Les coses com son

Aquest estiu he estat a Sant Andreu del Terri.
Com a tot arreu hi ha la placa o senyal que identifica el poble. Com si es tractés de restes arqueològiques que haguessin quedat al descobert, la placa es d'una època anterior, -no gaire llunyana-, en la qual es va rebatejar el nom del poble. Es veu que d'aquí no se'n recorda ni Déu i mira, s'ha quedat tal qual.
Daltrabanda el pont medieval, -on curiosament aquí si que s'hi posa el nom ben escrit-, crida l'antenció la seva restauració en la qual destacaría la fidelitat a l'època que es va construir, i es que aquella gent ja dominava les estructures de barana de ferro amb vidre, i ciment per al paviment del terra. I per postres un 'mini' piló discret de mig metre per que a algú no se li ocurreixi passar per aquest pont amb vehicle.

Geocaching

Per a mi avui es un dia assenyalat.
He trobat el cache nº100
He decidit que fos un tresor aprop de casa però també a un dels llocs que mes m'agrada, el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Aquesta vegada he anat al cim de La Pola, un magnífic lloc amb unes vistes espectaculars. A mes, el temps ha acompanyat doncs per estar a l'agost la temperatura ha sigut de luxe (22 graus) així que la passejada fins a La Pola ha estat d'allò mes agradable.

Enrera doncs queden un munt de desplaçaments, excursions, recerques de tresors fàcils i menys fàcils, indrets molt macos que en molts casos desconeixia, i que en tot cas aquesta afició m'ha fet 'bellugar el cul', distreure'm i moltes mes coses positives. El temps que hi he dedicat, -que ha sigut molt-, crec ha sigut ben aprofitat tant per la meva física com la meva psique i que totes aquestes hores que hi he dedicat les hagués passat al sofà o lo pitjor de tot, mirant la tele. Hi ha temps per tot.

www.geocaching.com

A Renfe la tenen curta

Es veu que a can RENFE la tenen curta. Em refereixo, naturalment a la pantalla de la la flamant i renovada estació de Sants.

La cosa denota una manca total de previsió o bé és que ja no saben com distreure el personal de les nombroses avaries que sofreixen constantment.

La cosa s'ha de llegir, evidentment, amb entonació castellana.

Publicitat

Durant els moments els quals estic escarxofat al sofà davant de la 'caixa tonta' podria dir que la meitat de l'estona me la passo empassant-me un munt d'anuncis.
Ja fa dies que em faig algunes reflexions sobre la publicitat però ara voldria incidir en un tema que trobo una mica estrany.
Les televisions mes vistes fan la programació en castellà tret d'una sola emisora, la TV3 i que crec es de lo poquet que ens queda en el nostre idioma. La qüestió és... per què cada dia hi ha mes anuncis en castellà a TV3?
En Món comercial tant agressiu i saturat com el que tenim a l'actualitat els departaments de publicitat han de fer els 1000 i un invents per atraure als clients. En el cas de l'idioma es pot comprovar que quasi tots els anuncis estan traduïts al català. El cost de la traducció és ínfim comparat en el total de diners que suma la producció d'un anunci però el producte que s'ha de vendre es mirat per un munt de gent de parla catalana.
Llavors, com es que hi ha algunes marques que ara no tradueixen els anuncis i es mostren en castellà?
De respostes moltes, podriem parlar de desconeixement de la nostra cultura, podriem parlar de passotisme (si son bilingües per què ho hem de traduir), es podria donar el cas de decisions polítiques gerencials de les empreses, i potser el mes preocupant, podria ser una mena de despreci vers nosaltres.
Tot això significa una mala política comercial, i em perdonareu si m'equivoco. El cas es utilitzar la publicitat per a vendre i en aquest cas es pot aconseguir l'efecte contrari, ves per ón, jo mateix m'hi fixo i em començen a caure malament alguns productes (i evidentment les empreses matrius les quals tenen mes productes) i com tinc un ventall a escollir, ara compro altres marques