Com un guiri

Aquest passat dissabte d'agost a la tarda vam estar a Barcelona.
Ón? doncs a can Guirilandia. Passeig de Gràcia, plaça Catalunya i les Rambles.
Hora punta per als estrangers invasors... cues enormes per veure La Pedrera, el Bus turístic ple com el metro de Tokyo i unes rambles infestades d'alienígenes vestits la majoria de lo mes hortera possible.
Si li afegim una calor de quasi 30º, una humitat que es mastegava a l'ambient, la típica brutícia dels carrers d'aquesta zona i per que no dir-ho clar i català, les pudors habituals.... es pot resumir en una paraula: insuportable. Però mira, això te èxit.
Finalment vam acabar al Txapela per menjar alguna cosa per sopar a base de pinxos els quals s'escolleixen a les estovalles de paper. Lo millor de la tarda després de sentir-me com un guiri