Compte amb el 'sòfing'

A La Vanguardia d'aquest diumenge hi he trobat aquesta imatge, simbolitza el perill de d'agafar el costum de quedar-se al sofà sense fer res, altrament dit 'sòfing' o 'pànxing'.

El dibuixant no hi ha posat la TV però a ben segur està al devant d'aquest pobre home.

Encara que la fletxa de la 'descàrrega' senyali al cor hagués sigut més llògic que fos al cap, al cervell, doncs en aquest inici de la mort per inactivitat lo primer que reb son les neurones.

Malgrat s'emprenyi el colectiu de venedors de sofàs per la mala propaganda que ara els hi faig us aconsello evitar al màxim l'activitat del 'sòfing'.

Per tant, si no esteu cansats feu qualsevol altra cosa a les estones d'oci i tranquilitat: utilitzeu l'ordinador i internet(activitat interactiva), xategeu, aneu a passejar, escolteu música, doneu un tomb com per exemple al llac de Banyoles, agafel la targeta de crèdit i aneu de compres a La Roca, aneu a una calçotada, compreu un llibre(i el llegiu, clar), practiqueu esports 'horitzontals'... i mil coses més

En sortireu guanyant, el cap el tindreu despert i el sofà us durarà uns quants anys més.


(un altra dia us parlaré de les menjades de coco per part dels informatius de TV, mereix un post apart)

El pruno

Després d'esquilar el pruno i passar tot l'hivern pelat al zero,
resulta que ara està ressucitant.


Què bé que s'acosta la primavera, senyal que falta menys per l'estiu
(proverbi català)

Es ben bé que aquest pais no avança

Es ben bé que aquest pais no avança


El catalán del Arsenal tiene un nombre que los comentaristas de su propio país no saben pronunciar

MAGÍ CAMPS - 07/03/2006 (La Vanguardia)


Vaya problema ha acarreado Cesc Fàbregas con su debut en la selección española. Resulta que el nombre del muchacho es impronunciable en su propio país. No así en Gran Bretaña, donde los comentaristas deportivos pronuncian el nombre del centrocampista del Arsenal sin mayor problema.

En nuestra península, sin embargo, la cuestión es más compleja, consecuencia directa del monolingüismo cerril imperante. Porque hasta la fecha ningún comentarista deportivo había protestado cuando tenía que pronunciar el nombre del azulgrana Rijkaard o del madridista Woodgate. Todos saben idiomas y todos se esfuerzan en decirlo de la mejor manera posible.

Pero Cesc no es sólo un nombre, es una metáfora. Más de uno debe de ver las orejas de Carod asomando por detrás del rostro del chaval. Igual es otra estrategia del tripartito y figura en los pactos secretos del Tinell. El caso es que Manolo Lama, de la Ser, por poner un ejemplo, no quiso llamarle Cesc porque le sonaba a jugador extranjero. Y pretendía llamarle Francisco o Paco, pero acabó por usar el apellido: Fàbregas. Lama es el locutor de los videojuegos de fútbol de la FIFA, y pronuncia con corrección el nombre de todos los jugadores de las ligas extranjeras. ¿Tanto cuesta decir / sesk/? Es como sex (/ seks/) invirtiendo los dos últimos fonemas.

En sus desplazamientos laborales a Madrid, a un amigo homónimo lo llaman Sex. Y él agradece el esfuerzo, antes de que le llamen Francisco o Paco. Tomen nota los comentaristas: seguro que Fàbregas prefiere Sex a otro nombre que no respete su identidad. Y sex sí lo saben pronunciar, ¿verdad?

Què en penso?

Si ens ho mirem desde un punt de vista eclíptic,
la faceta monofàsica del prisma pericoineal
junt amb les reaccions pròpies de l'intervenció
provoquen que la qüestió esdevingui més clara.

Clar que la tridimorfologia de la cèlula
amb la suficiència analògica, que ara passa a ser digital,
esdevé motiu crònic i només amb un glop de Jack Daniels
podré donar claretat a aquest assumpte.