Serveixin aquestes línies per a servir com a homenatge a tota la gent, -incluit jo-, que ens passem bona part de la nostra vida diària a la cecinquantavuit (autopista C58)Perdoneu però m'ha entrat el riure... es que escriure la paraula autopista per definir aquesta via...
En fi, a totes les persones que compartim aquesta manera de passar les hores en aquest lloc... no us desanimeu... com podeu veure a la foto del costat hi ha llocs que encara ho tenen mes futut. Però tranquils, tot arribarà
1 comentari:
Eiii!! Jo per la cecinquantavuit no hi passo pas però em passo els matins a les rondes... i puah, és horroròs... però si no condueixes va de conya per dormir una hora més!
Paciencia i pensa que als embussos pots aprofitar per fer moltes coses: maquillarte (ai no tu no), posar-te les lentilles, llegir el diari, l'últim repàs a l'examen,...
Areuuuu!
Publica un comentari a l'entrada