No m'hauria d'emprenyar per això però... si

Estava tranquilament fullejant el diari de Terrassa d'aquest dissabte fins que he trobat aquesta esquela i al meu cos l'hi ha passat alguna cosa... no es que m'afectés a mi personalment però si que he sentit 'verguenza ajena'. Per què?



Com és possible que al diari de la meva ciutat aparegui aquesta esquela? per favor!!!!!!!!!!

Quina mena de gent s'ha gastat diners per a publicar-la?
Amb quina finalitat? Puc contestar a aquesta pregunta: la de quedar com uns perfectes imbècils i curts de gambals. S'accepten més adjectius qualificatius.

A partir d'aqui no puc amagar algun que altre somriure, per exemple per:

* posa PRESENTE! jajaja com pot estar present un difunt?

* està signat per "Comisión Francisco Franco de Tarrasa". Que jo sàpiga la ciutat sempre s'ha anomenat "Terrassa" tret de l'època que aquest senyor va decidir, -com algun altre ja va fer amb anterioritat-, batejar la ciutat amb castellà per que li va sortir dels c....ns No oblidem que va ser un dictador amb tot lo que comporta aquest 'títol' i que a més amb Catalunya va dedicar-s'hi especialment i això de canviar el nom es de lo mes suau que ens va fer.
Lo de la Comissió... deuen ser seguidors adeptes, avui en dia en diriem 'fans' però amb una salvetat.... que han d'estar molt sonats per que a l'any 2006 no tinguin res mes a fer o ninguna altra persona que serveixi de model.
Per acabar afeigiria que els membres d'aquesta comissió els hi va això del massoquisme per que si realment son de Terrassa pot ser no s'en van donar comte que visquent aqui aquella època van rebre per part del seu caudillo el mateix tracte que tots els demés. I encara l'adoren!

Eleccions 2006

No puc evitar fer unes petites reflexions respecte als resultats de les eleccions.

Que consti que suspendria a tots els polítics per l'egoisme que duen a sobre per conservar o assolir el poder enlloc d'estar al servei i necessitats del populacho.

Mal gastats han sigut els diners de la campanya.

1. no se com està muntat això però algo falla si guanya un partit amb certa diferència de vots i això no serveix de res. Potser abans de tot caldria revisar aquest sistema.

2. Això de que els perdedors s'alien per a governar em costa d'entendre. Diuen es per que son tots 3 d'esquerres i clar, els camins son comuns. Ai perdoneu, es que estic plorant de riure.

3. Els perdedors poden passar a guanyadors. Dit d'aquesta manera encara sona a més surrealista.

4. La majoria de vots està repartida en els 2 primers partits. La resta, son de Cal Pobret. Potser Esquerra Repúblicana despunta una mica. Permeteu-me que digui algo als que van darrera. No és res de bò. El partit popular amb una política nefasta i destructiva, aviam, no puc entendre que els que vivim a Catalunya i patim l'atac constant d'aquesta gent que només busquen liar-la ... que hi hagi algú d'entre nosaltres que els hi dongui suport. Tot i que van a menys.... què motiva a votar a qui no ens estima? D'això s'anomena sadomasoquisme en estat pur. A qui li agradi això de autofer-se mal pot provar de fuetejar-se, deixar-se mossegar per gossos agressius, anar al Bernabeu amb una senyera, etz.... pot-ser hi trobaran mes gust i plaer. D'Iniciativa per Catalunya i Verds, abans de tot, perquè s'han apoderat del nom Verds? si Verds ho hem de ser tots amb coherència, clar. O només són verds els comunistes? Tot i que han augmentat, molt de poc continua sent poc. Per acabar, una gent nova, un partit nou que juga al despiste: Ciutadans. Voldria preguntar per què no s'anomenen Ciudadanos. A més, què pretenen aquesta gent?(*) a que és bona la pregunta?

(*) Liar-la com els altres

Després es lamenta de l'increment de l'abstenció. Devant d'aquest panorama no m'estranya.

L'imatge gràfica ha estat capturada d'un altre blog, espero que no es molesti del meu atreviment de "copiar i pegar"

Es veu que ara les dites fallen

COM MES RIC MES FELIÇ

Publicat al diari El Periódico d'avui diumenge

Els diners sí que poden comprar la felicitat. Així ho determina un estudi de la Universitat de Nottingham que posa en dubte la dita popular i confortable que assegurava el contrari.
Aquesta universitat ha fet una enquesta entre els guanyadors i no guanyadors de la loteria. Els primers es mostren més satisfets amb la seva vida que abans. Ara viuen més bé, menys angoixats, més contents i en parella.

Em sembla que dono la raó a aquest estudi però crec no feia falta perdre el temps ni diners en enquestes.
Però clar, els que tenim poc calaix la dita popular ens produeix efectes balsàmics. En fi.