Tenir un conill a casa canvia la vida.

Tenir un conill a casa canvia la vida.
Per a saciar la il·lusió de la Cristina la qual, -tot s'ha de dir-, va estar negociant amb els seus pares durant molt de temps fins a l'extenuació (dels pares), fa uns mesos ja conviu amb nosaltres el seu desitjat conill.
Però si és un animalet que val pocs diners: aviam... entre el conill, la gàbia, el menjar i altres necessitats bàsiques de la bèstia, el veterinari amb les revisions rutinàries, les de la castració... je! pocs diners!
En arribar les vacances, el conill forma part de l'equipatge. A afaigir el pinso que menja i altres materials que necessita... doncs si el cotxe fins ara anava ple ara ja necessitem una furgoneta.
Aquest estiu ha fet uns 1.500 kms., disfrutant del clima de la costa brava i del Somontano aragonés. Contrasta amb la gent que no surt mai de casa!
El senyorito viu com un marquès. Disposa de 60 m2 amb 2 terrasses les quals disposen de tot tipus de plantes que li encanta rossegar.
Tornant als 60 m2 de l'interior, disposa de tot tipus de cablejat elèctric i cables d'ordenador per a trinxar amb les seves dents. Ahir mateix, coi, no anava la impressora. Vaig estar una hora revisant el software, el PC, i res. Finalment vaig adonar-me que hi havia una part del cable de connexió que se li veien les tripes.
Li encanta rossegar les enciclopèdies de tapa dura. Sort que no deixa cap llibre sense mossegar i així tots tenen el mateix aspecte.
La incontinència de les seves necessitats fa que tinguem la casa quasi sempre mes neta que abans (una vegada passada l'escombra 3 ó 4 vegades diàries).
Un conill es un animal que fa lo que li dona la gana, ja el pots cridar per que vingui! ja! com no li portis menjar i es dongui el cas que tingui gana....
Tot i això, aquests problemilles que he exposat, al final tothom està pendent del conill, i li parlem de tu a tu. Be... li parlem nosaltres doncs aquest tipus d'animals no diuen ni mu.
Per cert.... ja fa mesos que he decidit no menjar mai més conill