La pols i els fills de...

Una de les meves aficions o manies es la de sortir a córrer i fer uns quansts kms.
La finalitat? potser mantenir-me una mica en forma, deixar la ment en blanc una bona estona, i moltes més.
Dependència? doncs si, es cert que tinc depèndencia doncs si alguna setmana no he pogut sortir estic com algo alterat, noto com una necessitat de posar-me les espardenyes i arrencar.
Velocitat? poquet a poquet, sin prisas pero sin pausas, pero vaig acumuluant kms.
Lloc? he corregut per molts llocs i per posar alguns exemples rarets, doncs Paris, Chamonix, Canaries, Rio de Janeiro, Andorra....

Ara hem direu, i que te que veure tot això amb el títol del post?

El córrer es una activitat esportiva, d'esforç personal sever, i es depend molt de l'oxígen.
M'he donat compte al llarg dels anys que a l'estranger l'exercici es potencia i es cuida, i quan es veu a algú que córre entenen que fa.

Per tant, quan una persona està conduint un vehicle per un camí que aixeca pols i veu que aviat es creuarà amb algú que està corrent o senzillament caminant, lo natural es que reduiexin la marxa per que el núbol de pols que provoca el vehicle vagi disminuint i no arribi a molestar a ningú. Queda contrastat que els estrangers son així doncs quan corro a l'Estartit pels camins sense asfaltar son els primers que respecten a qui no va motoritzat.

Aqui on vivim això es veu que costa molt d'entendre i el cervell no dona per mes tot i que hauria d'anar lligat a una acció automàtica del subconscient. Per tant, tot i haver-hi excepcions, lo mes normal es que la pobre persona que va corrent una vegada li passi el vehicle s'ofegui amb el núbol de pols que genera i a més quedi força brut, de cap a peus.

Ja pots anar fent senyals per que moderin velocitat, res, no funciona.
En alguna ocasió m'he posat al mig del cami fent gestos per que es parés aquest mal conductor per a explicar-li (o educar-lo) i quasi m'atropellen.

Avui he sortit a córrer i he vist que s'acostava una moto d'aquestes de moda, de 4 rodes.... imagineu com he quedat que he tingut de parar 1 minut i m'ha trencat el ritme en una pujada. Tornar a arrencar m'ha costat moltíssim i a més amb el gust de la pols a la boca que no me l'he tret fins que m'he dutxat.

Això si, li he dit de tot i lo mes maco ha sigut fill de puta.

Això al 2006 !!! es que no evolucionem....