com volies però que et quedi molt be, com per exemple aquesta (però no ho expliqueu a ningú!)

corredisses

Motius pel que es corre:
el tren està apunt de passar i vas tard, un gos et va al darrera, participes en una cursa, fas tard al cine, estan apunt de tancar el super, etz.
Doncs hi ha altres ocasions en que també es corre: l'altra dia a casa en veure aquesta posta de Sol vaig baixar a tota velocitat a buscar la càmera de fer fotos i vaig pujar els graons de 3 en 3 de l'escala... i es que aquell moment podia desaparèixer en un no res.
Quina manera d'estressar-me!

tot fa pujada

Doncs si, tot fa pujada.

Hagués pogut posar una foto dels preus d'avui d'una benzinera però quan llegeixis això ja estarien desactualitzats (a l'alça, clar)

Així que poso una imatge d'algo que també ens transporta cap amunt

cursa el corte de ingles

Avui he participat, -una vegada mes-, a la cursa del corte de ingles.

Es poden explicar 1.000 anècdotes doncs amb tanta gent passa de tot.

En aquesta edició era'm quasi 60.000.

M'ha fet gracia el speaker que animava l'arribada i entre tants i tants comentaris que ha deixat anar se li escapaven algunes tonteries (perdonables) i es que això de no parar de xerrar te aquestes coses.

De tant en tant se li apropava algú per a dir-li el lloc de procedència de "l'atleta" amb la finalitat de fer sortir pels altaveus el nom se la seva població i així emocionar-se personalment.

En l'estoneta que passat pel davant he escoltat:

- Lugo, Galicia

- Morella, Castelló

- Perpinyà, Catalunya Nord

- Fapu, Do de Suat

etz.

La locució, quasi tota en català, ha tingut algun detallet en castellà "os damos las gracias por venir muchos de vosotros desde el estranjero" que en poc segons ha afeigit "y de otros lugares de España"

No explicaré la meva marca doncs no te gaire rellevància doncs des de que s'ha donat el tret de sortida fins que he passat per a la sortida deuen haver passat uns 10 minuts com a mínim, i quan estavem a dins de l'estadi olímpic s'haurien de comptar uns altres 10 minuts per poder passar tanta gent per aquella estreta porta de sortida on hi havia embut impressionant a l'estil "apeset" als dies punta d'estiu.

primavera a tope

Ja ha arribat la primavera, no em refereixo a l'astronòmica, parlo de la de sensació. Així que avui, escoltant una mica de de jazz a la plaça vella he passat calor, i es que no es pot portar tanta roba a sobre!

150 tresors

Fa pocs dies vaig superar els 150 caches trobats.

Lluny queda aquell 11 de març de 2006 en que vaig cercar el primer, "la espiral", a dalt d'una muntanya de Castellfollit del Boix, un poblet d'aquells en que si t'hi perds no et troben.

A finals de febrer vaig anar a Andorra, al santuari de Meritxell hi havia un tresor. El 150 de la meva llista.

Entre mig, vaig he trobat 148 tresors de tota mena i que m'han permès conèixer bona part de la geografia catalana que si no fos per aquesta afició mai hagués conegut i gaudit.

Necessito activitat tempestuosa

Necessito activitat tempestuosa. Tot i que m'agrada l'hivern, es avorridot. Així que com ja s'ha acabat ara arriba aquella època on hi ha mes facilitats per haver-hi tempestes. M'agraden els canvis de temps sobtats, aquells creixements de cumulunimbus fotogènics amb els que descarrego la bateria de la càmera. Sisplau, que vinguin ja!

La plaça del c.... la plaça de l'aigua

Quanta facilitat de paraula que tenim en aquest país!
Vet aquí la plaza del coño, un nom que certa gent va decidir batejar a aquest indret.
Resulta que al centre de la rotonda hi ha una font-surtidor d'aigua que no pretén res mes que fer bonic el mig de la plaça.
Hi aquests il·luminats que tant aporten a la societat van començar a anomenar-la "la plaza del coño" per que "que coño es eso?"
Cultura, si senyor!
Oye, donde vives? -ahi, en la plaza del coño
Certament algo desagradable per a depèn de quines persones, i mes quan aquelles plaquetes que es posen a les cantonades queda clar que posen per escrit "plaça de l'aigua".
Doncs be, mira si ha passat temps i no hi ha manera. Però ja es veu quin es el llenguatge amb que parlen aquesta gent

postres

Ahir vaig assistir al comiat d'un company afectat per l'ERE.
En el seu cas es un comiat amb final feliç doncs poca gent es queda sense feina d'aquesta manera.
No vaig poder evitar fer una foto als postres, un coulant de torró amb xocolata. Tot disseny! (i comestible)

moda urbana

Que be que queden els acabats de l'obra pública.
Aquestes formes rectilínies amb angles perfectament delimitats en forma de punxes.
Ahir davant dels meus nassos un cotxe va entrar a la plaça del Progrés amb poca fortuna..... va girar massa just i va trepitjar 'el bordillo'. El seu pneumàtic va petar com un globus del Viena.
El conductor va baixar del cotxe. Se li podia llegir als llavis tot el repertori de renecs i els seus braços gesticulaven uns moviments que feien por mentres l'olor a goma cremada encara flotava a l'ambient..... una escena no apta per a la canalla!

tots som iguals?

Ves per ón quan avui arribo a casa hem trobo un vehicle estacionat a l'aparcament reservat a autocars escolars.

Em pregunto on estava avui la grua municipal la qual mai no perd passada i no para en cap moment de 'salvaguardar' la llei.

Resulta que a un servidor la grua se li va emportar el cotxe un dia de setmana santa, es a dir, sense escoles i quan no hi havia ni Déu pels carrers.

I es que quan ho recordo m'entra una mala llet que em surt el pitjor vocabulari (que finolis oi?)

En canvi hi ha qui pot deixar 'lo que sigui' a on li vingui degust i tant tranquil !

Mitjanit des de La Mola

Aquesta mitjanit he pujat a La Mola.
Feien la missa del gall, excusa per anar a fer el cim de la muntanya.
He pujat des de Cavall Bernat quan la majoria de gent pujava pel camí dels monjos.
Es curiosa aquesta sensació d'anar sol a les fosques només amb un lot pel mig del bosc i muntanya amunt. Al final t'acostumes al soroll del vent i d'alguna bestiola que desperto al passar pel costat.
A dalt, -3º i un ventet d'allò mes emprenyador.
La missa la feien amb lots, el capellà en portava un enclastat al front com un miner d'Astúries. De feligresos Deu midó, però dubto que tots estesin dins del monestir per escoltar el sermó, i es que almenys allà dins no glaçava.

La Cris i la seva 'L'

Renoi amb la Cris, en pocs dies han passat dos aconteixements remarcables: acaba de fer els 18 i ha aprovat el carnet a la primera.
Com a pare de la criatura tinc de dir que estic content.
La nena s'ha fet gran!!!! qui ho anava a dir, tant menuda que era quan va néixer com s'ha espavilat.
Que deu ser això que em cau boca avall? jeje
Ara que com recentment m'ha comentat algú amb experiència per partida doble, a partir d'ara toca patir! aixxxx

perplexitats pre-electorals

Qui em coneixeu sabreu que parlo poc de política.
Hi ha coses però que val la pena comentar com aquesta campanya dels socialistes anunciant a 'supermontilla' o 'granmontilla' o lo que sigui.
Déu meu! (es només una expressió)
No sabria dir si és ridícul, si es lamentable o senzillament si en el darrer 'suspiro de vida' que li queda com a president es vulguin enfotre'ns de nosaltres per enèsima vegada.
I es que qui te una mica de seny (quasi tothom) veu amb perplexitat que les tonteries que contínuament ens obsequien aquesta lamentable trepa d'inútils que ens mana sembla que no te límits.

I respecte a la sra.Tura, pobreta, no sap pas on s'ha ficat.... de copilot en un cotxe que està apunt de caure a un estimbat.

estampes no habituals de Lisboa

Curiosos aquests lisboetes.
A la zona de bars es fa campanya en contra del botellón amb cartells disuasoris.
Entrar en una zona peatonal fa una mica de gracia.

coses de la tramuntana

El vent....
empipador per qui no hi està acostumat... i molt mes per qui hi te que conviure.
Diuen els natius afortunats a la ventolera que quan fa massa temps que no bufa el vent el troben a faltar, que neteja l'aire i nosequèmés.
Ara que quan ja porten una pila de dies seguits descabellats.... i que m'en dieu d'aquells dies d'hivern que el fred es filtra per tot arreu a gran velocitat... no crec que n'estiguin tant orgullosos d'aquest factor climàtic i per això l'índex de renecs augmenta per sobre de la mitjana habitual.
També la dita aquella de 'estar tocat per la tramuntana' per no dir que està tocat de l'ala... però així estan alguns amb vent o sense.
D'embolics a causa del vent n'hi ha d'altres que dels cabells... sinó mireu la senyera que vaig veure l'altre dia al Port de la Selva